Camuflage de moviment
El camuflage de moviment és un camuflage que proporciona cert grau d'ocultació a un objecte en moviment, ya que el moviment fa que els objectes siguen fàcils de detectar per molt ben que la seua coloració s'adapte al seu fondo o trenque els seus contorns.
La principal forma de camuflage de moviment, i el tipo al que generalment es referix el terme, consistix que un atacant imite el fluix òptic del fondo vist pel seu objectiu. Açò permet a l'atacant acostar-se a l'objectiu aparentant permanéixer immòvil des de la perspectiva de l'objectiu, a diferència de la persecució clàssica (en la que l'atacant es mou en llínea recta cap a l'objectiu en tot moment, i a sovint l'objectiu té l'impressió de que es mou lateralment). L'atacant elegix la seua trayectòria de vol per a permanéixer en la llínea entre l'objectiu i algun punt de referència. Per lo tant, l'objectiu no veu l'atacant moure's del punt de referència. L'únic indici visible de que l'atacant s'està movent és el seu aguaite, el canvi de tamany a mida que l'atacant s'aproxima.
A voltes el moviment facilita el camuflage, com en el dragó de mar foliado (Phycodurus eques) i alguns insectes pal. Estos animals complementen el seu camuflage passiu balancejant-se com a plantes en el vent o les corrents oceàniques, lo que retarda el seu reconeiximent pels depredadors.
Descobert per primera volta en les mosques planeadoras en 1995, el camuflage de moviment per mig de la minimisació del fluix òptic s'ha demostrat en un atre orde d'insectes, les parots, aixina com en dos grups de vertebrats, els falcons i els rat penat ecolocalizadores. Ya que els rat penat que cacen de nit no poden utilisar esta estratègia per a camuflar-se, s'ha denominat, descrivint el seu mecanisme, direcció absoluta constant de l'objectiu. Es tracta d'una estratègia de busca eficaç, i s'ha sugerit que els missils antiaèreus podrien beneficiar-se de tècniques similars.
Camuflage del moviment d'aproximació
[editar | editar còdic]
Molts animals són molt sensibles al moviment; per eixemple, les granotes detecten fàcilment chicotetes taques obscures en moviment, pero ignoren les immòvils.[1] Per tant, les senyals de moviment poden utilisar-se per a anular el camuflage.[2] Els objectes en moviment en patrons de camuflage disruptivo seguixen sent més difícils d'identificar que els objectes sense camuflar, sobretot si hi ha atres objectes similars prop, encara que es detecten, per lo que el moviment no «trenca» completament el camuflage.[3] De tots modos, lo cridaner del moviment planteja la qüestió de si el propi moviment podria camuflar-se i cóm. Existixen varis mecanismes possibles.[2]
Moviments sigilosos
[editar | editar còdic]Una estratègia consistix en minimisar el moviment real, com quan els depredadors, com els tigres, aguaiten a les seues preses movent-se molt espai i en sigilo. Esta estratègia evita eficaçment la necessitat de camuflar el moviment.[2][4]
Minimisació de la senyal de moviment
[editar | editar còdic]
Quan es requerix moviment, una estratègia consistix en minimisar la senyal de moviment, per eixemple, evitant agitar les extremitats i elegint patrons que no causen parpadeo quan l'assut els veu de front.[2] Les sépies poden estar fent açò en la seua camuflage actiu en elegir formar ralles en àngul recte sobre el seu eix antero-posterior, minimisant les senyals de moviment que es donarien al ocluir i mostrar el patró mentres naden.[5]
Alteració de la percepció del moviment
[editar | editar còdic]
Interrompre la percepció del moviment de l'objectiu per part de l'atacant era un dels objectius del camuflage per enlluernament utilisat en els barcos durant la Primera Guerra Mundial, encara que la seua eficàcia és discutida. Este tipo d'enlluernament no sembla ser utilisat pels animals.[2]
Imitar el fluix òptic del fondo
