L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bóvido

Els bóvidos (Bovidae) són una família de mamífers artiodàctils que inclou els antílops, les cabres, les ovelles i els bous, aixina com atres animals semblants.[1] Tots ells tenen com a característica en comuna una alimentació estrictament herbívora. En moltes espècies de bóvidos, pero no totes, tant les femelles com els mascles presenten unes protuberàncies òssees (banyas) sobre els seus caps. A diferència de les astes dels cérvols, les banyes dels bóvidos són permanents i sense ramificacions. En general, estes espècies es desenrollen be en climes moderats i tropicals. Els bóvidos més grans poden aplegar a pesar prop d'una tonellada i posseir una altura de dos metros des dels seus piteus fins a la creu (boués, búfalos, bisonts); per una atra part, els més chicotets poden aplegar a pesar solament tres quilos i no ser més grans que un gat domèstic (dicdics). Alguns d'ells són eixemplars musculosos (com el bou), i uns atres poden ser àgils en cames llargues (com les gaseles). La majoria dels membres d'esta família es congreguen en grups grans en estructures socials molt complexes, pero existixen casos en els que el seu comportament no és gregario. Els bóvidos cobrixen un extens ranc de climes i hàbitats diferents; poden viure en deserts, tundra i en boscs tropicals. Tots ells són rumiants, i tenen ademés una característica en comuna: el seu estòmec policompartimentado. En l'etapa adulta tenen quatre compartimento gàstrics o estòmecs, i es dividixen funcionalmente en retícul, omaso, abomaso i rumen. Les diferents funcions de cada compartimento comprenen tot el procés de digestió dels vegetals ingerits, podent ser forraje (pastura) o productes agrícoles (palla, fenaç, alfalfa, etc.) en el cas de que siguen animals domèstics. En les etapes infantils, els bóvidos solament tenen desenrollat el abomaso i s'alimenten únicament de llet materna; en este moment no li'ls considera rumiants. Aproximadament als tres mesos d'edat, segons l'espècie, ya solen tindre en funcionament els seus quatre estòmecs. La majoria dels bóvidos són diürns. L'activitat social i l'alimentació solen alcançar el seu punt màxim durant l'amanecer i la vespradeta. Els bóvidos solen descansar abans de l'amanecer, durant el migdia i en anochecer. Tenen varis métodos d'organisació social i comportament social, que es classifiquen en comportament solitari i gregario. Els bóvidos utilisen diferents formes de comunicació vocal, olfativa i tangible. La majoria de les espècies s'alimenten i rumian alternativament a lo llarc del dia. Mentres que els bóvidos chicotets forrajean en hàbitats densos i tancats, les espècies més grans s'alimenten de vegetació en alt contingut en fibra en praderies obertes. La majoria dels bóvidos són poligínicos. Els bóvidos madurs es aparean a lo manco una volta a l'any i les espècies més chicotetes poden aparearse inclús dos voltes. En algunes espècies, els bóvidos neonato permaneixen amagats d'una semana a dos mesos, alletats regularment per les seues mares; en atres espècies, els neonato són seguidors, acompanyant a les seues mares, en lloc de tendir a permanéixer amagats.

Bóvido
Búfalo indi (Bubalus bubalis)
Gayal (Bos frontalis)
Ñúes de coa blanca (C. gnou) en el Zoo de Madrit, Espanya.

Classificació

Segons Mammal Species of the World, la família Bovidae està integrada per les següents subfamílias:

Cladograma

Un possible cladograma dels bóvidos es representa a continuació:cita requerida

Evolució

Mioceno primerenc i anterior

 
Cràneu de Eotragus sansaniensis, una espècie de l'antic gènero de bóvidos Eotragus

