Guerres de l'Opi

Archiu:Second Opium War-guangzhou.jpg

Guerres de l'Opi

Les guerres de l'Opi (en chino tradicional, 鴉片戰爭; en chino simplificado, 鸦片战争; pinyin, Iāpiàn Zhànzhēng) o les guerres anglo-chinenques varen ser dos conflictes bèlics que varen ocórrer en el XIX entre els imperis chinenc i britànic. La primera va durar entre 1839 i 1842. La segona, en la que França es va implicar en els britànics, va esclatar en 1856 i va durar fins a 1860. Les seues causes varen ser els interessos comercials que varen crear el contrabando britànic d'opi en la Índia i en China i els esforços del govern chinenc per impondre les seues lleis a eixe comerç.

La derrota chinenca en les dos guerres va forçar al govern a tolerar el comerç d'opi. Els britànics coaccionaron als chinencs per a firmar els Tractats Desiguals, obrint varis ports al comerç exterior i anexionándose Hong Kong (vore Tractat de Nankín i cessió d'Hong Kong al Regne Unit). Portugal va seguir als britànics, forçant térmens d'intercanvi desiguals a China i l'ampliació de Macau, baix domini portugués des de el XVI.

Lo anterior va contribuir a la Rebelió Taiping a mitan de el XIX, la Rebelió dels Bóxers a principis de el XX, i la caiguda de la Dinastia Qing en 1912. També va provocar el relatiu aïllament chinenc respecte a Occident.

Comerç chinenc

El comerç marítim més directe entre Europa i el Imperi chinenc va començar en el XVI, en acabant de que els portuguesos establiren la colónia de Goa en la Índia, i poc despuix la de Macau en el sur de China. Despuix de la conquista espanyola de les Filipines, el ritme de l'intercanvi entre China i Occident es va accelerar dràsticament. El Galeón de Manila va aplegar a transportar més argent a China que la Ruta de la Seda.

Des de China es va intentar llimitar a un mínim el contacte en el món exterior. Els chinencs solament varen permetre el comerç pel port de Cantón. Es varen establir monopolis i tràmits rigorosos per a restringir el fluix del comerç, tenint com a resultat alts preus de venda per als artículs importats i demanda llimitada.

El Imperi mogol va escomençar a vendre opi als chinencs fins que va ser succeït per l'implantació de la Companyia Britànica de les Índies Orientals en Bengala i va monopolisar el comerç.^{cita requerida} Des d'Indonèsia, a través de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, eixe país havia favorit a la seua volta este comerç cap a China, sent realment el model del tràfic exitós de l'opi i el seu us per a compensar l'enorme dèficit comercial en China.

A causa de l'alta demanda de té, seda i porcelana en el Regne Unit i la baixa demanda de mercaderies britàniques en China, Gran Bretanya tenia un gran dèficit comercial en China i devia pagar estos artículs en argent. Gran Bretanya va començar a exportar illegalment opi a China des de la Índia Britànica en el XVIII per a contrarrestar el seu dèficit. El comerç de l'opi va créixer ràpidament, i el fluix d'argent va començar a reduir-se. El emperador Daoguang va prohibir la venda i el consum d'opi en 1829 a causa del gran número d'adictes.

La disputa es va desnugar pel comerç del opi, el qual es vea des d'abdós costats de maneres molt distintes. L'emperador va censurar l'opi en China per l'efecte negatiu d'est en la població. Els britànics, en canvi, veen l'opi com el mercat ideal que els ajudaria a compensar el gran comerç en China. Estes guerres i els subsegüents tractats firmats entre les potències varen donar com a resultat que varis ports de China s'obriren al comerç en Occident, lo que va conduir en part a la caiguda de l'economia chinenca. Estes guerres es consideren la primera guerra de drogues.

Creiximent del comerç de l'opi

A la dinastia imperial chinenca la sitiaven, cada volta en més insistència, les potències estrangeres que demandaven un major comerç bilateral en China, despuix d'una gran caiguda a principis de el XIX.

Els europeus compraven porcelana, seda, #condiment i té chinencs, pero eren incapaços de vendre algun be d'interés per a China. En lloc d'això, es veen obligats a pagar en argent, la qual cosa significava un gran esforç per a les ya apretades finances europees provocades per les guerres napoleòniques.

El opi era produït en China des de el XV. Es mesclava en tabac en un procés inventat pels espanyols, que després va ser dominat pels neerlandesos en el XVII i generalisat de forma massiva pels britànics en el XVIII. En observar els problemes de salut i socials vinculats en el seu consum, el govern imperial chinenc ho va prohibir en 1829.

Els britànics varen començar a produir opi a mitan de el XVIII en l'Índia en cantitats significatives. Varen deprendre l'art dels mogoles, els qui comerciaven en eixa substància a lo manco des del regne d'Akbar (1556-1605), i varen iniciar el seu intercanvi per argent en el sur de China.

