Animal de companyia
Un animal de companyia o mascota és un animal domèstic que es manté en el propòsit de brindar companyia o per al fruïment del cuidador. A diferència dels animals de laboratori, animals per a la criança o ganado, animals per al transport o animals per al deport, els animals de companyia no són mantinguts per a dur beneficis econòmics o alimenticis, encara que sí un benefici personal.[1]
Els animals de companyia són seleccionats pel seu comportament, adaptabilitat i per la seua interacció en els humans, i en possibilitat de que s'utilisen com a ferramentes de caça o seguritat. Posseir un animal de companyia pot dur beneficis a la salut, ya que el conte diari fa oblidar, a moltes persones, un atre tipo de preocupacions, evita la depressió i nos fa sentir útils.[2] Els animals de companyia més populars són el gos i el gat.[3]
L'animal de companyia també es caracterisa per ser amigable. Es pot dir que la majoria d'estos animals es tornen domèstics si la persona en la que conviuen els ensenya bons modals i normes de convivència en la vida diària, sense oblidar la seua naturalea animal.
Un animal de companyia s'adapta a l'ambient del ser humà: s'integra a un grup, família o societat, la qual li proporciona tot lo necessari per al seu desenroll.
Sobre adaptabilitat i comportament, es diu que els gossos, com a animals de companyia, superen a la majoria de les demés espècies. La seua adaptabilitat ha ajudat en ser humà en diversos àmbits socials, culturals i recreatius, aixina com teràpies hospitalàries, com a guies para persones invidents, com a respal de la policia i en rescats de persones.
La companyia de qualsevol mascota evoca sempre tendrea, companyia i amistat, qualitats que s'intensifiquen en situacions de soletat de les persones; és en estos moments quan la mascota adquirix un paper més important, en sentir-la part de la família i encara més, com un amic.
La majoria de les persones mostren una actitut positiva a través de la seua relació en una mascota o animal de companyia, sobretot aquells que sofrixen problemes de tipo sicològic o físic.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Domesticació.
L'orige de la domesticació animal es va establir al voltant de l'any 9000 a. C. en el succés de la sedentarisació humana conegut com revolució neolítica.[4] Es va començar a utilisar als animals en propòsits alimenticis, pero temps despuix es va descobrir que podien ser utilisats com a ferramentes de caça o companyers de caça, adoptant un valor més productiu com a tals que com a aliment. Els animals varen ser constantment relacionats en l'identitat de les diferents classes socials en l'història, ya que la capacitat econòmica permetia posseir valuadas i exòtiques espècies d'animals i plantes.[5]
L'orige de la domesticació d'animals és inexacto, pero es creu que va començar quan el ser humà es va donar conte de que necessitava establir llaços entre ell i la naturalea per a la seua supervivència i desenroll. S'estima que els gossos, una de les primeres espècies animals domesticades, han segut criats com a animals de companyia per al voltant de dèu mil anys. Al voltant de l'any 3500 a. C. va començar la domesticació de gats en Egipte.[6]
Época victoriana: l'auge de la tinença moderna d'animals de companyia
[editar | editar còdic]A lo llarc dels sigles XVII i XVIII, la tinença d'animals de companyia en el sentit modern es va ser acceptant gradualment en tota Gran Bretanya. Al principi, els aristócrates tenien gossos de companyia i de caça. La tinença de mascotes era un signe d'elitisme social. En el XIX, l'ascens de la classe mija va estimular el desenroll de la tinença d'animals de companyia, que es va inscriure en la cultura burguesa.[7]
Economia
[editar | editar còdic]A mida que la popularitat de la tinença de mascotes en el sentit modern va aumentar durant l'época victoriana, els animals es varen convertir en un element fix dins de la cultura urbana com a mercaderies i objectes decoratius.[8] La tinença de mascotes va generar una oportunitat comercial per als empresaris. A mitan de el XIX, prop de vint mil venedors ambulants de Londres comerciaven en animals vius.[9] La popularitat dels animals també va desenrollar una demanda d'artículs per a animals, com a accessoris i guies per a la tinença de mascotes. El conte de les mascotes es va convertir en un gran negoci a finals de el XIX.[10]
Els especuladors també buscaven en el robo de mascotes un mig per a obtindre beneficis econòmics. Aprofitant l'afecte que els amos sentien per les seues mascotes, els lladres professionals de gossos capturaven als animals i demanaven rescat per ells.[11] El desenroll del robo de gossos reflectix el creixent valor dels animals de companyia. Poc a poc, les mascotes varen passar a definir-se com a propietat dels seus amos. Es varen crear lleis que castigaven als delinqüents pel seu robo.[12]