A principis del Mioceno, els bóvidos varen escomençar a divergir dels cérvidos (cérvols) i dels jiráfidos. Els primers bóvidos, la presència dels quals en Àfrica i Eurasia en l'última part del Mioceno primerenc (fa 20 millons d'anys) s'ha comprovat, eren animals chicotets, un poc similars a les gaselas modernes, i provablement vivien en ambients boscosos.[2] Eotragus, el primer bóvido conegut, pesava 18 kg (39.7 lb) i tenia casi el mateix tamany que la gasela de Thomson.[3] Al principi de la seua història evolutiva, els bóvidos es varen dividir en dos clados principals: Boodontia (d'orige euroasiàtic) i Aegodontia (d'orige africà). Esta primerenca divergència genètica entre Boodontia i Aegodontia s'ha atribuït a la divisió continental entre estes masses de terra. Quan estos continents es varen tornar a unir, esta barrera va desaparéixer, i qualsevol dels dos grups es va expandir en el territori de l'atre.[4] Les tribus Bovini i Tragelaphini varen divergir en el Mioceno primerenc.[5] Se sap que els bóvidos varen aplegar a Amèrica en el Pleistoceno creuant el pont de terra de Bering.[3]

Els gèneros actuals d'Alcelaphinae varen aparéixer en el Plioceno. Es creu que el gènero extint d'Alcelaphinae Paramularius, que tenia el mateix tamany que el hartazgo, va sorgir en el Plioceno, pero es va extinguir a mitan del Pleistoceno.[6] Es coneixen varis gèneros d'Hippotraginae des del Plioceno i el Pleistoceno. Esta subfamília sembla haver divergit dels Alcelaphinae en l'última part del Mioceno primerenc.[5] Es creu que els Bovinae han divergit del restant dels Bovidae a principis del Mioceno.[7] Els Boselaphini es varen extinguir en Àfrica a principis del Plioceno; els seus últims fòssils varen ser excavats en Langebaanweg (Suràfrica) i Lothagam (Kènia).[8]

Mioceno mig

El Mioceno mig va marcar l'expansió dels bóvidos cap a China i el subcontinent indi.[3] Segons Vrba, la radiació de la subfamília Alcelaphinae va escomençar en l'última part del Mioceno mig.[6] Les tribus Caprinae provablement varen divergir a principis del Mioceno mig. Els Caprini varen sorgir en el Mioceno mig, i semblen haver segut substituïts per atres bóvidos i cérvidos en Eurasia.[9] Els primers fòssils dels antilopinos són del Mioceno mig, encara que els estudis mostren l'existència de la subfamília des del Mioceno primerenc. l'Especiación es va produir en la tribu Antilopini durant el Mioceno mig o superior, principalment en Eurasia. La tribu Neotragini sembla haver aparegut en Àfrica a finals del Mioceno, i s'havia generalisat en el Plioceno.[5]

Mioceno tardà

Cap al Mioceno tardà, al voltant de 10 Millons d'anys, els bóvidos es diversificaron ràpidament, donant lloc a la creació de 70 nous gèneros.[3] Esta radiació del Mioceno tardà es va deure en part a que molts bóvidos es varen adaptar a hàbitats més oberts, de praderia.[2] Els Aepycerotinae varen aparéixer per primera volta a finals del Mioceno, i no s'ha observat cap diferència significativa en el tamany de l'impala primitiu i el modern.[10] Els fòssils d'ovibovinos, una tribu de Caprinae, en Àfrica es remonten al Mioceno tardà.[5] Els primers fòssils d'Hippotragine es remonten al Mioceno tardà, i varen ser excavats en jaciments com Lothagam i la vall d'Awash.[5] Els primers fòssils africans de Reduncinae es remonten a 6-7 Millons d'anys.[11] Reduncinae i Peleinae provablement varen divergir a mitan del Mioceno.[6]

Característiques

 
Els bóvidos tenen banyes no ramificados.

