Gasela
Les gasela[1] (Gazella spp.) són antílops de tamany mig, àgils i de pates llargues. El nom femení gasela ve de la paraula persa ghazal, que significa "elegant i ràpida". Poden alcançar velocitats de 97 km/h, i mantindre una velocitat de 56 km/h per un periodo prolongat. Li les troba en les praderies de les sabanes d'Àfrica, encara que també en el suroest d'Àsia. Viuen en grans raberes i són animals herbívors. Es reunixen en raberes disperses que poden contindre varis mils d'individus. Per a sobreviure en camp obert, deuen estar atents tot el temps. Encara que a sovint es tiren, no dormen més d'una hora al dia, en curts periodos de cinc minuts o menys. Les gaseles viuen en grups de mils d'individus que es mantenen alerta, puix no dormen durant periodos molt llarcs.
Les gaseles són conegudes com a animals veloços. Per a la gasela Dorcas s'han medit velocitats de casi 100 km/h, [2] per a la springbok (Antidorcas marsupialis) s'han medit 88 km/h,[3] mentres que per a les gaseles Thompson ( Eudorcas thomsonii ) s'han medit velocitats de fins a 70 km/h.[4] En Àfrica, la majoria viu en les sabanes al nort de l'equador, pero algunes espècies viuen més al sur. [5]
Morfologia
El tamany i el pes de les gaseles varien segons l'espècie. Medixen des de 50 cm a 110 cm en la creu. Els seus cossos medixen uns 150 cm en un pes de 60 kg. Tenen pates llargues i primes i una musculatura seca, concentrades prop del cos. Els seus ossos fins són llaugers en una espina dorsal molt flexible.
El seu cap és menut i du un parell de banyes anellades, de lira, en forma d'espiral, sempre més curts i fins en les femelles. La gasela té piteus apretats, fràgils i molt esmolades, ideals per a córrer. Els seus pulmons estan altament desenrollats i promouen l'intercanvi de gasos.
Té un consum màxim d'oxigen d'aproximadament 380 ml / (kg · min). El cap és blanc i apareix emmaixquerada: una barra marró (o negra per a algunes espècies), s'inicia des de la base de les banyes, creua l'ull i termina entre el nas i la boca.
Hàbitat
Les gaseles tenen una molt bona visió (fins a 360 graus), poden vore un depredador a 300 metros de distància.[6]
En les hores més caloroses del dia, descansen en l'ombra dels arbres. Són més actives de matí i a la vespradeta, quan fa menys calor. Depenent de l'espècie, viuen en menuts grups o en manades.
S'alimenten principalment d'herbes, brots, fulls o plantes.
El periodo de gestació dura uns 5 o 6 mesos i l'época de apareamiento és de setembre a novembre. Les crío són amagades en arbustos o baix herbes per a protegir-les dels seus depredadors. Tenen un promig de vida de fins a 10 anys.
Les gaseles tenen molts depredadors naturals, com lleoparts, lleons, guepardos, llops, tigres, hienes, cocodrils i pitónidos, depenent de l'ubicació geogràfica. Les crío també poden ser caçades per depredadors més menuts com chacals, presa|àguiles, baboïns, caracales i rateles.
Velocitat i agilitat
Les gaseles són conegudes per la seua velocitat, agilitat i capacitat per a accelerar a velocitats impressionants, lo que les convertix en un dels animals terrestres més ràpits. Vàries característiques físiques els permeten alcançar tals velocitats, junt en adaptacions que els permeten mantindre raches ràpides de velocitat, especialment quan fugen dels depredadors. Desglossarem estes característiques i proporcionarem detalls sobre les seues velocitats baix diferents condicions i espècies.
Característiques del cos que permeten el sprint
Les gaseles posseïxen una estructura muscular altament especialisada, particularment en les seues pates atrasseres.[7] Estos músculs estan optimisats per a moviments ràpits i explosius, lo que permet a la gasela accelerar ràpidament. Les seues cames llargues i esveltes, en poderosos músculs en les cuixes, proporcionen la propulsió necessària per a alcançar altes velocitats.
Tenen un cos llauger en un centre de gravetat baix, lo que reduïx l'energia necessària per al moviment ràpit. Açò és en contrast en els animals més pesats, que requerixen més energia per a superar l'inèrcia.[7] Sus cuellos delgados y cuerpos en general aerodinámicos reducen la resistencia al aire, lo que les permite cortar el aire de manera más eficiente durante los sprints.
