Animal de tir


Animal de tir o béstia de tir és l'expressió en que es designa als animals domèstics utilisats per a fins de transport. Eixa activitat es conseguix per mig del tir de distints tipos de carruages destinats al transport de persones o mercaderies; per a la tracció d'aperos agrícoles, especialment del llaurat, o com motor animal de molís i nòrias (es denominen molins de sanc). També s'utilisen per a la seua exhibició (enganches ecuestres).
Els animals de tir es vénen utilisant des de fa milenis, despuix de la revolució neolítica que va permetre la ganaderia, especialment quan, més alvance, l'Edat dels Metals va possibilitar la tecnologia de la roda, encara que depenent dels mijos, les cultures i atres circumstàncies, s'ampren atres tècniques de tir com el trineu.
Els principals animals de tir són els équidos (cavalls, rucs i mules) i els bóvidos (bous). Els goss tenen una utilisació molt més versàtil, inclús llimitant-se al context del seu us productiu en entorns rurals (caça, pastoreig, etc.), ademés de ser també animals de tir i de companyia. Els camélidos solen utilisar-se com a animals de càrrega tant els de el Vell Món (camellos i dromedaris) com els de el nou món (flames, vicuñas, alpacas); mentres que els renos solen utilisar-se com a tir de trineus. Els elefants s'utilisen també per a tasques pesades (desbrozar o arrastrar troncs).
Diferents bésties de tir
[editar | editar còdic]





- Cavalls en cadira de montar o en forma de carruages d'un, dos, quatre i més cavalls de tir convenientment aparellats. També en les llabors de l'agricultura.
- Muls montats a pèl o tirant d'un chicotet carro, a sovint també porten la càrrega sobre els seus lloms en un aparelle cridat parihuelas.[1]
- Asnos: Com a ensellament i en menor mida per a tirar dels carros i el llaurat. El seu us principal és el de béstia de càrrega, especialment en zones àrides o montanyoses, a on el cavall no s'crío i servix de complement perfecte al camello.
- Onagros: Utilisats en temps antics per a tirar de carros en els actuals Iran i Iraq en a on ocasionalment es hibridaba en cavalls; la seua domesticació va caure en desús en favor dels asno africans.
- Camellos: Molt utilisats en zones desérticas per la seua gran resistència al dur clima, la capacitat d'aguante sense beure, i el seu gran sentit d'orientació en un lloc sense aparents punts de situació, alcancen gran velocitat.
- Goss: Utilisats casi exclusivament en zones gèlides, en aparejos de patins formant un conjunt cridat trineu. La seua gran resistència a la fredor, unit a la velocitat que són capaces de desenrollar els fa inestimables. No tots els gossos són utilisats per a estos fins, sino que són més propícies unes races específiques que unes atres. S'utilisen tant per a tir, com per les seues capacitats de rastreig per a salvament, caça o policials. Derivats casi tots els gossos actuals de llops domesticats, en algun moment a algunes "races" -especialisades per selecció- se'ls va començar a usar com a animals de tir en les regions circunpolares àrtiques; encara hui certes races de gossos servixen per a traccionar o arrastrar trineus, en els Països Baixos també va ser tradició utilisar a gossos grans per a arrastrar chicotets carros en càrregues, en l'actualitat -encara que molt més reducidament- encara s'usen gossos amaestrados (per bombers, eixèrcits, policies etc.) per a dur llaugeres càrregues sobre el seu cos (des del clàssic barrilillo que els gossos de sant Bernardo duen baix els seus colls fins a aliments, medicines o mensages etc.).
- Boués: Casi exclusivament utilisats en l'agricultura, per al tir de llaurats o carretas en càrrega, també per a les llabors de trillado o inclús girant al voltant d'un molí per a traure aigua o una atra acció. La seua enorme força els fa molt capacitats per a anar sobre el fanc, lo que els val l'aprecie molt estimat en els cultius d'arròs. No obstant posseïxen algunes llimitacions sobre doma i versatilitat, ya que per ej, no se'ls pot ensenyar a caminar cap a arrere, al contrari que als equins.
- Vaques: Tenen les mateixes consideracions que els bous, allí a on coexistixen o no existixen estos.
