Cripsis
.jpg){kind=spacer}
,_Parque_natural_de_la_Arr%C3%A1bida,_Portugal,_2020-07-23,_DD_05-06_FS.jpg){kind=link}
Cripsis és un fenomen pel que un organisme presenta característiques que ho fan passar inadvertit als sentits d'atres animals. El fenomen contrari, quan l'animal presenta traces que destaquen la seua presència, es diu aposematisme.[1][2]
Pot ser cripsis agressiva o cripsis. Els métodos inclouen camuflage, nocturnalitat, vida subterrànea i mimetisme batesiano. La cripsis pot ser visual, olfatòria o auditoria.
La paraula cripsis prové del grec κρυπτος cryptos, 'amagat', que trobem en criptografia, l'art o ciència de sifrar i dessifrar l'informació. Cripsis significa ocultar. És usada a voltes com a equivalent a camuflage, encara que en biologia s'usa en un sentit alguna cosa més ampli. Els métodos de cripsis inclouen, ademés del camuflage, el mimetisme, la nocturnalitat, la vida subterrànea i el mimetisme batesiano.
Immovilitat i moviment
[editar | editar còdic]La forma més senzilla de conseguir l'ocultació davant els depredadors és mantindre's immòvil, i tractar de no respirar, i molts animals reaccionen detenint tot moviment quan detecten una presència potencialment perillosa. La majoria dels animals conten en un sistema de processament visual que resalta les chicotetes diferències temporals en el seu camp visual. En molts grups, com els amfibis i els reptils, l'assut no pot ser reconeguda si no es mou, i esta és la principal raó per a que en captivitat se'ls tinga que alimentar en assuts vius.
Alguns animals han desenrollat la capacitat de moure's de manera que el seu cos puga ser percebut com una atra cosa, per eixemple una branca oscilant en el vent, o en qualsevol cas de manera que el depredador no els reconega com a assuts potencials.
Coloració
[editar | editar còdic]La forma més senzilla d'ocultació visual és la que es conseguix per mig de la homocromía (igual color) en el mig circumdant. El color pot ser fix, adaptat a un ambient constant, o canviant, adaptat als canvis estacionals o a canvis ràpits propis d'un ambient heterogéneu. El primer cas ho ilustra la llebre àrtica, parda en estiu i blanca en hivern, quan tot el terreny està nevat. L'eixemple clàssic del segon cas ho oferixen els camalleons o les sépias, que canvien ràpidament de color a mida que es desplacen en el seu mig. Moltes espècies presenten en açò polimorfisme, de manera que els individus que creixen en un ambient poden presentar distint color que els que ho fan a uns centenars de metros, en un ambient distint pel seu color.
Un fenomen específic de homocromía és el que s'observa en animals que són més obscurs del costat pel que reben la llum. Molts mamífers presenten una pancha de color més clar que l'esquena. El mateix cas s'observa en molts o la majoria dels peixos pelágicos.
En molts casos no s'imita solament el color general sino la textura visual. És el cas d'animals bentónicos, com les palayes entre els peixos o les sépies entre els cefalòpodes. En alguns casos pot parlar-se d'un genuí mimetisme, quan el disseny reproduïx en detall, per eixemple, un fondo pedregoso.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cripsis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.