Coloració disruptiva
La coloració disruptiva o patró disruptivo és un tipo de camuflage que oculta el contorn corporal d'un animal, un soldat o inclús un vehícul militar, gràcies al seu contrastante patró de colors.[1] A voltes es combina en atres tàctiques de camuflage per a que coincidixca en el color de l'entorn i les ombres. És paradòxic el seu nom ya que, est fa que no et vegen, mentres que una disrupción del contorn es produïx per un alt contrast.
Els patrons disruptivos funcionen millor quant més s'assemblen al seu entorn.
Alguns animals com les salamandras i la palometa monarca conten en este tipo de coloració.
Use animal
[editar | editar còdic]
El patró de coloració disruptiva realisa forts contrasts per a permetre que una figura es camufle en l'entorn, per mig de l'us de llínees o punts. Alguns depredadors, com el lleopart i assuts potencials, com el chotacabras egipcíac, usen patrons disruptivos.[2] Els patrons disruptivos varen ser definits per A. Barbosa com a «caracterisació per allumenament, contrast i pegats obscurs, en patrons no repetitius, que camuflen una figura fent irreconeixible la seua forma i orientació», com el peix pallasso.[3]
Cas opost: aposematisme
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → aposematisme.
Certs animals venenosos advertixen de la seua presència en colors cridaners (aposematisme), usant patrons que emfatisen la seua presència, en lloc de camuflages disruptivos. Per eixemple, mofetas, salamandras i palometes monarca tenen patrons en molt contrast. Estos patrons exploten l'objectiu opost a la coloració disruptiva, causant l'efecte contrari: fent a l'animal lo més cridaner possible.[4] Alguns lepidòpters, com la parasemia plantaginis, són aposemáticos i usen coloració disruptiva al mateix temps; destaquen davant el vert i els entorns vegetals per la seua coloració aposemática, pero el patró dels seus colors els permet camuflar-se en atres elements com a fulls caiguts secs o terra.[5]
Una polèmica: la girafa
[editar | editar còdic].jpg)
La presència de taques negres en un animal no indica que este lo use com a sistema de camuflage.[6] Segons Mitchell, una girafa adulta pot ser molt difícil d'ocultar, per lo que conclou que el seu patró pot considerar-se un camuflage: quan es troba entre arbres o arbustos els seus camuflages són efectius inclús a uns metros de distància.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Les girafes més jóvens són molt més vulnerables que les adultes: entre un 60 i un 75 % de crío moren durant el seu primer any de vida.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Les mares oculten a les seues crío, que passen gran part del temps tombades. La presència de la mare no afecta a la seua supervivència , Mitchell sugerix que la crío es camufla extremadament be. Esta idea pren força, ya que les marques del seu camuflage estan fortament arraïlades.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Per un atre costat, llunt d'amagar-se, les girafes adultes es mouen per a guanyar millor visibilitat front al possible depredador.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Atres tipos de camuflage
[editar | editar còdic]
Els contorns del cos d'un animal es poden camuflar per mig d'atres métodos, com un contorn fictici irregular. Per eixemple, la c-blanca, Polygonia c-album, quan té les seues ales tancades, conta en colors disruptivos i màrgens irregulars que deformen la seua figura.[4]
Us en plantes
[editar | editar còdic]
La capacitat de tindre una coloració protectora ha segut motiu d'estudi. T. J. Givnish i Simcha Lev-Yadun varen propondre que la variegaació en punts blancs pot servir de camuflage en les plantes del sotobosque. Lev-Yadun també va dir que algunes d'estes coloració servien d'advertència en plantes autodefensivas en espais oberts, com aquelles que puguen tindre espines. Givnish va trobar una correlació de fulls en punts en hàbitats tancats. El camuflage disruptivo té un clar alvanç evolutiu en les plantes: el seu objectiu és evitar ser menjades per herbívors; i el hipòtesis es pot comprovar.[9][10][8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Piéron, Henri (31 de decembre de 1993). Vocabulari Akal de Psicologia (en és), Edicions AKAL. ISBN 9788446002383.
- ↑ “Disruptive contrast in animal camouflage” . Proceedings of the Royal Society B 273 (1600): 2433–2436. doi:. PMID 16959632.
- ↑ “Cuttlefish camouflage: The effects of substrate contrast and size in evoking uniform, mottle or disruptive body patterns” (2008). Vision Research 48 (10): 1242–1253. doi:. PMID 18395241.
- ↑ 4,0 4,1 Cott, 1940.
- ↑ “Warning coloration ca be disruptive: aposematic marginal wing patterning in the wood tiger moth” . Ecology and Evolution 5 (21): 4863–4874. doi:. PMID 26640666.
- ↑ Roosevelt, Theodore (1911). “Revealing and concealing coloration in birds and mammals”. Bulletin of the American Museum of Natural History 30 (Article 8): 119–231. Roosevelt ataca a Thayer en la pàgina 191, dient que ni la girafa ni la zebra està «adequadament distorsionada per mig d'ombres o patrons de coloració».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 “On the origin, evolution and phylogeny of giraffes Giraffa camelopardalis” (2003). Transactions of the Royal Society of South Africa 58 (1): 51–73. doi:.
- ↑ 8,0 8,1 Givnish, T. J. (1990). “Leaf Mottling: Relation to Growth Form and Leaf Phenology and Possible Role as Camouflage”. Functional Ecology 4 (4): 463–474.
- ↑ Lev-Yadun, Simcha (2003). “¿Per qué algunes plantes en espians recorden a zebres verdes?”. Journal of Theoretical Biology 224 (4): 483–489. doi:. PMID 12957121.
- ↑ Lev-Yadun, Simcha (2006). Teixeira da Silva, J.A. (ed.). Defensive coloration in plants: a review of current idees about anti-herbivore coloration strategies, Global Science Books, pp. 292–299. ISBN 978-4903313092.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coloración disruptiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.