Els britànics varen observar els grans guanys que potencialment duria eixe mercat (prèviament dominat per Jakarta, llavors una colónia dels Països Baixos) en invadir Bengala en 1764. Els guanys s'acostaven al 400 per cent i la rosella creixia casi en tots els llocs.

Les exportacions d'opi dels britànics varen créixer vertiginosamente, d'aproximadament 15 tonellades en 1730 a 75 tonellades en 1773, embarcades en més de 2000 caixes en 70 kg cada una.

Els productes triangulaban de la següent manera:

• Es transportava l'opi cultivat en el Imperi otomà, Pèrsia i la Índia al Imperi chinenc.
• Es pagaven en opi les porcelanas, sedas i té.
• Estes es duyen a la Costa Este dels Estats Units i al Regne Unit, en a on es cobraven, i en els guanys obtinguts s'anava a Turquia i l'Índia per a comprar més opi.

En la primavera de 1830, davant l'alarmant i desenfrenat abús del comerç de l'opi en China, l'Emperador Daoguang va ordenar a Lin Hse Tsu que combatera ràpidament esta plaga, i est va respondre atallant la corrupció del funcionariat imperial i ordenant la destrucció de més de 20000 caixes d'opi.

Lin Hse Tsu va enviar una carta a la Regna Victoria demanant-li que respectara les regles del comerç internacional i no comerciara en substàncies tòxiques.

En l'any 1865 es crea el banc HSBC per a administrar els guanys generats pel tràfic d'opi.

Escalada de tensions

Despuix de l'expropiació de l'opi per part del governador de Cantón (Lin Hse Tsu) i l'enviament de la carta oberta a la Regna Victoria el govern va acusar a China de destruir mercaderies britàniques en lo que va anar el principi d'una série d'escalada de tensions.

• El 7 de juliol de 1839 mariners britànics i nortamericans varen produir sérios altercats en Kowloon (Hong Kong), el castic demandat per Lin Hse Tsu no va ser l'impost pels britànics.
• Com a resposta el 15 d'agost del mateix any es varen tallar els suministraments d'víveres i treballadors als britànics.

• El 4 de setembre un menut barco britànic armat i en suministraments va aplegar a Kowloon pero el bloqueig chinenc va impedir que desembarcara, en novembre dos barcos britànics procedents de Singapur, sense relació alguna en el comerç d'opi, varen aplegar a Cantón.
• Es va produir un enfrontament (junt en atres barcos britànics que realisaven un bloqueig comercial a China comandados per Charles Elliot) per lo que va ser atribuït pels chinencs com "confusió" puix els capitans dels dos barcos varen firmar el document exigit pels chinencs declarant no estar relacionats en el tràfic d'opi. Est va ser el primer episodi bèlic de les anomenades Guerres de l'Opi.

Vore també

• Primera guerra de l'Opi
• Segona guerra de l'Opi
• Diplomàcia de canoner
• William Jardine
• Guerra contra les drogues

Referències

Bibliografia

• Beeching, Jack, The Chinese Opium Wars, Hutchinson, 1975, Harcourt, 1976.
• Hsin-Pao Chang. Commissioner Lin and the Opium War. (Cambridge,: Harvard University Press, Harvard East Asian Séries, 1964).
• Hoe, Susanna; Roebuck, Derek (1999). The Taking of Hong Kong: Charles and Clara Elliot in China Waters. Curzon Press. ISBN 0-7007-1145-7.
• Fairbank, John King, Trade and Diplomacy on the China Coast; the Opening of the Treaty Ports, 1842–1854 (Cambridge, MA: Harvard University Press, 1953).
• Fay, Peter Ward, The Opium War, 1840–1842: Barbarians in the Celestial Empire in the early part of the nineteenth century and the way by which they forced the gates ajar (Chapel Hill, North Carolina: University of North Carolina Press, 1975).
• Greenberg, Michael. British Trade and the Opening of China, 1800–42. (Cambridge: Cambridge University Press, Cambridge Studies in Economic History, 1951). Various reprints. Uses Jardine Matheson papers to detail the British side of the trade.
• Manhong Lin. China Upside Down: Currency, Society, and Ideologies, 1808–1856. (Cambridge, Mass.: Harvard University Àsia Center, Harvard East Asian Monographs, 2006). ISBN 0674022688. Detailed study of the economics of the trade.
• Lovell, Julia, The Opium War: Drug, Dreams and the Making of China (London, Picador, 2011 ISBN 0-330-45747-0). Well referenced narrative using both Chinese and western sources and scholarship.
• Polachek, James M., The Inner Opium War (Cambridge, Massachusetts: Council on East Asian Studies, Harvard University, 1992.) Based on court records and diaries, presents the debats among Chinese officials whether to legalise or suppress the use and trade in opium.
• Waley, Arthur, The Opium War Through Chinese Eyes (London: Allen & Unwin, 1958; reprinted Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1968). Translations and narrative based on Lin's writings.
• Correspondence Relating to China (1840). London: Printed by T. R. Harrison.
• The Chinese Repository (1840). Volume 8.