Testic

En la seua accepció més àmplia, testic és aquella persona que és capaç de donar fe d'un acontenyiment per tindre coneiximent del mateix.

Un testic pot ser obligat a prestar declaració davant un tribunal, un gran jurat, un tribunal administratiu, un funcionari encarregat de prendre declaracions o en atres procediments judicials. Una citació és un document llegal que ordena a una persona comparéixer en un procediment. S'utilisa per a obligar al testimoni d'un testic en un juí. Normalment, pot ser emés per un juge o pel advocat que representa al demandant o al demandat en un juí civil o pel fiscal o l'advocat defensor en un procés penal, o per un organisme governamental. En moltes jurisdiccioness, és obligatori complir la citació i prestar jurament o afirmar solemnement que es testificarà verazmente baix pena de perjuri.

Encara que informalment un testic inclou a qualsevol que haja percebut el fet, en dret, un testic és diferent d'un informante. Un informante confidencial és algú que afirma haver presenciat un succés o tindre informació de sentides, pero l'identitat de la qual s'oculta a lo manco a una de les parts (normalment l'acusat penal). L'informació del informante confidencial pugues haver segut utilisada per un agent de policia o un atre funcionari que actue com a testic de sentides per a obtindre una orde de registre.

Testic en el dret processal

En Dret, el testic és una figura processal. És la persona que declara davant un tribunal sobre fets que coneix i que són considerats rellevants per algun dels litigantes per a la resolució de l'assunt objecte de controvèrsia. Dita declaració rep el nom de testimoni. Este mig de prova existix tant en matèria civil com en matèria penal, encara que la respectiva reglamentació sol ser diferent.

El testic pot ser presencial o no presencial (aquell que declara sobre alguna cosa que ha sentit o li han contat).

El testimoni és una de les distintes proves que poden propondre's en un juí. La seua validea depén de la credibilitat del testic, que a la seua volta depén d'una série de factors com l'afinitat o enemistat que puga tindre en alguna de les parts.

Un cas especial és el del pèrit, que en alguns règims (i en especial en els sistemes basats en el common law anglosaxó) es considera un testic de categoria particular. En atres ordenaments el pèrit no es considera un testic, sino que és una figura distinta i en un atre tractament. Entre atres diferències, el treball del pèrit sol ser remunerat.

Jurament i responsabilitat

Normalment el testic és somés a jurament o promesa de dir la veritat. En alguns règims (sobretot de el common law) açò dona orige a responsabilitat criminal basada que la declaració falsa es tipifica com a delicte de perjuri. En atres règims (com en Espanya i la majoria dels països llatinoamericans) existix com a figura autònoma el delicte de fals testimoni. Per lo general, esta responsabilitat penal depén de la "falsetat subjectiva": el criteri que la determina és l'incongruència entre lo que el testic declara i lo que sap o li consta, i no una incongruència entre lo declarat i la veritat objectiva.

El testimoni sol ser obligatori, llevat quan medien certes relacions de parentesc i quan existixen prohibicions o dispenses establides per la llei (per eixemple, el secret professional).

Les parts en un juí poden tindre un règim especial sobre l'obligació de prestar testimoni. Per eixemple, en molts ordenaments jurídics les parts (i l'acusat en el procés penal) no estan obligades a prestar testimoni, o a fer-ho baix jurament, o be la seua declaració es considera un mig de prova diferent.

Requisits

No existixen uns requisits específics que permeten ser o no ser testic en un juí. Pel contrari, cada ordenament jurídic regula en el seu Dret processal les característiques que deu tindre la persona per a ser testic en juí.

Per això existixen països en a on qualsevol persona en capacitat de contar lo vist o oït pot ser testic, mentres que en uns atres es llimita dita possibilitat, principalment als menors d'edat i als incapaços, en idea de buscar la seua protecció, i tenint en conte que per les seues característiques són testics objectivament menys fiables.

La memòria en testics

El sistema llegal tradicionalment ha sostingut de manera errònea que la memòria almagasena l'informació percebuda de manera precisa, no obstant, esta creència és errònea.

