Anar al contingut

Camuflage disruptivo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Camuflage disruptivo
El vapor West Mahomet en camuflage disruptivo, 1918

El camuflage disruptivo, camuflage en distorsió o camuflage enlluernant (en inglés: dazzle camouflage), va anar un tipo de camuflage de barcos que es va usar àmpliament en la Primera Guerra Mundial i, en menor mida, en la Segona Guerra Mundial i posteriors. S'atribuïx la seua creació a l'artiste marí britànic Norman Wilkinson, i consistia en complexos patrons de formes geomètriques en colors contrastantes, que s'interrompen i es creuen entre sí.

A diferència d'atres formes de camuflage, l'intenció de la distorsió visual no és ocultar, sino dificultar l'estimació de l'alcanç, la velocitat i el rumbo d'un objectiu. Wilkinson va explicar en 1919 que havia tingut l'intenció de confondre principalment per a enganyar a l'enemic sobre el rumbo d'un barco i aixina assumir una posició de dispar deficient.[1] Per eixemple, un submarí enemic pot ubicar-se en una posició desventajosa, tal que la seua capacitat de llançament de torpedos es veu disminuïda.[2] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». Este tipo de camuflage va ser adoptat per el Almirantazgo en el Regne Unit i després per la Marina dels Estats Units. El patró de pintura de cada nau era únic per a evitar que les classes de naus anaren reconegudes instantàneament per l'enemic. El resultat va ser que es va provar una profusió d'esquemes distorsivos, i l'evidència del seu èxit va ser, en el millor dels casos, mixta. Tants factors estaven involucrats que era impossible determinar quins eren importants i si algun dels esquemes de color era efectiu.


Este tipo de dissenys va atraure l'atenció d'artistes com Picasso, els qui varen afirmar que els cubistes com ell ho havien inventat.[3] Edward Wadsworth, qui va supervisar el camuflage de més de 2000 barcos durant la Primera Guerra Mundial, va pintar una série de llenços de barcos en camuflage per distorsió[4][5][6][7][8] despuix de la guerra, basant-se en el seu treball de guerra. Arthur Lismer va pintar de manera similar una série de llenços de barcos en camuflage per distorsió.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wilkinson va expressar "l'objectiu principal d'este esquema no era tant forçar a l'enemic a errar el seu dispar en trobar-se en la posició de tir, sino enganyar-ho, quan avistar inicialment al buc, sobre cual és la posició correcta que devia adoptar. La disrupción visual era un método per a produir un efecte tal per mig del patró de pintura que totes les formes acceptades d'un buc estaven creuades per grans sectors de colors fortament contrastantes, per la qual cosa li cap a difícil a un submarí decidir en precisió el curs exacte del buc que es desijava atacar."
  2. Wilkinson va destacar que este tipo de camuflage "no havia segut concebut per a reduir la visibilitat dels bucs, sino per a ocultar la seua forma i per lo tant confondre a l'oficial del submarí sobre cual és la direcció en que s'esta desplaçant el buc". Wilkinson, Norman, A Brush with Life. 1969. pag 79
  3. Campbell-Johnson, Rachel (21 de març de 2007). «Camouflage at IWM». The Times.
  4. Per eixemple la pintura de Wadsworth Bucs on camuflage distorsivo en el moll sec de Liverpool, 1919.
  5. Marter, Joan M. The Grove Encyclopedia of American Art, Oxford University Press, 2011, vol. 1, p. 401.
  6. Saunders, Nicholas J.; Cornish, Paul. (eds). Contested Objects: Material Memories of the Great War, Routledge, 2014. Jonathan Black: "'A few broad stripes': Perception, Deception, and the 'Dazzle Ship' phenomenon of the First World War.", pp. 190–202.
  7. Newbolt, Sir Henry John Newbolt. Submarine and Anti-Submarine, Longmans, Green and Co, 1919. p. 46. "Mirás en atenció a este barco camuflat en forma disruptiva, i no et dona la sensació de que t'esta enganyant; pero d'una manera estranya lo que crees vore esta tot mal".
  8. Deer, Patrick. Culture in Camouflage: War, Empire, and Modern British Literature. Oxford University Press, 2009, p. 46.

Plantilla:Notelist

Bibliografia

[editar | editar còdic]