- Yaks: estos bóvidos complixen les mateixes funcions que les flames americanes pero en el Tibet i les montanyes fredes i altes d'Àsia com el Himalaya, els yaks domesticats s'usen per a transportar càrregues, també s'usen les seues pells i especialment les seues llana i cerdes per a confeccionar abrics i inclús tendes de campanya i cordes aixina com de les seues femelles s'obtenen aliments làcteus.
- Búfalos d'aigua o asiàtics: són l'equivalent asiàtic als bous de càrrega i treball, podent-se usar inclús com a ensellament, ademés de proveir de carn, cuiro i llet en la que es fabrica el formage mozzarella. Esta espècie de búfalo és de caràcter molt més tranquil i apacible que el búfalo cafre africà, lo que ha permés la seua domesticació en molt diverses àrees i països.
- Flames: estos auquénidos o camélidos americans són utilisats com a animals de càrrega des de fa sigles, durant l'Imperi Inca varen ser els carregadors per excelència, pero no marchen si el pes que se'ls posa supera els aproximadament 50 kg, per la qual cosa per a transportar grans càrregues els pobles andinos devien recórrer a recuas de flames.
- Alce: esta és l'única espècie de cérvido, junt en el reno, que ha segut domesticada en fins tant alimenticis com a ensellament i animal de tir. La seua domesticació es va localisar en les zones habitades de la taiga russa, ya que com a ensellament era més apropiada i ràpida en estos terrenys que un cavall, pero la seua domesticació va caure en desús durant l'Estalinismo soviètic que va prohibir la seua pràctica, ya que estos animals eren habitualment usats pels presos enviats al nort de Rússia per a escapar i la seua persecució i captura era més difícil.[2] Ara solament se seguix usant en estos fins de forma aïllada.
- Reno: junt en l'alce, l'atra espècie de cérvido domesticat que existix. La varietat domèstica és l'Europea, a diferència del caribú americà que sempre ha segut salvage, i diferix dels seus escassos parents salvages en la zona europea pel seu menor tamany i varietat de capes. Ya que els renos no són animals especialment grans, solament els grans mascles estan capacitats per a dur un ginet sobre els seus lloms o per a usar-los com a animals de càrrega, aixina que se solen usar de forma general com a animals de tir de trineu, ademés d'aprofitar-los per la seua carn, ossos, cuiro, pell i llet en la que es fabrica un formage molt sòlit. Pese a lo llimitat de la seua àrea de distribució domèstica, solament en l'extrem septentrional d'Europa, resulten molt coneguts per l'icon cultural de Papa Noel i el seu trineu tirat per renos.
- Elefant: L'elefant asiàtic és utilisat en fins de transport en el sur d'Àsia. A diferència de l'africà, este es va domesticar i és molt utilisat.
Atres animals destinats a transportar
[editar | editar còdic]- Esturços: Este animal s'ha usat esporàdicament en Suràfrica com a mig de transport montant a pèl, utilisant un cabezal molt bàsic, o tirant d'una calesa de dos rodes especialment dissenyada per a ell. Alcança velocitats sorprenents.
Au de mensageria
[editar | editar còdic]Palomas. Utilisades exclusivament per a mensageria, pero no eren de transport. Duyen chicotets mensages escrits en paper o similar i enrollado sobre els seus patitas. La seua enorme capacitat d'orientació aünada a la seua velocitat, els varen fer molt valederos en la cort dels reiés a lo llarc de l'Edat Mija. Varen ser altament utilisades en este sentit, com a font estratègica per a donar i rebre órdens, espionage, o secrets de la noblea en la Cort. L'expressió pardal de mal agüero o pardal de mal auguri prové dels fatals mensages que sobre la pesta, eren portadors, en el mensage de que un familiar distant havia mort.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española En la seua segona accepció és sinònim de llitera ("llit portàtil"), pero en la seua primera ("Artefacte compost de dos vares grosses en unes taules travessades en mig a on es coloca la càrrega per a dur-l'entre dos") descriu un aparelle similar a alguns models de "trineu" (la definició del qual en el DRAE es llimita a "Vehícul proveït de cuchilles o d'esquins en lloc de rodes per a esgolar-se sobre el gèl i la neu") Diccionario de la lengua española
- ↑ Enciclopèdia de la Fauna Mundial de Félix Rodríguez de la Font, Tom 6. Ed. SALVAT.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Animal de tiro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.