Pigmeo
En antropologia, els pobles pigmeos són grups ètnics l'estatura dels quals promig és inusualment baixa. El terme pigmeo s'utilisa per a descriure el fenotip de baixa estatura endèmica (a diferència del nanisme desproporcionado que es presenta en casos aïllats en una població) en poblacions a on els hòmens adults medixen, en promig, menys de 150 cm.[1]
Encara que el terme a voltes es considera despectiu per centrar-se en una traça física, seguix sent el terme principal associat en els pigmeos africans, els caçadors-recolectors de la conca del Congo (que comprén als bambenga, bambuti i batwa).[2] Els térmens pigmeos asiàtics i pigmeos oceànics han segut utilisats per a definir a certes poblacions, com els Taron de Myanmar.
Etimologia
AP En la mitologia grega i l'història natural clàssica, la paraula designava a una tribu de persones diminutes, descrita per primera volta per l'antic poeta grec Homero, i que es dia que vivien al sur de l'actual Etiopia o en l'Índia.[3][8] Per eixemple, Aristóteles els va descriure aixina en el seu Història dels animals (en parlar de les grullas que migran al sur d'Egipte): una raça d'hòmens nanos, i els cavalls són chicotets en proporció, i els hòmens viuen en coves subterrànees.[4]
Molts pigmeos africans preferixen ser identificats per la seua ètnia, com els aka (mbenga), els baka, els mbuti i els twa.[5] El terme bayaka, plural d'aka/yaka, s'utilisa a voltes en la República Centroafricana per a referir-se a tots els pigmeos locals. Aixina mateix, la paraula kongo bambenga s'utilisa en el Congo. En atres parts d'Àfrica, se'ls crida wochúa o achua. En l'Àfrica francòfona, a voltes li'ls crida adjetivadamente autochthon (autochtone), que significa autòcton.
Grups
.png)
Àfrica
Els pigmeos africans viuen en varis grups ètnics en Ruanda, Burundi, Uganda, la República Democràtica del Congo, la República del Congo, la República Centroafricana, Camerún, Guinea Equatorial, Gabon, Angola, Botswana, Namíbia, Madagascar i Zàmbia. Existixen a lo manco una dotzena de grups pigmeos, a voltes sense parentesc entre sí. Els més coneguts són els mbenga (aka i baka) de la conca occidental del riu Congo, que parlen llengües bantú i ubangiana; els mbuti de la selva tropical d'Ituri, que parlen llengües bantú i sudanés centrals, i els twa dels Grans Llacs d'Àfrica, que parlen bantú, rundi i kiga. La majoria de les comunitats pigmeas són en part caçadores-recolectores, i viuen parcialment, pero no exclusivament, dels productes selvats del seu entorn. Comercien en agricultors veïns per a adquirir aliments cultivats i atres bens materials; cap grup viu en les profunditats de la selva sense accés a productes agrícoles.[10] S'estima que hi ha entre 250.000 i 600.000 pigmeos vivint en la selva tropical del Congo.[5][6][7]
Atres grups
Si ben antropológicamente s'usa el terme pigmeo per a referir-se únicament als natius caçadors-recolectors de l'Àfrica Central, l'us popular estén ocasionalment el seu significat a atres poblacions d'aspecte físic semblant per la seua baixa estatura i pell obscura. No obstant no hi ha entre ells major relació cultural, geogràfica, llingüística ni rodalia genètica. Estos pobles serien:
- Alguns pobles khoisán del Kalahari.
- Negritos: Varis grups del Surest asiàtic.-
- Aeta de les Filipines.
- Semang de la Península Malaya.
- Jarawa i atres natius de les Illes Andamán, que parlen el seu propi idioma aïllat.
- Algunes ètnia papúes de les montanyes de Papúa Nueva Guinea.
- Barrineanos: Aborigen australians del Nort.
- Rampasasa de l'illa Flores, en Indonèsia.
- T'rung: Tribu tibeto-birmana de l'est del Tibet de raça oriental.
- Maraká: Indígenes de la cordillera del Perijá en Colòmbia.[8]
Vore també
Referències
- ↑ «Pygmy}», .
- ↑ «African Pygmies».
- ↑ «pygmy».
- ↑ Aristotle, History of Animals 8.12, 892a12. Translated by D'Arcy Wentworth Thompson.
- ↑ 5,0 5,1 «Forest peoples in the central African rain forest: focus on the pygmies». Food and Agriculture Organization Forestry Department.
- ↑ Vidal, John (2007-10-04). «World Bank accused of razing Congo forests».
- ↑ Sheshadri, Raja James. «Pygmies in the Congo Basin and Conflict». ISSE Case Studies. American University.
- ↑ Ibarra Grasso, Dick Edgar 1997, Els hòmens barbados en l'Amèrica precolombina: races indígenes americanes.
Bibliografia
- Ade Ajayi, et a el, Jacob Festus (2010). História geral dona Àfrica. VI, Àfrica do século XIX à década de 1880 (en Portugués), Unesco. OCLC 1242919719. ISBN 9788576521280.
- Cortés López (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica (en Espanyol), Món Negre. OCLC 917792476. ISBN 9788472952102.
- Cortés López (2006). «Capítul V. Pobles de la conca del Congo», Pobles i cultures d'Àfrica : (etnohistoria, mit i societat) (en Espanyol), Món Negre. OCLC 758992488. ISBN 9788472951709.
- Cortés López (1984). «Introducció. 1- Població i poblament», Introducció a l'història d'Àfrica negra (en Espanyol), Espasa-Calp. OCLC 12794410. ISBN 9788423916481.
- Ki-Zerbo, et a el (1982). Història general d'Africa. Vol. I, Metodologia i prehistòria africana (en Espanyol), Unesco. OCLC 1025244122.
- Mokhtar, et a el (1982). «Capftulo 23: El Africa oriental abans del sigle VII , J. I. G. SUTTON.», Història general d'Àfrica. [Vol. II, Antigues civilisacions d'Àfrica] (en Espanyol), Unesco. OCLC 644355607. ISBN 9788430910168.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pigmeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.