Dret consuetudinari

Dret consuetudinari, també cridat usos o costums, és una font del dret. Són normes jurídiques que no estan escrites pero es complixen perque en el temps s'ha fet costum el seu compliment; és dir, s'ha fet us d'eixa costum que es desprén de fets que s'han produït repetidament, en el temps, en un territori concret. Té força i es recorre a ell quan no existix llei (o norma jurídica escrita) aplicable a un fet. Conceptualment, és un terme opost al de dret escrit. Es diferencia de la jurisprudència en que, si ben abdós es respalen per fets anteriors, en el cas d'esta última es tracta d'una resolució judicial (iure), i no una pràctica arraïlada (facto), la que dona orige en procedir jurídic posterior. També és considerat un sistema jurídic, com lo són el dret continental i el dret anglosaxó (common law). Inclús en alguns països coexistix en ells. Un eixemple d'açò és la Constitució no escrita d'Anglaterra, les fonts de la qual del dret es poden trobar en grans texts històrics com la Carta Magna (1215), la Petició de Drets (1628), el habeas corpus (1679), la Carta de Drets (1689) i el Acta d'Establiment (1701).

Requisits

L'orige del dret consuetudinari se situa en els mateixos orígens de lo que entenem per societat. No obstant, la doctrina actual identifica tres elements per a que una conducta califique com a costum i tinga efectes jurídics:

1. Us repetitiu i generalisat. Solament pot considerar-se costum un comportament realisat per tots els membres d'una comunitat. Es deu tindre en conte que quan parlem de comunitat, ho fem en el sentit més estricte possible, acceptant la possibilitat de l'existència de comunitats chicotetes. Aixina mateix, esta conducta deu ser una que es repetix a través del temps, és dir, que siga partix integrant del comú actuar d'una comunitat. Difícilment es pot considerar costum una conducta que no té antiguetat; una comunitat pot posar-se d'acort en repetir una conducta del dia d'hui en avant pero això no la convertix en costum, la convertix en llei.

1. Consciència d'obligatorietat. Tots els membres d'una comunitat, deuen considerar que la conducta comuna a tots ells té una autoritat, de tal manera que no pot obviar-se dita conducta sense que tots consideren que s'ha violat un principi que regulava la vida de la comunitat. En eixe sentit, és clar que existixen conductes l'us de les quals és generalisat i molt repetitiu pero que no constituïxen costum en tant no tenen emparellat el concepte d'obligatorietat. Això diferència al dret de la moral i la religió.
2. L'antiguetat. Es dona per la pràctica de la costum a molt llarc determini, és objectiva, i és un requisit important lloc que al no ser complida algun magistrat pot considerar-la una simple costum social i no jurídica. Estos tres requisits són indispensables per a que existixca un dret consuetudinari perque de no complir-se algun d'ells solament parlem d'una costum social no jurídica.

Respal de la força de l'Estat

No deu confondre's que la costum jurídica es torna jurídica per l'acció de l'Estat en respalar-la, simplement és que açò succeïx perque lo jurídic ho té la pròpia costum. El respal de l'Estat consolida el marc llegal de la costum, aixina com el compliment d'esta en forma correcta i obligatòria.

Respallegal en l'Estat peruà

Plantilla:Globalisar la Constitució Política del Perú de 1993, respala al Dret Consuetudinari en l'artícul 149, reconeixent que en ser un País multicultural, els pobles natius puguen eixercir el dret consuetudinari sempre i quan no afecte els drets del restant, de la mateixa manera ho menciona en l'artícul 139 incís 8, dona una referència sobre tot els buits llegals, el mateix cas passa en el Còdic Civil, cas contrari succeïx en el Còdic Penal, ya que en dit còdic solament la llei respala al còdic penal, l'error d'apreciació culturalment condicionat de l'artícul 15 del Còdic Penal peruà. També és important determinar que en l'artícul 18 incís 3 del Còdic Penal, establix que la jurisdicció penal ordinària no és competent per a conéixer 3.- dels fets punibles en els casos prevists en l'artícul 149 de la Constitució. Respecte al Servinacuy, esta costum és reconeguda en l'artícul 5 de la Constitució, i ha segut desenrollada en el Còdic Civil, hui la convivència genera herència, pensions i drets que són herència del servinacuy Inca. El dret consuetudinari, basat en pràctiques socials, és dir, la costum es troba en moltes disciplines, com en el dret comercial, des de fa varis sigles. Molts juristes reconeixen l'importància de la «costum» en la societat, particularment en l'influència que té front a les reformes llegislatives referides a la conducció de predios, sistemes de tinença de terres i vàries formes d'accés a la propietat, per citar alguns eixemples de la vida de les poblacions. La família ancestral peruana té també una institució que ha cridat l'atenció dels científics socials del món sancer, denominada en l'idioma quechua imperial “servinacuy”. És aixina que la societat peruana, en tantes diversitats culturals, conserva institucions del «dret consuetudinari», moltes de les quals no han segut preses en conte per la llegislació nacional. Ademés, deu tindre's presente que en la data es parla 47 idiomes en el Perú, en comunitats que no totes tenen vinculació en les ciutats i centres d'estudis. Eixa és la situació general que ha originat el present estudi.

Orige

L'orige d'una costum és senzillament la societat. Les societats antigues regien les seues conductes per mig de la costum i tradició, esta creix i es requerix de tindre una norma escrita a la que li cridem llei i lo que és vàlit sol en el nostre sistema jurídic, el germànic romà (Perú, Alemània, Itàlia, Argentina, Mèxic, Espanya i França).

Bones costums

Si es tracta d'entendre qué costums són "bones" o correctes es tenen que prendre en conte les exigències de les regles morals dins de la convivència social. l'axiología és la branca que determina si una costum és bona o mala. Els valors no poden canviar, pero la moral, el fet de cóm riman els valors, això pot modificar-se en el temps, en elloc, en l'orgue que juja; és la moral qui permet vore actituts, rebujades abans, acceptades hui en dia, i viceversa, i llavors la llei deu canviar per a adequar-se la societat.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Costum
• Usos i costums
• Costum internacional
• Sistema jurídic

Enllaços externs

• (video de presentació).