L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

António Guterres

António Manuel d'Oliveira Guterres (Lisboa; 30 d'abril de 1949) és un polític, empresari, diplomàtic, ingenier físic i professor en doble nacionalitat portuguesa i timorense.[1][2][3] Des de l'1 de giner de 2017, és el secretari general de les Nacions Unides. Anteriorment va eixercitar els càrrecs de primer ministre de Portugal (1995-2002), president de l'Internacional Socialiste (1999-2005) i alt comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (2005-2015).

António Guterres
El rei Felipe VI entrega el XVI Premi Carlos V al secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, en el Monasteri de Yuste.

Biografia

És fill de Virgílio Dias Guterres (funcionari superior de la Companhia de Gás i Electricidade de Lisboa) i Ilda Cândida d'Oliveira.[4]

Durant els seus anys d'universitat, va ser cofundador del Grup de Llum, un grup de reflexió per a jóvens catòlics, a on va conéixer a Vítor Melícias, sacerdot franciscano i administrador de l'iglésia que seguix sent un amic propenc i confident.[4]

Va estudiar en el prestigiós Liceu de Camõés (actual Escola Secundària Camõés) a on es va graduar en 1965, guanyant el Prémio Nacional dos Liceus com el millor estudiant del país. Va estudiar Física i Ingenieria Elèctrica en l'Institut Superior Tècnic de Lisboa. Es va graduar en 1971 i va escomençar una carrera acadèmica com a professor assistent de Teoria de Sistemes i Senyals de Telecomunicacions, abans de deixar la vida acadèmica per a iniciar una carrera política.[5]

Activiste de la Joventut Universitária Catòlica, va participar en numeroses accions, entre elles les de respal a les víctimes de les inundacions de 1967.[6]

Carrera política

Es va unir al Partit Socialiste de Portugal en 1974, el mateix any en que la Revolució de les Clavellineres va dur la democràcia al país.[7]

En 1992 va ser elegit president del Partit Socialiste i líder de l'oposició front el Govern d'Aníbal Cavaco Silva.[7] Va ser també nomenat vicepresident de l'Internacional Socialiste en setembre d'eixe mateix any. Des de 1999 i fins a 2005 va ser president d'esta organisació.[8]

Erro al crear miniatura:
Fotografiat en una roda de prensa en el Palau de la Moncloa de Madrit en Felipe González en giner de 1996.

Primer ministre de Portugal

Despuix de la victòria del Partit Socialiste en les eleccions de 1995, Guterres va ser invitat a formar Govern.[9] Va ser reelegit en 1999 i, des de giner fins a juliol de 2000, va ocupar la presidència del Consell Europeu. A finals de 2001, despuix del resultat desastrós del Partit Socialiste en les eleccions locals, Guterres va renunciar i va terminar el seu govern. Les eleccions de 2002 les va guanyar el Partit Social Demócrata de José Manuel Durão Barroso. El 2 de maig de 1998, va assistir al cim que va reunir en Brusseles als principals mandataris de l'Unió Europea (UE), en la qual es va aprovar la definitiva llista dels onze països que integrarien el grup de vanguarda de la recent creada moneda única europea (l'euro), entre els que es trobava Portugal. Eixe mateix any de 1998, el seu Govern va convocar dos referends, el primer dels quals va tindre lloc en juny i cridava a la votació sobre una possible ampliació de la despenalisació de la pràctica de l'abort, en el resultat de la victòria del «no». El segon referèndum es va produir en novembre i va qüestionar l'anomenada Llei de les Regions, que pretenia crear una nova organisació territorial per mig de l'institució d'huit regions administratives, pero el resultat va ser un fracàs de la proposta del seu Govern. El seu segon mandat en el govern (1999-2002) va tindre conflictes interns del seu partit, desacceleració econòmica i el desastre del pont Hintze Ribeiro (Tragèdia d'Entre-vos-Rios). També es varen prendre algunes mides duradores: en octubre de 2000, el Parlament va aprovar la despenalisació del consum de drogues (en vigor des de l'1 de juliol de 2001)[10] i en març de 2001 es varen llegalisar les unions civils entre persones del mateix sexe.[11][12]

 
Vladímir Putin i Felipe VI d'Espanya en Guterres en el desdejuni de treball en el Palau de l'Elíseu de la República Francesa en 2018.

Carrera diplomàtica

Alt comissionat per als Refugiats

António Manuel d'Oliveira Guterres va ser nomenat alt comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) el 15 de juny de 2005, càrrec en el que es va eixercitar fins al 15 de decembre de 2015[9] estant al front de l'organisació durant algunes de les pijors crisis de refugiats de l'història, incloent Síria, Afganistan i Iraq.[7]

Durant els seus últims anys com a alt comissionat, va treballar principalment per a assegurar ajuda internacional per als refugiats de la guerra civil síria, calificant la crisis de refugiats com "existencial" per als països amfitrions (com Líban i Jordània), i calificant l'ajuda adicional com a «qüestió de supervivència» per als refugiats.[13] Va ser un ferm defensor d'un enfocament més coordinat i humà per part dels països europeus davant la crisis de refugiats del Mediterràneu.[14] En juny de 2013, va llançar una iniciativa d'ajuda de 5000 millons de dólars, la major de la seua història, per a ajudar a fins a 10,25 millons de siris eixe any.[15]

