El Congo (regió)
El Congo és una regió geogràfica del Àfrica equatorial situada en la Selva plujosa tropical del Àfrica Central cridada Selva del Congo. Deu el seu nom al grup ètnic predominant de la regió, els congo i al regne que varen fundar en 1400, el Regne del Congo; nom que a l'actualitat han heretat la República Democràtica del Congo i la República del Congo.
Tractant-se d'un terme històric, els llímits de la regió del Congo poden ser molt variables. Usualment es considera que l'àrea inclou a les 2 repúbliques mencionades i a Cabinda, antic Congo portugués. Pero des del punt de vista geogràfic se li relaciona en la Conca del Congo, per lo que alcança part de la República Centroafricana, Camerún i atres països veïns. Biogeográficamente la selva s'estén fins al Golf de Guinea, formant un conjunt d'ecosistemes relacionats que els organismes ecològics internacionals solen denominar Boscs de la Conca del Congo (WWF,[1] USAID),[2] constituït bàsicament per tota la selva equatorial del Àfrica Central. En el XVIII se li va cridar en ocasions Baixa Guinea a la regió al sur del riu Congo en oposició a l'Alta Guinea en l'Àfrica Occidental.
Demogràficament es considera a la regió com un àrea cultural, en un predomini dels pobles bantúes i presència minoritària dels pobles pigmeos. Geològicament la regió s'assenta en el Cratón del Congo.
Geologia
[editar | editar còdic]Cratón del Congo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cratón del Congo.
Des del punt de vista geològic, la regió del Congo constituïx un cratón originat en el Paleoproterozoico, fa més de 2500 millons d'anys. Comprén l'Àfrica Central des de Sudan del Sur fins a Angola. Quan el continent Gondwana es va partir en Àfrica i Sudamérica fa 200 millons d'anys, una chicoteta part del cratón del Congo es va quedar en Brasil formant el cratón de São Francisco.[3]
Formació de la Conca del Congo
[editar | editar còdic]Durant el Paleozoico, la regió del Congo va ser somesa a successius afonaments que varen donar lloc a la formació d'un gran llac. Recalcada del Cenozoico varen posar a este llac en contacte en el mar. Sediment llacustres procedents dels replanells circumdants varen donar la seua forma final a la conca del Congo i a la ret hidrogràfica actual.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]La selva del Congo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Selva del Congo.
També denominada Boscs de la conca del Congo, Selves de l'Àfrica Central o regió del Golf de Guinea i Conca del Congo. Els ecosistemes forestals de la regió ocupen la major part del Àfrica central, des de les costes de l'Oceà Atlàntic del Golf de Guinea a les montanyes albertinas del Rift a l'Est. Constituïx la segona major selva tropical contínua del món i representa aproximadament una quinta part dels boscs en dosel tancat del món tropical. Esta vasta àrea alberga una gran biodiversitat, incloent més de 10 000 espècies de plantes, 1000 espècies d'aus, 400 espècies de mamífers i tres de les quatre espècies de grans simis. En 2025 vivien en la regió al voltant de 130 millons de persones. D'elles, uns xixanta millons viuen en o prop dels boscs i depenen directament d'ells per als seus mijos de vida.[5] [6]
Cobrix més de 1 800 000 km2, destacant sis països:
No obstant la regió inclou part dels països circumdants, tals com Nigèria, Sant Vaig prendre i Príncip, Uganda, Ruanda i Burundi, aplegant a una chicoteta part de Benín, Tanzània i Angola.
Encara conserva un àrea substancial, encara que ha anat declinant ràpidament. El 75 % de selva remanente d'Àfrica es troba en esta regió. La major part es troba en la conca del Riu Congo (Congo Democràtic), i a pesar de que el bosc continu s'estenia des de l'Àfrica occidental, ha sofrit una severa deforestación, per la tala i a l'agricultura. L'utilisació de fusta en Àfrica Central, principalment en Gabon, Camerún i Congo, es va incrementar per a omplir el buit que varen deixar els exportadors madereros d'Àfrica occidental en retirar-se del mercat. Com a conseqüència, la deforestación en Àfrica Central es va accelerar a la taxa màxima de qualsevol regió, durant els 80 i inicis dels 1990. En conjunt, Àfrica va tindre la major taxa de deforestación de qualsevol regió biogeográfica en els periodos de 1980-1990, 1990-2000 i 2000-2005.[7]
Ecorregiones
[editar | editar còdic]Dins d'esta regió biogeográfica, es troben vàries ecorregiones, totes elles considerades del tipo bioma de selva plujosa i figuren com a zones prioritàries per a la conservació. Entre elles tenim:
- Selva alta albertina.
- Selva baixa del Congo nort-oriental
- Selva baixa del Congo central
- Selva pantanosa del Congo oriental
- Selva pantanosa del Congo occidental
- Selva baixa del Congo nort-occidental
- Selva costera equatorial atlàntica
- Selva baixa insular del golf de Guinea
- Selva alta de Bioko i mont Camerún
- Selva de la cordillera de Camerún
- Selva costera del Cross-Sanaga i Bioko
- Selva de transició del Cross-Níger
- Selva pantanosa de la delta del Níger
- Selva baixa de Nigèria
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The heart of Africa WWF
- ↑ «Congo Basin Forest Partnership». USAID. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2008. Consultat el 26 de febrer de 2012.
- ↑ B. De Waele, Johnson i Pisarevsky 2005, Palaeoproterozoic to Neoproterozoic growth and evolution of the eastern Congo Craton: Its role in the Rodinia puzle [1] archivat en Wayback Machine. Science Direct, Precambrian Research 160 (2008) 127–141
- ↑ "L'Enciclopèdia", Mediasat Group, Salvat Ed. 2004, Espanya.
- ↑ «[2]». Consultat el 2026-08-16 (en en-GB).
- ↑ «PRESS RELEASE: New Report: Deforestation in the Congo Basin Increased by 5% in 2021, Destruction of World’s Second Largest Tropical Forest and Largest Carbon Sink Puts Climate Goals at Risk - Forest Declaration Assessment» (en en-us). Consultat el 2026-08-16.
- ↑ Boscs plujosos del món de Mongabay. com
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Congo (región)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.