Estat de l'art

El estat de l'art és un anglicisme derivat de l'expressió state of the art (lliteralment estat de l'art), utilisat per a l'investigació-acció. L'expressió anglesa es pot traduir a l'espanyol també com a «punter», «lo últim» o «[lo més] alvançat»; per eixemple, state of the art technology es traduïx dins del context cultural hispà, és dir, no lliteral, com a «tecnologia punta», «lo últim en tecnologia» o «tecnologia de vanguarda».

En l'àmbit de l'investigació científica, el SotA (per les seues sigles en anglés) fa referència a l'estat últim de la matèria en térmens d'I+D, referint-se inclús al llímit de coneiximent humà públic sobre la matèria.

Dins de l'ambient tecnològic industrial, s'entén com "estat de l'art", "estat de la tècnica" o "estat de la qüestió", tots aquells desenrolls d'última tecnologia realisats a un producte, que han segut provats en l'indústria i han segut acollits i acceptats per diferents fabricants.

En anglés, la frase va unida en guions quan s'utilisa com adjectiu: This machine is an example of state-of-the-art technology. En espanyol no es complix esta convenció, encara que pot aplicar-se d'igual manera.

En el camp de la propietat industrial, en especial en el camp de les paleses, se sol denominar Estat de la Tècnica o "prior art". Es definix per mig de tot allò que ha segut publicat, ya siga en el país a on es busca la palesa o en tot lo món, abans de la data de solicitut de la palesa, lo que permet determinar la novetat de l'invenció a patentar.

Us en espanyol

El Diccionari panhispánico de dubtes, desaconsella l'us de l'expressió "estat de l'art”.

Estat de l'art. Calc censurable de l'anglés state of the art: «Es tindrà l'inestimable ocasió de vore allí [...] els desenrolls més alvançats, l'estat de l'art de les nostres variades tecnologies» (Abc [Esp.] 12.7.96). En espanyol, es recomana substituir-ho per les expressions estat o situació actual, últims alvanços o estat de la qüestió, segons els casos.

Tesis doctorals

Dins d'un escrit acadèmic tècnic (i per calc del llenguage acadèmic que es nutrix de l'anglés), es denomina estat de l'Art a la base teòrica sobre la que se sustenta l'escrit, o la qual es rebat en el desenroll posterior en l'escrit i que forma part introductòria del mateix. És freqüent que el segon capítul d'una tesis doctoral en ingenieries es denomine "Estat de l'art" a on es fa un repàs de les tècniques relacionades en dita tesis doctoral. Este capítul és fonamental per a explicar els aportes al coneiximent que realisa la tesis a l'estat del coneiximent actual.

L'orige de l'expressió, molt provablement, es deu a Aristóteles en el llibre primer de Metafísica, a on classifica el coneiximent en ciència, art i experiència.

• La ciència busca el coneiximent per la mera curiositat innata del ser humà. De fet el llibre primer de Metafísica d'Aristóteles comença en la seua famosa frase «Tots els hòmens tenen per naturalea el desig de saber» (Elcho Pa, 1988:45). La ciència no busca cap utilitat en la busca del coneiximent, sino satisfer la pròpia curiositat innata del ser humà. Aixina que són ciències la filosofia, les matemàtiques, la física, la biologia, la química, etc.

• l'art, a diferència de la ciència, busca una utilitat a la busca del nou coneiximent, cóm fer millors ponts en un menor cost de materials i fabricació, cóm curar certes malalties o cóm posar un home en la lluna. Aixina que, segons la classificació aristotèlica, art és la medicina, l'arquitectura, l'informàtica i el restant d'ingenieries, pero també la música, la poesia, la pintura, etc. No obstant, són estes últimes les que s'han apropiat en l'actualitat del terme i són les que tot lo món entén per art.
• Finalment, Aristóteles es referix a l'experiència com el coneiximent que posseïxen els diferents oficis, peixcador, agricultor, carpintero, etc.

Açò explica que en les tesis doctorals realisades en ciències, dit capítul es cride Estat de la Ciència i en ingenieries en general Estat de l'art.