Tots els bóvidos tenen una forma bàsica similar: un morro en un extrem romo, un o més parells de banyes (generalment presents en els machos) immediatament despuix de les orelles ovalades o puntagudes, un coll i unes extremitats distintes, i una coa que varia en llongitut i arbustos entre les espècies.[12] La majoria dels bóvidos presenten dimorfisme sexual, sent els mascles generalment més grans aixina com més pesats que les femelles. El dimorfisme sexual és més prominent en els bóvidos de tamany mig i gran. Tots els bóvidos tenen quatre dits en cada pata: caminen sobre els dos centrals (les piteus), mentres que els dos exteriors (els espolones) són molt més chicotets i rara volta toquen el sol.[1]

Els bóvidos mostren una gran variació de tamany: el gaur pot pesar més de 1500 kg (3306.9 lb), i medir 2.2 m (86.6 plg) d'altura en el muscle.[13] l'antílop nano, pel contrari, només medix 25 cm i pesa com a màxim 3 kg.[14] el klipspringer, un atre chicotet antílop, medix entre 45 i 60 cm en el muscle i pesa només 10 a 20 kg .[15]

Les diferències es donen en la coloració del pelaje, que va des d'un blanc pàlit (com en l'oryx àrap)[16] fins al negre (com en el ñu negre).[17] No obstant, només les tonalitats intermiges, com el marró i el marró rojós (com en el redunca, s'observen habitualment.[18] En vàries espècies, les femelles i els jóvens mostren un pelage de color clar, mentres que el dels mascles s'enfosquix en l'edat. Com en el ñu, el pelage pot estar marcat en ralles prominents o tènues. En algunes espècies com l'addax, el color del pelage pot variar segons l'estació de l'any.[19] Glándulas odoríferas i glándulas sebáceas solen estar presents.[12]

 
el gemsbok té marques cridaneres en la cara, que oculten l'ull, i en les pates. Estes poden tindre un paper en la comunicació.[20]

Algunes espècies, com la gemsbok, l'antílop sabre i la gasela de Grant, estan camuflades en marques facials fortament disruptiva que oculten l'ull altament reconeixible.[21] Moltes espècies, com les gaseles, poden semblar planes, i per lo tant mesclar-se en el fondo, per mig de contra-ombra.[22] Els contorns de molts bóvidos es trenquen en una coloració cridanera que ajuda a retardar el reconeiximent per part dels depredadors.[23] No obstant, tots els Hippotraginae (inclosa la gemsbok) tenen el cos i la cara pàlits en marques cridaneres. El zoólogo Tim Car descriu açò com un poc difícil d'explicar, pero ya que les espècies són diürnes, sugerix que les marques poden funcionar en la comunicació. La coloració molt contrastada de les pates només és comuna en els bóvidos, a on, per eixemple, el Bos, el Ovis, el bontebok i el gemsbok tenen les miges blanques. De nou, la funció més provable és la comunicació.[20]

Llevat algunes formes domesticades, tots els bóvidos mascles tenen banyes i, en moltes espècies, les femelles també els posseïxen. El tamany i la forma de les banyes varien molt, pero l'estructura bàsica és un parell de protuberàncies òssees simples sense ramificacions, a sovint en forma d'espiral, retortillada o estriada, cada una d'elles coberta per una baïna permanent de queratina. Encara que les banyes es presenten en un sol parell en casi totes les espècies de bóvidos, hi ha excepcions com l'antílop de quatre banyes[24] i l'ovella Jacob.[25][26] L'estructura única de les banyes és l'única característica morfològica inequívoca dels bóvidos que els distinguix d'uns atres pecoreos.[27][28] Existix una alta correlació entre la morfologia de les banyes i el comportament de lluita de l'individu. Per eixemple, les banyes llargues estan destinats a la lluita i l'esgrima, mentres que les banyes curvos s'utilisen en les envestides.[29] Els mascles en banyes dirigides cap a dins són monógamos i solitaris, mentres que els que tenen les banyes dirigides cap a fòra tendixen a ser poligínicos. Estos resultats varen ser independents del tamany del cos.[30]