La precisió de l'informació proporcionada per un testic que es troba present durant un juí penal no és absolutament certera, ya que diversos factors poden afectar la memòria del testic i, per tant, la confiabilidad de la seua declaració

Alguns factors relacionats en les característiques del succés: [1]

• Lluminositat → Quant més obscur estiga l'escenari del crim, pijor recort.
• Distancia → Quant més llunt ocorreguera, més distorsió.
• Duració de l'incident → Quant menys dure, pijor es recorda.

Relacionat en les pròpies característiques de la persona: [2] [3]

• Haver pres drogues o alcohol → En Espanya no s'admeten els testimonis baix l'influència d'alguna d'elles.
• Expectatives del subjecte → Quan el context és familiar es recorda millor.
• Prejuïns → Els estereotips alteren la percepció dels fets, o el reconeiximent del culpable.
• Gènero → alguns estudis han trobat diferències en la capacitat dels hòmens i dònes per a identificar cares, en el sentit de que estes últimes serien més hàbils identificant rostres (Rehnman i Herlitz, 2007). Els estudis mostren una major facilitat de les dònes per a identificar a atres dònes.
• Patrons atencionales → Les dònes i els hòmens solen fixar-se en detalls diferents.
• Nivell d'estrés → Per eixemple, es dona una focalisació en l'arma obviant el restant d'informació per l'amenaça que representa. També pot ocórrer que es recorden les sensacions, pero no tant els fets exactes
• Testics infantils → Els menors es veuen més afectats per la pressió i l'estrés de la situació i tendixen a senyalar en una roda de reconeiximent més que els adults, lo que els du a més falses identificacions quan l'autor no està present en la roda. En qualsevol cas, cal considerar l'edat i el desenroll cognitiu de

chiquet en particular

• Vellea → Searcy, Barlett i Memon (1999) conclouen que els vells solen cometre més falses alarmes que els jóvens. Els errors en l'identificació comesos pels vells es deurien a un dèficit perceptivo, ya que en la mida en que es controlen els seus problemes perceptivos, el seu rendiment no diferix del dels jóvens.
• Identificació de persones d'una atra raça → és més senzill reconéixer cares de la pròpia raça

Susceptibilitat individual i contextual a l'efecte de desinformació:

Les persones en menor capacitat de memòria de treball o menor capacitat de raonament analític tendixen a ser més susceptibles a l'efecte de desinformació, és més senzill implantar-los un recort fals en la memòria a diferència dels que tenen major capacitat de treball o raonament analític. Ademés quan l'informació té rellevància personal, la probabilitat de que adoptes coneiximents falsos i se de l'efecte de la desinformació, de la mateixa manera que l'estrés, les emocions intenses o el temps que ha transcorregut des de que es va donar el fet, també agraven l'efecte.

Memòria i emoció: [4]

En l'exactitut dels testimonis influïxen els fets traumàtics en alta càrrega emocional, ya que afecten a la codificació en la memòria. Els components emocionals d'un event poden disminuir la precisió d'este per la reducció que sofrix l'atenció cap a certs elements.

En general, s'ha establit que les memòries sobre successos traumàtics que generen intensa por, en els que la persona pot aplegar a vore perillar la seua vida, es caracterisen per la seua poca exactitut per als detalls perifèrics i una memòria clara i exacta per als detalls centrals del succés

Falses memòries: [5]

El terme falses memòries es referix al fet de recordar events o informacions que no varen succeir mai, o que no es varen experimentar de la forma en la que es creu (Mendes Olivera, et al., 2018).

Es poden destacar dos tipos de falses memòries: implantades i espontànees. Mentres que les falses memòries implantades són recorts creats per l'influència d'informació de fonts externes, les falses memòries espontànees ocorren de forma automàtica, són alteracions produïdes pel propi funcionament habitual de la memòria (Mojardín-Heráldez, 2008).

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.

Enllaços externs

• «testic». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).