Social
[editar | editar còdic]Les mascotes i els animals també varen tindre implicacions socials i culturals a lo llarc de el XIX. La categorisació dels gossos per les seues races reflectia l'orde jeràrquic i social de l'era victoriana. El pedigrí d'un gos representava l'alt estatus i linaje dels seus amos i reforçava l'estratificació social.[13] Els amos de classe mija valoraven la capacitat d'associar-se en la classe alta a través de la propietat de les seues mascotes. La capacitat de cuidar d'una mascota significava respetabilidad i capacitat de ser autosuficient.[14] Segons Harriet Ritvo, l'identificació de "animal d'èlit i amo d'èlit no era una confirmació de l'estatus del propietari, sino una forma de redefinir-ho".[15]
Entreteniment
[editar | editar còdic]La popularitat de la tinença de gossos i mascotes va generar afició als animals. Els aficionats als gossos mostraven entusiasme per tindre mascotes, criar gossos i exhibir-los en diverses exposicions. La primera exposició canina va tindre lloc el 28 de juny de 1859 en Newcastle i es va centrar sobretot en gossos deportius i de caça.[16] No obstant, els amos de mascotes varen produir un afany per demostrar les seues mascotes aixina com tindre una eixida per a competir.[17] Aixina, els animals de companyia es varen ser incloent poc a poc dins de les exposicions caninas. La primera gran exposició, que albergaria un miller d'inscripcions, va tindre lloc en Chelsea en 1863.[18] El Kennel Club va ser creat en 1873 per a garantisar l'equitat i l'organisació en les exposicions caninas. El desenroll del Stud Book per part del Kennel Club va definir polítiques, va presentar un sistema de registre nacional de gossos de pura raça, i essencialment va institucionalisar les exposicions caninas.[15]
Popularitat
[editar | editar còdic]Un gran percentage de la població mundial posseïx un animal de companyia:[19]cita requerida s'estima que tan sol el 62% de la població d'Estats Units té un animal de companyia.[20] Els animals de companyia més populars al voltant del món són els gats, en qualsevol varietat de l'espècie.
| Posició | Animal de companyia | Població mundial (millons) | Població en Estats Units (millons) | País en major població |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Gat | 564,5 | 97,6 | Estats Units[23] |
| 2 | Gos | 256 | 61,2 | Estats Units[24] |
| 3 | Peixos d'aigua dolça | Desconegut | 151,1 | Estats Units[25] |
| 4 | Mamífers menuts | Desconegut | 16 | Desconegut |
| 5 | Aus | Desconegut | 16,2 | China[26] |
| 6 | Reptils i amfibis | Desconegut | 13 | Desconegut |
Salut
[editar | editar còdic]Efectes en la salut animal
[editar | editar còdic]Posseir un animal de companyia és freqüentment traduït com una adquisició de responsabilitats en la que se li deu brindar a l'animal tot lo necessari per al seu correcte desenroll. Per al conte d'un animal de companyia es necessita una correcta alimentació i un constant conte que li evite algunes malalties, ademés de conte mèdic i l'imitació del seu ambient natural.[27]
Efectes en la salut humana
[editar | editar còdic]Efectes positius en la salut
[editar | editar còdic]El posseir un animal com a animal de companyia pot dur efectes positius en la vida humana. El descens de la pressió arterial alta i dels nivells de colesterol i triglicèrits en la sanc són efectes físics positius que pot dur el posseir un animal de companyia.[28] L'interacció social que involucra el tindre un animal de companyia ha demostrat una resposta positiva a l'estrés mental, la depressió i els sentiments de soletat, desembocant en un efecte placebo, que millora la salut del posseïdor.[29]
Aixina mateix, recents estudis en Japó han demostrat que les persones en malalties cròniques i que posseïxen mascotes, (ya siga que estes tinguen pèl, plomes o escamas) tenen cors més saludables que els qui viuen sense un animal de companyia.[30]
Segons notícies mèdiques de IntraMed, en els resultats publicats en American Journal of Cardiology, els investigadors que varen estudiar a casi 200 persones varen trobar que els qui posseïen un animal de companyia contaven en una major variabilitat de ritme cardíac que aquells sense un animal en la llarcita requerida (una variabilitat reduïda es relaciona en un risc major de morir per un problema cardíac);cita requerida lo que significa que els seus cors responen millor a les exigències de canvis corporals, com bombejar més ràpit durant situacions d'estrés.cita requerida[31]
Efectes negatius en la salut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zoonosis.