El desenroll de les banyes dels mascles s'ha relacionat en la selecció sexual,[31] Les banyes són chicotetes púas en els duiqueros monógamos i atres antílops chicotets, mentres que en els polígams són grans i estan elaborats (per eixemple, en una estructura en espiral, com en l'eland jagant). Aixina, en certa mida, les banyes representen el grau de competència entre els mascles d'una espècie.[18] No obstant, la presència de banyes en les femelles es deu provablement a la selecció natural.[31][32] Les banyes de les femelles solen ser més chicotets que els d'els machos, i a voltes tenen una forma diferent. Es creu que les banyes de les femelles dels bóvidos han evolucionat per a defendre's dels depredadors o per a expressar territorialitat, ya que les femelles no territorials, que són capaces d'utilisar la cripsis per a defendre's dels depredadors, no solen tindre banyes.[32] Les femelles posseïxen banyes només en la mitat dels gèneros de bóvidos, i les femelles d'estos gèneros són més pesades que les del restant. Les femelles utilisen les banyes principalment per a apunyalar.[33]

 
Esquelet de bisont americà (Museu d'Osteología).

Anatomia

 
Almohadilla dental d'un bóvido domèstic: Note's l'absència d'incisius i caninos superiors i la proyecció cap a fòra de les dents inferiors.

