Vampir
Introducció[editar | editar còdic]
El vampir és una figura mítica que ha capturat l'imaginació de les cultures de tot lo món. Tradicionalment, es representa com a un ser immortal que s'alimenta de la sanc dels vius. L'image del vampir ha evolucionat a lo llarc dels anys, des de les seues arrels folclòriques fins a les representacions modernes en la lliteratura i el cine.
Orígens[editar | editar còdic]
Els orígens del mit del vampir es poden rastrejar fins a diverses cultures antigues. En Europa, les llegendes sobre sers que chuplaven la sanc es remonten a l'antiga Grècia i Roma. No obstant això, el concepte de vampir tal com el coneixem hui en dia es va consolidar durant el sigle XVIII, especialment en l'Europa de l'Est, a on les històries sobre morts que tornaven a la vida per a assolar als vius eren comunes.
Característiques[editar | editar còdic]
Els vampirs són a sovint descrits en les següents característiques:
- Immortalitat: Els vampirs no envellixen i poden viure eternament, sempre que tinguen accés a la sanc
- Alimentació: La seua dieta es basa principalment en la sanc, que poden obtindre de humans o animals
- Vulnerabilitat: Encara que són poderosos, els vampirs tenen debilitats, com la llum del sol, l'all, les creus i l'aigua beneïda
- Transformació: Molts mits afirmen que els vampirs poden transformar-se en animals, com ratpenats o llops
Representacions en la cultura popular[editar | editar còdic]
Els vampirs han segut representats en moltes obres lliteràries i cinematogràfiques. Un dels eixemples més famosos és "Dràcula", la novela de Bram Stoker publicada en l'any 1897, que va popularisar la figura del vampir en la cultura occidental. Des de llavors, han aparegut en series de televisió, películes i llibres, adaptant-se a les noves generacions i gusts.
Conclusió[editar | editar còdic]
El vampir és un símbol de la por i el desig, una figura que explora temes com la mortalitat, la sexualitat i la dualitat de la naturalea humana. La seua popularitat perdura, i continua fascinant a persones de totes les edats, convertint-se en un element essencial de la cultura popular contemporànea.
Referències[editar | editar còdic]
- Anàlisis de la figura del vampir en la lliteratura moderna.
- Diccionario de la lengua española (23.ª edición). Real Academia Española. «vampiro»
- Històries folclòriques sobre vampirs en Europa de l'Est
- Kimberley. Steven. A Psychological Analysis of the Vampire Myth. Estro: Essex Student Research Online Vol 1 (1): 38-44
- Rodríguez de la Sierra, L. «Origin of the myth of vampirism.» J R Soc Med. 1998 May; 91(5): 290.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bram Stoker, Drácula (1897). Versión original. Prólogo de Vicente Quirarte. Editorial Porrúa. México, DF, 2006. ISBN 970-07-6239-4
- Flo, Ferran y Ardanuy: Vampiros. Magia póstuma dentro y fuera de España. La Luna Negra, 1994
- Frayling, Christopher: Vampyres, Lord Byron to Count Dracula. 1991. ISBN 0-571-16792-6
- Vampiros. Bestiario de Ultratumba. Javier Arries. Editorial Zenith (Grupo Planeta). 2007
- Wright, Dudley: El Libro de los Vampiros. 1914
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vampir.