[editar | editar còdic]Alguns animals imiten el fluix òptic del fondo, de modo que l'atacant no sembla moure's quan és vist per l'objectiu. Est és l'enfocament principal dels treballs sobre camuflage de moviment, i a sovint es tracta com a sinònim d'això.[2][6]
Estratègies de persecució
[editar | editar còdic]Un atacant pot imitar el fluix òptic del fondo elegint la seua trayectòria de vol de modo que permaneixca en la llínea entre l'objectiu i algun punt de referència real o un punt a distància infinita (donant lloc a diferents algoritmes de persecució). Per lo tant, no es mou del punt de referència vist per l'objectiu, encara que inevitablement es fa més gran a mida que s'acosta. Açò no és lo mateix que moure's en llínea recta cap a l'objectiu (persecució clàssica): en eixe cas es produïx un moviment lateral visible en una diferència fàcilment detectable en el fluix òptic sobre el fondo. L'estratègia funciona tant si el fondo és pla com texturado.[6]
Esta estratègia de camuflage de moviment va ser descoberta i modelada com algoritmes en 1995 per M. V. Srinivasan i M. Davey mentres estudiaven el comportament de apareament en les mosques planeadoras. El camuflage de moviment s'ha observat en batalles territorials a alta velocitat entre parots, en les que es va vore que els mascles del parot emperador australiana, Hemianax papuensis, elegien les seues trayectòries de vol per a semblar estacionarios als seus rivals en 6 de 15 trobades. Varen utilisar estratègies de punt real i de punt infinit.[7][8]
.jpg){kind=link}
L'estratègia sembla funcionar igual de be en insectes i vertebrats. Les simulacions mostren que el camuflage de moviment dona lloc a una trayectòria de persecució més eficaç que la clàssica (és dir, la trayectòria del camuflage de moviment és més curta), tant si l'objectiu vola en llínea recta com si elegix una trayectòria caòtica. Ademés, mentres que la persecució clàssica requerix que l'atacant vole més ràpit que l'objectiu, l'atacant en camuflage de moviment a voltes pot capturar a l'objectiu a pesar de volar més espai que ell.[2][9]
En navegació a vela, se sap des de fa temps que si la demora entre l'objectiu i el perseguidor es manté constant, lo que es coneix com demora constant, distància decreixent (CBDR), equivalent a prendre un punt de referència fix a distància infinita, els dos bucs estan en rumbo de colisió, viajant abdós en llínea recta. En una simulació, açò s'observa fàcilment, ya que les llínees entre abdós permaneixen paraleles en tot moment.[2][9]
Els rat penat ecolocalizadores seguixen una trayectòria de punt infinit[2] quan cacen insectes en l'obscuritat. No ho fan per a camuflar-se, sino per l'eficàcia de la trayectòria resultant, per lo que l'estratègia sol denominar-se direcció constant absoluta de l'objectiu (CATD);[10][11][12] és equivalent a la CBDR pero permetent que l'objectiu maniobre de forma errática.[13]
Un estudi de 2014 sobre falcons de diferents espècies (falcó gerifalte, falcó sacre i falcó pelegrí) va utilisar cambres de vídeo montades en els seus caps o lloms per a seguir les seues aproximacions als assuts. La comparació de les trayectòries observades en simulacions de diferents estratègies de persecució va demostrar que estes aus depredadores utilisaven una trayectòria de camuflage de moviment coherent en la CATD.[13]
L'estratègia de guiat de missils de navegació proporcional pura (PPNG) s'assembla molt a l'estratègia CATD utilisada pels rat penat.[14] Els biòlecs Andrew Anderson i Peter McOwan han sugerit que els missils antiaèreus podrien explotar el camuflage de moviment per a reduir les seues possibilitats de ser detectats. Varen provar les seues idees en persones que jugaven a un joc de guerra informatisat.[15] Les lleis de direcció per a conseguir el camuflage de moviment s'han analisat matemàticament. Les trayectòries resultants són extremadament eficaces, a sovint millors que la persecució clàssica. Per tant, la persecució en camuflage de moviment pot ser adoptada tant per depredadors com per ingeniers de missils (com a «navegació paralela», per a un algoritme de punt infinit) per les seues ventages de rendiment.[16][17]
