Missió topogràfica Radar Shuttle

Archiu:CAPS 0 2.0.1 Dufour - Screenshot showing relief.png

Sistema d'Informació Geogràfica QGIS en capes ráster de MDE provinents de la missió SRTM.

La Missió Topogràfica Shuttle Radar (acrònim en anglés SRTM, de Shuttle Radar Topography Mission) és un proyecte internacional entre l'Agència Nacional d'Inteligència-Geoespacial, NGA, i l'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai, NASA. El seu fi és obtindre un modele digital d'elevació de la zona del globo terráqueo entre 56 °S a 60 °N, de modo que genere una completa base de mapas topogràfics digitals d'alta resolució de la Terra. Esta base cartogràfica ha segut àmpliament utilisada en diferents camps del coneiximent relacionats en la geomática en poder-se descarregar gratuïtament a través d'Internet.

Característiques

El SRTM consistix en un sistema de radar especialment modificat que va volar a bordo del transbordador espacial Endeavour durant els 11 dies de la missió STS-99 de febrer de 2000. Per a adquirir les senyes d'elevació topogràfica estereoscópica la SRTM duya dos reflectores d'antenes de radar. Cada reflector-antena estava separat de l'atre 60 metros gràcies a un màstil que estenia l'esgambi del transbordador en l'espai. La tècnica empleada conjuga software interferométrico en SAR (radars en amples "sintètics" en les seues antenes reflectoras).

Els models d'elevació s'arreglen en píxelés de 1º de latitut per 1º de llongitut, nomenats d'acort als seus cantons sudoestes. Llavors:

• n45i006 = Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> a Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>.
• s45w006 = {{

|dms-lat=45°00′S |dms-long=6°00′O |dec-lat=-45 |dec-long=-6 |param=45_00_S_6_00_W_|default=dms|name=}}</noinclude> a {{ |dms-lat=44°00′S |dms-long=5°00′O |dec-lat=-44 |dec-long=-5 |param=44_00_S_5_00_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.

La resolució de les celes de les senyes font és d'1 segon d'arc, sobre Estats Units i en el restant del món, 3 segons d'arc. Cada part de tres segons d'arc tenen 1201 files, i cada fila consistix en 1201 celes de 16 bits bigendiano.

Els models d'elevació derivats de les senyes de el SRTM s'usen en multitut de camps relacionats en la geomática, entre els que destaquen els Sistema d'Informació Geogràfica.

Àrees sense senyes

Archiu:Srtm voidfilling grass gis.png

Eixemple de correcció davant l'absència de senyes de el SRTM per mig d'interpolació en GRASS.

Els conjunts de senyes d'elevació es veuen afectats per les àrees buides en montanyes i en deserts. Encara que la cantitat sense senyes no és major al 0,2 % del total explorat, és un problema en àrees en intens relleu. Per l'efecte d'ombra orogràfica afecten a àrees de relleu intens, com a grans cadenes montanyoses, canons i desfiladeros.

Esta falta de senyes s'ha vingut resolent completant per mig de l'us de senyes provinents d'atres fonts. Aquells buits a on no existix informació requerix l'us d'algoritmes d'interpolació de les senyes veïnes, lo que pot donar lloc a resultats irreals. A on els buits de senyes són excessius, cap algoritme d'interpolació pot donar resultats satisfactoris. Alguns desenrolladors com NASA World Wind i Google Earth, han millorat els seus resultats usant 1 segon d'arc per als Estats Units i 3 segons d'arc per al restant del món.