Binga
Els binga, també cridats en la seua forma plural babinga, són els pobles pigmeos situats a l'oest del Àfrica Central en el territori de les nacions Camerún, República del Congo, Centroáfrica i Gabon. Se'ls denomina també mbenga, bambenga o babinda, pero babinga és el terme més usat. En el Congo s'usa bambenga com un terme genèric i sinònim de pigmeo.
De la mateixa manera que uns atres pigmeos habiten el bosc plujós tropical i mantenen diverses relacions en esta naturalea selvática. La majoria seguixen duent una vida tradicionalment nómada, caçant i recolectant pel bosc durant la major part de l'any i vivint en campaments semipermanentes junt als seus veïns els bantúes durant el restant de l'any. A canvi de les bananas, el macabo i la mandioca que els donen els agricultors bantús (aliments no essencials, pero molt apreciats), els babinga els oferixen la carn i la mel que obtenen del bosc.
Armats en ballestes, llances o algun que un atre fusil, es llancen a la caça: des de chicotets antílops fins a animals grans, com a elefants, porcs salvages i goriles. La seua economia se sosté en aquells artículs que poden ser obtinguts, fabricats i rebujats instantàneament. Els instruments musicals, les cordes, els recipients per a arreplegar fruts o mel, els materials per a les seues barraques i les medicines deuen obtindre-les de les afores.
Orige
[editar | editar còdic]Llingüística
[editar | editar còdic]Els babinga són un grup culturalment homogéneu pero llingüísticament heterogéneu. Comparant llengües aka i baka, es troba un vocabulari comú a pesar de les diferències; en especial en àrees relacionades en la caça i recolecció. Açò permet deduir l'existència d'un llenguage comú denominat baakaa, en el qual està en reconstrucció.[1]
Genètica
[editar | editar còdic]Genèticament, els babinga serien els pigmeos en l'orige més antic, puix són extremadament divergents de totes les demés poblacions humanes. Ells representen la divergència més antiga despuix de la dels khoisán i haurien colonisat l'Àfrica Central fa més de 70.000 anys. L'anàlisis d'ADN revela que els babinga tenen majorment una ascendència matrillinial[2] L1 (ADNmt) i patrillinial[3] B (ADN-I), mostrant poca influència d'atres poblacions africanes.
Grups
[editar | editar còdic]
- Aka/biaka: Cridats també yaka/bayaka, yaga/bayaga, beká, yakwa, yakpa, etc. situats en República del Congo i República Centroafricana i parlen llengües bantúes relacionades en l'idioma lingala.
- Mbenzelé/babenzelé (Aka de l'Oest)
- Basese (Aka de l'Est)
- Baka/bibaya: Estan en Camerún, Gabon, República del Congo i República Centroafricana, parlen llengües ubangi de tipo ngbaka.
- Baka pròpiament
- Ganzi
- Gundi o ngondi
- Gyele/bagyeli, Kola/bakola, bako, likoya, s'ubiquen al Sur de Camerún i parlen llengües bantúes com el Ngoumba, del tipo Makaa-Njem.
- Koya/bakoya: Viuen en la República del Congo i frontera en Gabon. L'idioma koya és una llengua bantú relacionada en l'ungom.[4]
- Bedzan o medzan: Són del Camerún central i el seu idioma és bantoide no-bantú.
- Bedzan pròpiament
- Tikar
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Serge Bahuchet 2006, Languages of the central African rainforest « Pygmy » Hunter-gatherers. Laboratoire d'Ethnobiologie et Biogéographie, MNHN, Paris, France
- ↑ Tishkoff, S. et al. 2007, History of Clic-Speaking Populations of Africa Inferred from mtDNA and I Chromosome Genetic Variation. Molecular Biology and Evolution 2007 24(10):2180-2195; doi:10.1093/molbev/msm155
- ↑ Wood, I. et al. 2005, Contrasting patterns of I chromosome and mtDNA variation in Africa: evidence for sex-biased demographic processes. European Journal of Human Genetics (2005) 13, 867–876. doi:10.1038/sj. ejhg.5201408
- ↑ UNESCO 2006, Lexique du kóya, langue dones pygmées du Nord-Est du Gabon.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Binga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.