Su columna vertebral es extremadamente flexible, lo que mejora la longitut de su zancada. Cuando corren a gran velocidad, su columna vertebral actúa como un resorte, alargándose y comprimiéndose con cada salto, lo que permite zancadas más largas y mayor velocidad.[8] Esta flexibilitat també els ajuda a ser àgils, permetent-los canviar de direcció ràpidament quan són perseguides per depredadors.
Les gaseles tenen un sistema cardiovascular i respiratori ben desenrollat, lo que els permet entregar oxigen als seus músculs de manera eficient durant activitats d'alta intensitat. Açò els permet mantindre raches curtes de velocitat sense agotar-se ràpidament.[7] Sus pulmones grandes y ritmo cardíaco eficiente ayudan a maximizar la absorción de oxígeno, lo que es crucial cuando están corriendo a altas velocidades.[9]
Els caixcos de les gaseles estan adaptats per a córrer sobre superfícies dures i seques, proporcionant l'agarre necessari i minimisant la fricció. Els caixcos estan dissenyats per a absorbir els impactes mentres maximizar la tornada d'energia en cada tranc.[9] La seua mecànica de córrer també els permet conservar energia mentres sprintan, ya que utilisen moviments eficients i similars als d'un resort.
La coa de la gasela juga un paper important en mantindre l'equilibri durant el sprint, especialment quan realisen girs repentins o canvis ràpits de direcció per a evadir als depredadors.[9]
Velocitats
La gasela de Thomson (Eudorcas thomsonii) és una de les espècies més ràpides, capaç d'alcançar velocitats de fins a 50 milles per hora (80 km/h) en raches curtes. Atres espècies, com la gasela de Grant (Nanger granti), poden alcançar velocitats màximes d'al voltant de 45 milles per hora (72 km/h). Estes velocitats generalment s'alcancen en distàncies curtes, usualment menys de 200 metros, ya que les gaseles no poden mantindre tals velocitats altes durant molt temps.[9]
Les gaseles són capaces de mantindre les seues velocitats màximes durant raches curtes, típicament entre 30 i 60 segons, pero poden sostindre un ritme més moderat durant periodos més llarcs quan és necessari (fins a varis quilòmetros).
Influència del terreny i condicions ambientals
En planures obertes i sabanes, les gaseles poden utilisar la seua velocitat màxima. La falta d'obstàculs i la capacitat de donar llarcs trancs els ajuda a alcançar la seua velocitat pique.
Encara que les gaseles encara poden córrer en terreny accidentat o inclinat, la seua velocitat es reduïx per l'aument de la despesa energètica necessària per a superar els inclinaments o navegar per superfícies irregulars. El seu cos llauger i potents quartos atrassers encara els otorguen una ventaja notable en tals condicions.[9]
Quan són perseguides per depredadors com els guepardos, les gaseles solen dependre de la seua capacitat per a fer girs aguts i impredictibles, combinats en raches de velocitat, per a evadir la captura. Açò requerix no solament velocitat en llínea recta, sino també agilitat i canvis ràpits de direcció.
Les condicions del vent també poden afectar el rendiment de les gaseles. Un vent en contra pot reduir llaugerament la seua velocitat màxima de sprint, mentres que un vent a favor pot proporcionar un menut impuls, encara que este efecte és generalment mínim en comparació a atres factors com el terreny i la condició física.
Vore també
- Eudorcas (antic subgènero de Gazella, gènero des de 2000, que inclou les gaseles de Thomson, Mongalla i de front roja)
- Impala
- Gerenuc
- Anex:Artiodàctils per població
Referències
- ↑
- ↑ «Dorcas Gazelle». Archivat des de l'original, el 14. september 2018. Consultat el 4-2-2019.
- ↑ Richard Estes (4-2-2019). «Springbok». Encyclopædia Britannica.
- ↑ Amy Auman, Rachael Fye, Tanya Dewey (4-2-2019). «Eudorcas thomsonii - Thomson's gazelle».
- ↑ Richard Estes (4-2-2019). «Gazelle -Encyclopædia Britannica».
- ↑ Gazelle- Enciclopedia Larousse
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Wilson, D. E., & Mittermeier, R. A. Handbook of the Mammals of the World, Volume 1: Carnivores (2009), Lynx Edicions ISBN: 978-8496553177
- ↑ FitzGibbon, C. D. The Ecology of the Gazelles and Antelopes (1990), Springer ISBN: 978-0412456004
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Spencer, P. M., & Moore, J. E. Comparative Anatomy and Physiology of Mammals (2005), Pearson ISBN: 978-0130153845
