Ingenieria física
La ingenieria física és la branca de l'ingenieria que busca assimilar i adaptar tecnologias noves i existents a processos industrials. Està orientada a generar, a través de l'investigació aplicada, el desenroll de tecnologies alternatives per a usos industrials, per mig de la formulació teòrica abstracta dels fenomens físics que involucren un proyecte.
Esta ingenieria estudia tots els fenomens naturals, pero a la seua volta busca dur a la pràctica, en forma dinàmica, tots els seus conceptes teòrics i experimentals. Una característica fonamental de l'ingenier físic és la seua capacitat de disseny, disciplina i innovació; permetent-li dispondre dels seus coneiximents físic-matemàtics en proyectes que involucren branques diverses de la física clàssica i moderna, adaptant-les a fins pràctics,[1] lo que li otorga una ventaja sobre les demés ingenieries en les que l'ingenier adquirix una certa especialisació.
L'ingenier d'especialitat física està preparat per a treballar en el front del desenroll tecnològic. Esta especialitat, en general, pot ser caracterisada per les aplicacions de procediments físics multidisciplinario i a sovint especialisats a problemes tècnics de la més variada índole. Com a conclusió, l'ingenier físic juga un rol fonamental en l'alvanç tecnològic d'importància actual.
Història
[editar | editar còdic]L'ingenieria física va aparéixer per primera volta en 1924 en Estats Units com a part del Pla de Richard que buscava enfortir les àrees científiques necessàries en totes les branques de l'ingenieria.[2][3]
l'Universitat de Santiago de Chile (USACH) va crear el primer programa d'este tipo en tota Sudamérica en el 1993.[4]
Hui en dia el programa és oferit en atres països tals com Canadà, Anglaterra, Portugal, Rússia, Japó, Bèlgica, Brasil, Suècia, Espanya, Colòmbia, Mèxic, Cuba, Perú, Costa Rica i Uruguay.[5]
Formació
[editar | editar còdic]L'ingenieria i la tecnologia són de vital importància en la direcció de la reducció de la pobrea. L'Ingenier deu ser l'autor de la construcció de capacitats d'innovació i desenroll tecnològic que li conduïxca a desenrollar permanentment nous productes, processos i servicis per a suplir les necessitats que el mercat demanda. En els processos d'innovació, participen diversos sectors, el sector empresarial deu ser protagónico directe en l'activitat innovadora, pero també és important el paper del sector universitari, ya que a través de la cooperació Universitat + Empresa, es revalorisa l'interacció entre Ciència, Tecnologia i Producció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Engineering Physics - Your Career Prospects». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2009. Consultat el 16 de giner de 2010.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaOrígens d'Ingenieria física - ↑ «Program in Engineering Physics - general information». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2010. Consultat el 16 de giner de 2010.
- ↑ «Ingenieria Física». Consultat el 24 de maig de 2022.
- ↑ «Justificació». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2008. Consultat el 19 de setembre de 2009.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería física» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.