L'altura d'un objecte o figura geomètrica és una llongitut o una distància d'una dimensió geomètrica, usualment vertical o en la direcció de la gravetat. Este terme també s'utilisa per a designar la coordenada vertical de la part més elevada d'un objecte.

Altura (geometria)
Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un marc de referència respecte a un orige donat.

Coloquialment, el substantiu «altura» pot ser reemplaçat per «alt» (adjectiu sustantivizado), que la Real Acadèmia Espanyola accepta com vigesimotercera accepció en el seu Diccionari.[1]

Altura en figures geomètriques planes

En el pla, la altura d'una figura geomètrica relativa a un costat, considerat com a horisontal, és la distància que hi ha des del punt més alt de la figura fins a dit costat.

En un paralelogramo, l'altura és la menor distància entre costats paralels.

En un quadrilàter en a lo manco dos costats paralels, l'altura és la menor distància entre els dos costats paralels.

Altura d'un triàngul

Artícul principal → Altura (triàngul).

L'altura d'un triàngul respecte d'un costat és el segment perpendicular a dit costat o a la seua prolongació i que passa pel vèrtiç opost, i per extensió, la llongitut de dit segment.[2][3]

Nomenclatura i magnituts

L'intersecció de l'altura i el costat opost o prolongació en el seu cas es denomina «peu» de l'altura.

  • El triàngul que té com els seus tres vèrtiços, els peus respectius de les altures es diu triàngul pedal

Es considera també altura d'un triàngul a la distància que hi ha entre un costat i el vèrtiç opost.

La magnitut de l'altura servix per a calcular l'àrea d'un triàngul, la que s'expressa : A=b⋅h2, a on A és l'àrea, b la base –la llongitut del costat opost –, i h la seua altura corresponent.

  • Esta fòrmula es pot demostrar, traçant un paralelogramo que la seua àrea és el doble de l'àrea del triàngul, en la mateixa base. Es tracen una paralela a la base pel vèrtiç opost a esta, i una atra paralela a un costat que concorre al vèrtiç lligat a tal altura.

Característiques i propietats

En tot triàngul:

  • A lo manco una de les altures es troba dins del triàngul;
  • L'altura de major llongitut és la corresponent a la del costat menor del triàngul;
  • Les tres altures es tallen en un punt, cridat ortocentre del triàngul;
  • La suma de les tres altures de tot triàngul és menor que el perímetro d'est.[4]

Càlcul de les altures d'un triàngul

Per a un triàngul ΔABC qualsevol, coneixent la llongitut dels seus costats (a, b, c), es poden calcular les respectives llongituts de les altures (ha, hb, hc) aplicant les següents fòrmules:

  • ha=τa
  • hb=τb
  • hc=τc

A on ha és l'altura del costat a; hb , la del costat b; hc, la del costat c i el terme τ és:

τ=12(a+b−c)(a−b+c)(−a+b+c)(a+b+c)
  1. ha=2ap(p−a)(p−b)(p−c)=τa;
  2. hb=2bp(p−a)(p−b)(p−c)=τb;
  3. hc=2cp(p−a)(p−b)(p−c)=τc [5]

Altura en tres dimensions

L'altura d'un objecte o figura geomètrica és una llongitut o una distància, usualment vertical o en la direcció de la gravetat. Este terme també s'usa per a designar la coordenada vertical de la part més elevada d'un objecte.


En coordenades cartesianas (x, i, z), l'altura dels volums correspon a la coordenada Z que és la que se situa perpendicular al sol (vertical), normalment, ya que X i I són assignats a valors horisontals: esgambi (o ample) i llongitut (o llarc).


Referències

  1. ↑ Segons l'artícul o alt en el Diccionari de la llengua espanyola.
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Richard Naredo Castellans «Entrena't en la geometria». Editorial Poble i Educació, La Habana (2014 ISBN 978-959-13-2066-9
  4. ↑ Analise els tres casos: triàngul rectàngul, acutángulo i oblicungulo
  5. ↑ Edgard de Alencar de Filho «Exercícios de geometria plana»