Entre els efectes negatius en la salut per causa d'un animal de companyia s'enumeren principalment les respostes respiratòries i cutànees d'alèrgies i asma.[32] Un atre possible risc és l'atac de l'espècie que es té com a animal de companyia (mossegades, injecció de verí, sarpades, etc.). També es deu tindre en conte el temor o fòbia cap a determinada espècie. Ademés, poden adquirir-se vàries malalties per patógenos transmesos a través del contacte animal, com la malaltia per arrapada de gat, infeccions estomacales, l'ornitosis adquirida pel contacte en algunes espècies d'aus i la salmonelosis.[33]
Aspectes llegislatius
[editar | editar còdic]Degut a que els animals poden ser considerats com a sers "bruts", hi ha lleis estrictes en tot lo món.[34]
Entre les situacions en aspectes llegals, es troben en ingressar-los des d'un país a un atre (alguns països demanen Identificació Electrònica) i també en accedir a tendes o restaurants degut a que poden dur malalties.[35] Fent difícil per a un amo passejar a la seua mascota en eixos llocs d'accés llimitat.
Turisme
[editar | editar còdic]El turisme de mascotes és una de les novetats del sector turístic dels últims anys. En la millora de la fortalea econòmica dels amos de mascotes i l'émfasis en les mascotes, els amos poden viajar en mascota per a formar verdaderament l'ambient de “família de mascotes”.
Encara que els animals domèstics eixerciten un paper important en la vida quotidiana dels sers humans, no es va reconéixer plenament el paper de les mascotes en els viages humans fins a finals de la década de 2000. Alguns estudiosos varen començar a perfilar les característiques i els comportaments dels turistes propietaris de mascotes.[36]
Riscs del turisme en mascotes [37]
[editar | editar còdic]Evitar la transició de malalties i lesions als humans provinents de les mascotes és una tasca essencial de tot propietari, aixina com també ho és el velar per l'integritat i benestar de l'animal tenint sempre en conte l'entorn que els rodeja.
Un atre dels riscs per al turisme i el hotelería són els sorolls i agressivitat de les mascotes, és per això que els #hostage que treballen baix el format pet-friendly tenen les seues pròpies normes i restriccions, per a aixina evitar incomodar als turistes que apleguen sense mascotes, aixina com també evitar danys en la propietat, aixina com també danys als visitants.
Perfil del turiste que viaja en mascotes [38]
[editar | editar còdic]El turiste que viaja en mascotes és d'edat diversa, poden ser fadrins, parelles o famílies que viagen sols o en grups especialisats en brindar este servici. Els destins preferits per este tipo de turistes són nomenats destins Pet-Friendly, per a ells la localisació és indiferent i preferixen destins a l'interior del país elegint entre la costa i la serra. Quan el destí és en la serra, opten per estages rurals i quan és en la costa per apartaments turístics ya que són llocs en major comoditat, amplis i es pot contar en totes les facilitats per a satisfer les necessitats de les mascotes.
Entre els aspectes més valorats en hospitalitat els propietaris de les mascotes destaquen en primer lloc el poder dormir en ells en la mateixa habitació i esperen que els estages siguen cómodos i que els propietaris de l'establiment conten en un sagell Pet Friendly per a que siguen amables en els animals.
Vore també
[editar | editar còdic]- Aus de companyia
- Gallina com a mascota
- Tenda d'animals
- Refugi d'animals
- Cementeri de mascotes
- Mascota virtual
- Zoocría
- Veterinària
- Zoonosis
- Zoològic
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Castellon Web. «El teu amor pels animals com a professió». Consultat el 23 de giner de 2019.
- ↑ The Health Benefits of Pets [1] archivat en Wayback Machine. O.S. Department of Health and Human Services, consultat 8 de giner de 2012
- ↑ 10 Most Popular Pets [2] archivat en Wayback Machine. Artícul per Ariion Kathleen Brindley en Writers Free Reference
- ↑ «Peix Pallasso: Un peix que ya coneixes en la película Nemo» (en espanyol). Peix Aquari. Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2018. Consultat el 27 d'octubre de 2018.
- ↑ Alan M. Beck, Aaron Honori Katcher (1996). Between pets and people: the importance of animal companionship, 2ª edició (en anglés), Purdue University Press. ISBN 1-55753-077-7.
- ↑ History of Pets Artícul en the Pet Wiki
- ↑ Amato, Sarah (2015). Beastly Possession: Animals in the Victorian Consumer Culture, Toronto: University of Toronto Press, p. 25.
- ↑ Amato, Sarah (2015). Beastly Possessions: Animals in Victorian Consumer Culture, University of Toronto Press, p. 6.
