Salamandra salamandra

Archiu:Feuersalamander portrait.jpg

salamandra comuna (Salamandra salamandra)

La salamandra comuna (Salamandra salamandra) és una espècie d'amfibi urodelo de la família Salamandridae. És el més comú dels urodelos en Europa. D'hàbits terrestres, únicament entra en l'aigua per a parir, i moltes subespecies ho fan en terra. Durant la fase larvaria respiren a través de brànquies, i ya com a adultes, la major part de la respiració la realisen a través de la pell, degut a que posseïxen uns pulmons molt poc desenrollats, i és necessari que esta estiga humida per a poder respirar a través d'ella. És un urodelo inconfundible, de fondo negre i taques variades grogues molt intenses que poden aplegar a cobrir la casi totalitat del cos. A voltes també s'aprecien taques de color rojós.

L'aparència d'esta espècie és prou diferent entre les subespecies:

• Salamandra infraimmaculata infraimmaculata és gran (fins a 324 mm) i té grans punts grocs en tot el cos, llevat en la pancha. Per lo general, hi ha quatre taques grogues en el cap; un en cada paratoides i un damunt de cada ull.
• Salamandra infraimmaculata orientalis té una aparència similar a Salamandra infraimmaculata infraimmaculata, pero té chicotetes taques grogues en tot el cos, llevat en la pancha (es qüestiona la validea taxonómica d'esta subespecie).
• Salamandra infraimmaculata semenovi és gran i té taques redones com a roses en tot el cos, el seu cap és prou redona.

Esta és l'espècie de salamandra més menuda, pot alcançar una llongitut de 324 mm. Presenta cert dimorfisme sexual: les femelles solen ser més grans que els machos. Esta espècie no té coloració en la pancha, la part inferior és completament negra.

En certes zones del sur d'Espanya (Granada, Jaén, Albacete), a la salamandra comuna li la coneix com "tir".

Este amfibi únicament s'alimenta d'animals vius. Cucs, cucs de terra, gasteròpodes (caragols), insectes (zancudos, mosquits i similars), aràcnits (aranyes), entre uns atres, componen la base de la seua alimentació.

Descripció

Adults d'entre 18 i 25 cm incloent la coa, sent les femelles alguna cosa majors. En casos excepcionals poden aplegar a 28 o més de 30 cm. Cos gros i coa relativament curta, sense cresta dorsal ni cabal. Glándulas parótideas ben visibles en el cap.

Disseny característic de taques grogues sobre fondo negre, molt variables, tant que pogueren semblar de fondo groc en taques negres. Este disseny i coloració és utilisada com una senyal d'advertència per a evitar ser atacada per possibles predadores —coloració aposemática—. La seua pell conté chicotetes cantitats de substàncies tòxiques que irriten els ulls i boca dels predadores.

Les larves tenen el cap més ample que el cos, en cresta dorsocaudal que comença en la part posterior del tronc. De coloració obscura, en la base de cada pata sol tindre una chicoteta taca clara, més palesa en les posteriors. S'ha observat neotenia en esta espècie.

Si perden algun membre les salamandres són capaces de regenerar-los.

Comportament, hàbitat, distribució i conservació

És un animal d'hàbits nocturns, encara que pot vore's activa de dia si la humitat relativa és alta —en dies plujosos o neblinosos—, i quan la temperatura és fresca pero superior als 3 °C. Pel dia es refugia baix la #fulleram, troncs d'arbres caiguts o baix pedres. Les larves es troben en rieres i fonts d'aigües netes i en ocasions en aigües ferruginosas.

En general, és una espècie ovovivípara, en la que les femelles paren larves semidesarrolladas en l'aigua. Algunes subespecies són vivíparas i paren en terra entre dos i huit críes totalment metamorfoseadas. Els parts tenen lloc a partir de l'autumne i fins a finals de la primavera depenent de la geografia i el clima. Les larves tarden entre 2 i 6 mesos en desenrollar-se. La letàrgia hivernal pot ser prolongat en les zones de montanya més fredes i la estivación variable en les zones més seques.

Encara que associada a boscs caducifolios o mixts, en rieres netes i be sombreados, també apareix en els biòtops de contacte en estos boscs: roquedos, xares, praderies, etc.

Es distribuïx a lo llarc d'Europa, des de Portugal a Itàlia i Grècia fins al nort d'Alemània, sur de Polònia i Romania.

Apareix catalogada com a «preocupació menor» per la UICN, encara que si es consideren les subespecies, algunes poden catalogar-se com amenaçades. En general, les poblacions es mantenen estables, encara que localment poden haver disminuït i inclús haver-se extinguit, com en el Sistema Ibèric de la península ibèrica a on ha desaparegut en els últims 20 anys degut, potser, a una malaltia epidémica. Les seues majors amenaces són la destrucció de l'hàbitat i en conseqüència la fragmentació de les poblacions, l'introducció de predadores com salmónidos o el carranc roig americà i, en àrees concretes, l'atropell d'adults en creuar vies de comunicació. Algunes poblacions espanyoles es troben afectades per la malaltia micótica denominada quitridiomicosis.

Sistemàtica

Va ser descrita per primera volta per Carlos Linneo en 1758, denominant-la Lacerta salamandra. Posteriorment, en 1896 Einar Lönnberg la va traslladar al gènero Salamandra.

Subespecies

Solament en la península ibèrica existixen 9 subespecies de Salamandra salamandra:

• S. s. gallaica Nikolskii, 1918: És gran i robusta en el morro puntagut. El seu disseny es compon de taques grogues irregulars similars a arabescos i freqüentment en taques roges burdeos. Es distribuïx pel centre i sur de Galícia, casi tot Portugal (llevat el sur) i Extremadura.
• S. s. almanzoris Müller and Hellmich, 1935: Menuda, en poques i chicotetes taques grogues, sense taques roges. Circumscrita a les serres de Gredos i Guadarrama.
• S. s. bejarae Mertens and Müller, 1940: menuda, mijana o gran, taques grogues en forma de menge. Es distribuïx pels sistemes Central i Ibèric i pels Montes de Toledo i Montes de #León.
• S. s. fastuosa Eiselt, 1958: Menuda, en el morro redonejat, el seu disseny es compon de franges grogues. Algunes poblacions són vivípares. Centre i oest de Pirineus i est de la cordillera Cantàbrica.
• S. s. terrestris Eiselt, 1958: Gran i robusta, en taques grogues disperses o en dos bandes contínues. