Delicte ecològic

Delicte ecològic

Les mareges negres formen part de les catàstrofe ambientals que han motivat la noció de crim contra l'ambient.

Un delicte ecològic o delicte ambiental es pot definir com un crim contra l'ambient que és sancionat en penes de presó gràcies a l'existència de llegislació ambiental. L'expressió és una noció jurídica recent per lo que no conta en una definició unànim, lo que no impedix que siga reconeguda per la majoria dels països. Aixina, l'Interpol, com a organisació policial internacional, va escomençar a lluitar contra el crim ambiental en 1992.

Un estudi de 2016 realisat entre l'Interpol i el Programa de les Nacions Uniudas per al Mig ambient va concloure que en l'àmbit dels delictes ecològics, el comerç de fusta illegal és el que genera major moviment econòmic, i s'estima que representa entre 51 i 152 mil millons de dólars anuals a nivell global.

Definició

Tirar fem és un eixemple de contaminació ambiental.

Una definició filosòfica de la noció de crim migambiental explica que este es fonamenta en el deure tots i cada u de participar en la protecció del mig ambient, entés com el ben comú que deu ser preservat. Esta perspectiva es va desenrollar en especial en el dret anglosaxó i el dret europeu del mig ambient des dels anys 1970. En canvi, per a la perspectiva pragmàtica, un delicte contra l'ambient és una infracció contra la llegislació ambiental, la sanció judicial de la qual està classificada en la categoria de crim. En este llògica, es deuria parlar de contravenció ambiental o d'infracció ambiental. Segons un informe governamental nortamericà de 2000, un delicte ecològic és una activitat criminal inclosa en alguna de les següents categories: comerç illegal d'espècies en perill d'extinció, peixca illegal, tala indiscrimada de boscs, comerç illegal de minerals preciosos, comerç de materials nocius a la capa d'ozon i, finalment, contaminació per rebujos tòxics.

La noció de delicte ecològic concernix generalment els següents camps:

• emissió (cròniques o puntuals i importants) contaminant que afecte l'aigua, l'aire, el sol o la salut humana o dels ecosistemas;

• posada en perill d'espècies en perill d'extinció per al seu tràfic o per mig de la destrucció de la seua hàbitat;
• posada en perill dels demés o del mig ambient per una mala gestió de rebujos perillosos, tòxics, radioactivos, etc.;
• explotació o sobreexplotació illegal d'un recurs (deforestación, sobrepesca, etc.);
• no observança d'una llegislació ambiental que duga a greus conseqüències per al mig ambient o la salut.

Història del terme

En el dret consuetudinari, es troben rastres d'una protecció jurídica del mig ambient, la qual concernia particularment als boscs i els recursos hídrics en Europa o en Àsia des del Imperi romà i fins a el XVIII, encara que encara no s'utilisava el concepte de mig ambient. Recent el tema ambiental va escomençar a cobrar importància molt significativa gràcies al sorgiment del dret de la salut en els higienistas de el XIX.

Animats per una opinió pública consternada per grans escàndals alimenticis i sanitaris, per catàstrofe (en Minamata, Bhopal, Chernóbil) i contaminació majors (en particular, les mareges negres) varis Estats o grups d'Estats varen aprovar a partir de fins dels anys 1990 una llegislació més apremiante sobre el tema. És llavors que sorgixen investigadors i inspectors especialisats millor formats i equipats per a constatar, medir i estimar les infraccions migambientals que devien ser més severament sancionades (en sancions penals, multas, embargaments o encarcerament). Inclús en països com China, es va aplegar a aprovar l'aplicació de la pena de mort per a certs dirigents o mandos d'empreses o de l'administració estatal que anaren responsables o còmplices de crims ambientals jujats com molt greus.

Aixina, per eixemple, de 1983 a 1990, el Departament de Justícia d'Estats Units va impondre $57.358.404 per sancions penals i penes de presó per al 55% dels presos acusats d'infraccions contra el mig ambient. Aixina mateix, les marees negres han disminuït enormement des de l'enduriment del dret ambiental en Estats Units i Europa. Un informe del govern nortamericà sindica el crim ambiental com "una de les activitats més rendables i que s'expandix en més velocitat en les noves àrees d'activitat criminal internacional".

L'evolució del dret ambiental es realisa paralelament en la de l'ètica ambiental i de la responsabilitat ambiental que qüestionen el dret sobre la noció de recurs natural, ben comú, ben ambiental, servici ambiental o ecològic produït per la biodiversitat i, en general, la responsabilitat de tots i cada u sobre les generacions futures. També es va escomençar a tindre en conte l'absència evident de respecte del principi de precaució (per eixemple, en el cas d'una mareja negra).

Les obligacions financeres, mides de reparació o compensació i multes emeses per l'aplicació de la llegislació ambiental han segut utilisades en certs països com ecotaxes. En este sentit, es debat sobre la retroactividad o el llindar espai-temporal de prescripció d'estos delictes, en especial per als casos les conseqüències dels quals són de llarc determini o els efectes del qual no es manifestaren fins a un futur, com és el cas dels disruptores endocrins, l'immersió de residus perillosos i radioactivos en contenidors que es degradaran ineluctablement, municions sumergides abans de la prohibició internacional d'immersió de rebujos tòxics, abocadors que la seua impermeabilidad es degradarà, seqüeles de guerra o industrials, etc.