- ↑ Ritvo, Harriet (1987). The Animal Estigues: The English and Other Creatures in the Victorian Age, Cambridge: Harvard University Press, p. 86.
- ↑ Amato, Sarah (2015). Beastly Possession: Animals in Victorian Consumer Culture, Toronto: University of Toronto Press, p. 48.
- ↑ Philo, Chris (1989). Animal Space, Beastly Plaus: New Geographies of Human-Animal Relations, Routledge, pp. 38-389.
- ↑ Philo, Chris (1989). Espai animal, llocs bestiales: New Geographies of Human-Animal Relations, Routledge, p. 41.
- ↑ Amato, Sarah (2015). Beastly Possession: Animals in Victorian Consumer Culture, Toronto: University of Toronto Press, p. 55.
- ↑ Amato, Sarah (2015). Beastly Possession: Animals in Victorian Consumer Culture, Toronto: University of Toronto Press, p. 10.
- ↑ 15,0 15,1 Ritvo, Harriet (1987). The Animal Estigues: Els anglesos i atres criatures en l'era victoriana, Cambridge: Harvard University Press, p. 104.
- ↑ Ritvo, Harriet (1987). The Animal Estigues: Els anglesos i atres criatures en l'época victoriana, Harvard University Press, pp. 7-8.
- ↑ Ritvo, Harriet (1987). The Animal Estigues: The English and Other Creatures in the Victorian Age, Cambridge: Harvard University Press, p. 98.
- ↑ Ritvo, Harriet (1987). L'Estat Animal: The English and Other Creatures in the Victorian Age, Cambridge: Harvard University Press, p. 66.
- ↑ «Mira quins són els països en més mascotes en el món» (en és-vés). AVISA. Consultat el 2023-09-13.
- ↑ 20,0 20,1 Industry Statistics & Trends: Pet Ownership Estadístiques en American Pets Products Association
- ↑ What llaure the Most Popular Pets Around the World Susan Hayes en PetQuestions.com, consultat 8 de giner de 2012
- ↑ Pet Ownership Market Research Statistics, Estadístiques de American Veterinary Medical Association
- ↑ Top Tingues Countries With Most Pet Cat Population Estadística en Maps of the World
- ↑ Top Tingues Countries With Most Pet Dog Population Estadística en Maps of the World
- ↑ Top Tingues Countries With Most Pet Fish Population Estadística en Maps of the World
- ↑ Top Tingues Countries With Most Pet Bird Population Estadística en Maps of the World
- ↑ Betsy Sikora Siino (1999). The Complete Idiot's Guide to Choosing a Pet (en anglés), Alpha Books. ISBN 0-87605-341-X.
- ↑ Health Benefits of Pets [3] archivat en Wayback Machine. Centers for Disease Control and Prevention
- ↑ Pet Ownership, but Not ACE Inhibitor Therapy, Blunts Home Blood Pressure Responses to Mental Stress Artícul per Karen Alle, Barbara I. Shykoff i Joseph L. Izzo Jr en American Heart Association
- ↑ «Beneficis de les mascotes» (en és). Mascotes. Consultat el 2023-09-13.
- ↑ «Les persones en mascotes tindrien millor salut cardíaca». www.intramed.net. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «Alèrgia a les mascotes-Alèrgia a les mascotes - Síntomes i causes» (en és). Maig Clinic. Consultat el 2023-09-13.
- ↑ Pets and Disease in Children: Health Risks of Pets Artícul per Dr. Parang Mehta en Mehta Childcare
- ↑ «Les #cosmogonia de lo animal com ontologia de revaloración davant la visió occidental. Una postura des de la bioética*».Revista Llatinoamericana de Bioética.22(2)
- 113–130.Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «Riscs per a la salut humana llimiten l'ingrés de mascotes a llocs públics» (en és). Àmbit Jurídic. Consultat el 2023-09-13.
- ↑ Meng Ni. (2022). Noves llínees d'actuació sobre el desenroll del turisme domèstic de mascotes en China (Treball de fin de grau). Universitat de Saragossa, Repositori Zaguán.
- ↑ Sotillo Suárez, M. F. (2019). Facilitats pet-friendly i la seua influència en el turisme en mascotes a nivell nacional, segons la percepció dels residents del districte de Miraflores. Repositori de l'Universitat Sant Ignacio de Loyola.
- ↑ Colunga Díaz, M. A., & Vega Díaz, B. J. (2019). Necessitat de que existixca una major cantitat de facilitats turístiques per als potencials usuaris limeño del turisme pet-friendly en Perú. Repositori de l'Universitat Sant Ignacio de Loyola.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Animal de companyia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Animal de compañía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.