En els bóvidos, el tercer i quarto metapodial es combinen en el metatarso llarc. el cúbito i el peroné estan reduïts i fusionats en el radi i la tíbia, respectivament. Les escàpulas llargues estan presents, mentres que les clavícules estan absents. En els rumiants, l'estòmec està compost per quatre cambres: el rumen (80%), l'omaso, el retícul i l'abomaso. Els ciliats i les bactèries del rumen fermenten la complexa celosa en àcit grassos més simples, que despuix són absorbits per mig de la paret del rumen. Els bóvidos tenen un intestí prim llarc; la llongitut de l'intestí prim en el ganado és de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).. La temperatura corporal fluctua a lo llarc del dia; per eixemple, en les cabres la temperatura pot canviar llaugerament de casi 37 grados Celsius (98.6 °F) a primera hora del matí a 40 grados Celsius (104 °F) per la vesprada. La temperatura es regula per mig de la suor en el ganado vacú, mentres que les cabres utilisen el pantaixe per a lo mateix. el pulmó dret, que consta de quatre a cinc lòbuls, és al voltant d'1,5 voltes major que l'esquerre, que té tres lòbuls.[1][12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bovidae: antelopes, cattle, gazelles, goats, sheep, and relatives». University of Michigan Museum of Zoology.
  2. ↑ 2,0 2,1 (1986) Mammal Evolution: an illustrated guide, New York: Facts on File, pp. [1]. ISBN 978-0-8160-1194-0.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Banyes, claus i aletes: l'evolució dels mamífers en piteus, Baltimore: Johns Hopkins University Press, pp. [2]-90. ISBN 978-0-8018-7135-1.
  4. ↑ Hassanin, D.(1999).«La radiació tribal de la família Bovidae (Artiodactyla) i l'evolució del gen mitocondrial del citocromo b».Molecular Phylogenetics and Evolution.13(2)
    227-43.doi:10.1006/mpev.1999.0619.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Homo Erectus : Evidències del Pleistoceno en el Awash Mig, Etiopia, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. [3]-84. ISBN 978-0-520-25120-5.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «A complete estimate of the phylogenetic relationships in Ruminantia: a dated species-level supertree of the extant ruminants».Biological Reviews.80(2)
    269–302.doi:10.1017/S1464793104006670.
  7. ↑ Bibi, F.«Una filogenia mitocondrial multicalibrada dels Bovidae existents (Artiodactyla, Ruminantia) i l'importància del registre fòssil per a la sistemàtica».BMC Evolutionary Biology.13
    166.doi:10.1186/1471-2148-13-16.
  8. ↑ «Un nou bóvido caprino (Mammalia) del Mioceno tardà de Marroc».Palaeontologica Africana.(47)
    19-24.ISSN 0078-8554.
  9. ↑ Mamífers d'Àfrica Oriental: An Atles of Evolution in Africa (Volume III, Part C), Chicago: University of Chicago press, pp. [4]-33. ISBN 978-0-226-43724-8.
  10. ↑ «Patró i procés evolutiu en el grup germà Alcelaphini-Aepycerotini (Mammalia: Bovidae)», Living Fossils, Springer, pp. 62-79. ISBN 978-1461-382-737.
  11. ↑ Paleoclima i evolució, en émfasis en els orígens humans, New Haven: Yale University Press, pp. [5]-5. ISBN 978-0300-063-486.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Fauna d'Austràlia (Volum 1B), Canberra: Servici de Publicacions del Govern Australià, pp. 1-14. ISBN 978-0644-060-561.
  13. ↑ Hassanin, A.. «Systematics and Phylogeny of Cattle», The Genetics of Cattle, Oxfordshire, Boston, pp. 1-18. ISBN 9781780642215.
  14. ↑ «Antílop real».
  15. ↑ Vida salvage i plantes en perill del món, Nova York: Marshall Cavendish, pp. 769-70. ISBN 978-0-7614-7200-1.
  16. ↑ Plantilla:EOL
  17. ↑ «Connochaetes gnou: ñu negre». Animal Diversity Web. University of Michigan (2000).
  18. ↑ 18,0 18,1 The Behavior Guide to African Mammals : Including Hoofed Mammals, Carnivores, Primats, 4th edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. [6]. ISBN 978-0-520-08085-0.
  19. ↑ (2012).«Addax nasomaculatus».Mammalian Species.807
    1-4.doi:10.1644/807.1.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Contraste de coloració en mamífers terrestres».Philosophical Transactions of the Royal Society B.364(1516)
    537-548.doi:10.1098/rstb.2008.0221.
  21. ↑ Cott, H. B. (1940). Adaptive Coloration in Animals, Londres: Methuen, pp. [7] i làmina 25.
  22. ↑ Kiltie, R. A.«Countershading: ¿Enganyós o engañosamente universal?».Trends in Ecology & Evolution.3(1)
    21-23.doi:10.1016/0169-5347(88)90079-1.
  23. ↑ Cott, H. B. (1940). Adaptive Coloration in Animals, London: Methuen, p. [8].
  24. ↑ «Tetracerus quadricornis (Artiodactyla: Bovidae)».Mammalian Species.843
    1-11.doi:10.1644/843.1.
  25. ↑ (2007) Guia de camp d'animals exòtics : Mamífers ungulats no natius en els Estats Units, College Station: Texas A&M University Press, p. 197. ISBN 978-1-58544-555- 4.
  26. ↑ Conservació de Races de Ganado Americanes (2009). «Ovella de Jacob». Pittsboro, Carolina del Nort: Conservació de Races de Ganado Americanes.
  27. ↑ (2009).«El registre fòssil i l'evolució dels bóvidos: estat del camp».Palaeontologia Electronica.12(3)
    10A.
  28. ↑ (1992).«Filogenia dels bóvidos (Artiodactyla, Mammalia), basada en seqüències d'ADN ribosómico mitocondrial».Molecular Biology and Evolution.9(3)
    433-446.doi:10.1093/oxfordjournals. molbev. a040734.
  29. ↑ (1996).«Morfologia de les banyes i comportament de lluita en la família Bovidae».Journal of Mammalogy.77(2)
    462-75.doi:10.2307/1382822.
  30. ↑ «Correlatos de la forma de les banyes i astes en bóvidos i cérvidos».Behavioral Ecology and Sociobiology.55(1)
    32-41.doi:10.1007/s00265-003-0672-6.
  31. ↑ 31,0 31,1 (2007).«L'intensitat de la selecció sexual prediu el tamany de l'arma en els bóvidos macho».Evolution.61(6)
    1316-1326.doi:10.1111/j.1558-5646.2007.00111. x.
  32. ↑ 32,0 32,1 (2009).«Evolució de l'armament en els bóvidos femella».Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.276(1677)
    4329-34.doi:10.1098/rspb.2009.1256.
  33. ↑ «Dimorfisme sexual: Les banyes dels antílops africans».Science.221(4616)
    1191-3.doi:10.1126/science.221.4616.1191.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bóvido&oldid=1593215»