Mònstruo marí
Un mònstruo marí és el terme usat per a referir-se a una hipotètica criatura aquàtica desconeguda per a la ciència; generalment de grans proporcions, de les quals es diu que han existit supostament una infinitat de possibles albiraments i testimonis en tot lo món. A partir de la seua popularitat, s'han format cantitat de llegendes sobre vàries d'estes criatures des de les époques més antigues. Una de les recopilacions més populars de mònstruos marins és l'inclosa en l'obra d'Olao Magne Història de les gents septentrionals.

Mònstruos marins més populars
Les hipotètiques criatures nomenades popularment mònstruos marins i que són els més conegudes en el món, serien els següents:
- Ballena del Diable: una ballena o tortuga que podia engolir barcos sancers i que apareix en Sinbad el Marí.
- Carcharocles megalodon:' taburó jagant prehistòric que nadava en els oceans fa 19,8 i 2,6 millons d'anys.
- Cthulhu: mònstruo marí d'orige extraterrestre creat per escritor H.P Lovecraft.
- Escila i Caribdis, dos mònstruos femenins arquetípicos associats en l'estret de Mesina i que varen atormentar a Ulises i als argonautas.
- Escolopendra: descrita per Eliano, és un mònstruo d'enormes proporcions, que mostren larguísimos pèls eixint dels seus nassos i la coa és plana i semblant a la coa de la langosta. El restant del seu cos es veu surant sobre les ones i el seu tamany és comparable a un trirreme gran. Naden en moltes pates dispostes en llínea a un i un atre costat, com si dites pates estigueren encaixades en clavilles com rems.
- Jörmundgander: serp marina jaganta de la mitologia nòrdica la qual mossegant-se la coa podia rodejar al món. Fill de Loki i Angrboda. En la batalla del fi del món, el Ragnarok, barallarà contra Thor.
- Kraken: mònstruo mitològic escandinau. La seua descripció més popular és la d'un enorme i terrible calamar o polp jagant, de múltiples tentàculs que li eixien del cap, i que afonava embarcacions i devorava a la tripulació. Actualment es creu que estos relats varen ser invencions a partir de trobades reals en calamars jagants, criatures existents, dels quals se sap molt poc.
- Leviatán: criatura monstruosa que habitava les mars en les històries semíticas.
- Medusa jaganta: meduses de tamanys desproporcionados descrites per mariners de diverses époques.
- Morgawr: també cridat el mònstruo de Cornualles, és un críptido marí que es diu habitaria en la costa de Cornualles, Gran Bretanya, de la qual hi hauria numerosos suposts albiraments durant 1975 i 1976, junt a Falmouth Bay. El 5 de març de 1976 varen ser publicades en el periòdic Falmouth Packet dos fotografies de la béstia que, encara que varen aplegar a la redacció en forma anònima, solament mostraven una silueta. Posseïx certa semblança en el mònstruo del llac Ness.
- Nessie: reptil aquàtic possiblement un plesiosaurio que habita en el llac Ness d'Escòcia.
- Ryūjin: dragó de la mitologia japonesa, rei de les mars, en un castell en les aigües més profundes.
- Serp marina: Varietat de mònstruos marins mitològics de cos llarc i serpentino. Les seues llegendes partixen des de l'época antiga i igualment s'han convertit en un clàssic en la criptozoologia.
Aparicions
- En novembre de 1970 un cadàver putrefacto va ser arrastrat per la corrent fins a la plaja de Mann Hill, Massachusetts, Estats Units. El cos pesava entre 16 a 20 tonellades, i semblava presentar una estructura que s'assemblava a un coll llarc. A pesar de que el cadàver va ser dilacerat per les tormentes, la majoria dels científics estan segurs de que es tractaria solament del cadàver d'un taburó que va adquirir eixa forma en descompondre's algunes parts del seu cos, per lo que donava la falsa impressió de que es tractava d'un atre animal.
- El 25 d'abril de 1977, l'arrastrero japonés Zuiyo Maru va issar a bordo els suposts restants d'un plesiosaurio, prop de les costes de Nova Zelanda. Per l'alvançat estat de descomposició del desconegut cadàver, el capità, va ordenar que despuix de haver-ho fotografiat, es prengueren les mides i obtingut algunes mostres de teixit, anara llançat de nou a la mar, temerós de que haguera pogut contaminar la seua càrrega de peix. Molts barcos, despuix del succés, varen buscar el desconegut cos que havien tirat els japonesos, pero sense èxit. No obstant, sobre l'orige del cadàver, igualment els científics també estan segurs de que es tractaria d'un taburó, ya que no és estrany que els taburons en descompondre's puguen adquirir estes formes. Prova d'això, és que en ser analisades les mostres que es varen prendre en el barco, el bioquímic Dr. Shigeru Kilmora de l'Universitat de Tòquio, va descobrir que els teixits contenien un tipo especial de proteïna, coneguda com elastodina, que solament està present en els taburons i no en els atres grups animals als que se'ls atribuïen l'orige del cadàver.
Vore també
Bibliografia
MORGADO GARCIA, Arturo, “Els mònstruos marins en l'Edat Moderna. La persistència d'un mit”, Trocadero. Revista de Història Moderna i Contemporànea, 20, Universitat de Càdis, 2008, pp. 139-154, ISSN 0214-4212. [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monstruo marino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.