| Estratègia | Descripció | Efecte del camuflage | Espècies que ho usen |
|---|---|---|---|
| Persecució clàssica (guia de persecució) | Moure's en llínea recta cap a la posició actual de l'objectiu en tot moment (estratègia més senzilla) | Cap, l'objectiu veu el perseguidor movent-se contra el fondo | Abelles, mosques, escarabats tigre[13] |
| Camuflage de moviment en punts reals | Desplaçar-se cap a l'objectiu mantenint-se en tot moment entre este i un punt propenc a l'eixida del perseguidor. | El perseguidor permaneix immòvil sobre el fondo (pero s'engrandix) | Parots, mosques voladoras[13] |
| Camuflage de moviment de punt infinit
(CATD, «Navegació paralela») |
Alvançar cap a l'objectiu mantenint la llínea cap a l'objectiu paralela a la llínea entre l'eixida del perseguidor i l'objectiu en l'eixida | El perseguidor permaneix en una direcció constant en el cel | Gossos, humans, mosques planeadoras, peixos teleósteos, rat penat, falcons[13] |
Camuflage per moviment
[editar | editar còdic]Balanceig: cripsis de moviment o mascarada
[editar | editar còdic]
Els animals molt crípticos, com el dragó de mar foliado, l'insecte pal Extatosoma tiaratum i les mantis, practiquen el balancege. Estos animals s'assemblen a la vegetació per la seua coloració, el cridaner contorn del seu cos en apèndixs semblats a fulls i la capacitat de balancejar-se eficaçment com les plantes que imiten. E. tiaratum es balanceja activament d'un costat a un atre o d'un costat a un atre quan se li molesta o quan hi ha una racha de vent, en una distribució de freqüències similar al murmuri del fullage al vent. Este comportament pot representar cripsis de moviment, que impedix la detecció per part dels depredadors, o emmaixquerament de moviment, que favorix la classificació errònea (com alguna cosa distint a un assut), o una combinació d'abdós, per lo que també s'ha descrit com una forma de camuflage de moviment.[18][19] Archiu:Motion Camouflage.webm
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Seeing Isn’t Believing» (en en). The Scientist Magazine®. Consultat el 2024-10-13.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Animal Camouflage: Mechanisms and Function. Cambridge University Press.
- ↑ Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.280(1758)
- 20130064.ISSN 0962-8452.doi:10.1098/rspb.2013.0064.Consultat el 2024-10-13.
- ↑ Macdonald, David Whyte; Loveridge, Andrew J. (2010-06-03). The Biology and Conservation of Wild Felids (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-923444-8.
- ↑ Journal of Experimental Biology.doi:10.1242/jeb.02580.
- ↑ 6,0 6,1 Proc. R. Soc. Lond. B..doi:10.1098/rspb.1995.0004.
- ↑ Nature.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/news030602-10.Consultat el 2024-10-14.
- ↑ Nature.423(6940)
- 604–604.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/423604a.Consultat el 2024-10-14.
- ↑ 9,0 9,1 Mathematics of Motion Camouflage.doi:10.1098/rspb.2003.2622.
- ↑ PLOS Biology.doi:10.1371/journal.pbio.0040108.
- ↑ 2007 46th IEEE Conference on Decision and Control..doi:10.1109/CDC.2007.4434522.
- ↑ Current Opinion in Neurobiology.41
- 122–128.ISSN 0959-4388.doi:10.1016/j.conb.2016.09.001.Consultat el 2024-10-14.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Journal of Experimental Biology.doi:10.1242/jeb.092403.
- ↑ Bio-inspired Innovation and National Security (en en), NDU Press.
- ↑ «Dragonfly trick makes missiles harder to dodge» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2024-10-14.
- ↑ Proceedings of the Royal Society A..doi:10.1098/rspa.2006.1742.
- ↑ 5th Asian IEEE Control Conference.
- ↑ Behavioral Ecology.27(1)
- 83–92.ISSN 1045-2249.doi:10.1093/beheco/arv125.Consultat el 2024-10-14.
- ↑ Entomologische Zeitschrift.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Camuflaje de movimiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.