En lo que va anar àmpliament considerat una mida de relacions públiques molt efectiva, Guterres va nomenar a l'actriu nortamericana Angelina Jolie com la seua enviada especial per a representar al ACNUR i a ell mateixa a nivell diplomàtic en 2012.[16] Junts varen visitar el Centre d'Estage Kilis Oncupinar en Turquia (2012),[17] el camp de refugiats de Zaatari en Jordània (2013),[18] i l'Esquadró Marítim de les Forces Armades de Malta (2015). També varen comparéixer conjuntament davant el Consell de Seguritat de les Nacions Unides (2015).[19]En 2024, pels seus valors humanitaris, va ser nominat al Premi Nobel de la Pau.[20]

Secretari general de l'ONU

En octubre de 2016, va ser elegit secretari general de l'ONU per un periodo de 5 anys (2017-2021),[7] succeint a Ban Ki-moon, a proposta del Consell de Seguritat ratificada per l'Assamblea General, el 13 d'octubre de 2016.[21][22] En decembre va anunciar que tal com s'havia compromés en la seua candidatura, el seu equip més pròxim estaria format per tres dònes respectant la paritat de gènero: la nigeriana Amina Mohammed, vicesecretària general de Nacions Unides; la brasilera Maria Luiza Ribeiro Viotti, la seua cap de gabinet, i la coreana Kyung-wha Kang, nomenada assessora especial per a assunts polítics i respectant la diversitat geogràfica.[6]

Des de l'1 de giner de 2017, és el secretari general de les Nacions Unides.[7] El 18 de juny de 2021, va ser reelegit per a un segon mandat de 5 anys, que va donar començ oficialment l'1 de giner de 2022.[23]

Vida personal

En 1972 es va casar en la psiquiatra Luísa Amélia Guimarãés i Melo[4] (1946-1998), en qui va tindre dos fills, Pedro Guimarãés i Melo Guterres i Mariana Guimarãés i Melo Guterres. La seua esposa va morir víctima de les complicacions d'un transplant hepàtic realisat en Londres en el Royal Free Hospital.[4]

En 2001 es va casar en la seua segona esposa, Catarina Marques d'Almeida Vaz Pinte (1960), ex secretària d'Estat portuguesa de Cultura i més recentment secretària de Cultura de l'Ajuntament de Lisboa. Ademés del seu idioma portugués natiu, Guterres parla francés, anglés i espanyol.[24]

Guterres és un catòlic practicant.[25]

Vore també

Referències

  1. ↑ Lusitana. «Parlament atribui nacionalidade timorense a António Guterres» (en pt).
  2. ↑ Lusitana, Agência. «Guterres diz que atribuição nacionalidade timorense é "profunt orgulho"» (en pt).
  3. ↑ Renascença. «"Profunt orgulho". António Guterres tornou-es timorense i tem agora dupla nacionalidade - Renascença» (en pt-pt). Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2024.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «[1]». Consultat el 1 de giner de 2017.
  5. ↑ «[2]». Consultat el 1 de giner de 2017 (en pt-PT).
  6. ↑ 6,0 6,1 «[3]». Consultat el 1 de giner de 2017.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «[4]». Consultat el 1 de giner de 2017 (en en-GB).
  8. ↑ «SI Presidium thanks António Guterres and sets in motion procedure to elect new President» (en anglés). socialistinternational. org.
  9. ↑ 9,0 9,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. eldiario. és. Consultat el 2 d'abril de 2016.
  10. ↑ «Lei n.º 30/2000, de 29 de Novembro» (en pt) (2000-11-29).
  11. ↑ Somini Sengupta (13 October 2016), António Guterres, Known for Nerve and Deal Making, Will Need Both at O. N. [5] archivat en Wayback Machine. The New York Claves
  12. ↑ «Lei n.º 7/2001, d'11 de Maio» (en pt) (7 May 2001).
  13. ↑ Syrian Refugees: Clave To Do The Right Thing, Sharnoff's Global Views.
  14. ↑ «Europe's response to Mediterranean Crisis is lagging far behind».
  15. ↑ Mills, Tom. O. N. launches biggest aid effort for half of Syria's population, Reuters.
  16. ↑ Angelina Jolie appointed as Special Envoy of High Commissioner Guterres [6] archivat en Wayback Machine. UNHCR, press release of 17 April 2012.
  17. ↑ Mohammed Tawfeeq (17 September 2012), Angelina Jolie visits Syria refugees in Iraq [7] archivat en Wayback Machine. CNN
  18. ↑ Mariano Castell (21 June 2013), Jolie turns spotlight on Syria [8] archivat en Wayback Machine. CNN
  19. ↑ Margaret Besheer (24 April 2015), Jolie Appeals for Syrian Refugee Action [9] archivat en Wayback Machine. Voice of America
  20. ↑ Veu d'Amèrica. «¿Quí són els favorits per a guanyar el Nobel de la Pau 2024?». Consultat el 25 d'octubre de 2024.
  21. ↑ (En anglés.) «António Guterres appointed next UN Secretary-General by acclamation.» UN News Centre. Consultat el 15 d'octubre de 2016.
  22. ↑ «Impulsaré la diplomàcia per a la pau, diu António Guterres.» UN News Centre. Consultat el 15 d'octubre de 2016.
  23. ↑ «El Món: António Guterres reelegit». Consultat el 26 de giner de 2022.
  24. ↑ «[10]». Consultat el 31 de març de 2023 (en en).
  25. ↑ «[11]», CNN. Consultat el 31 de març de 2023 (en en).
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=António_Guterres&oldid=1424156»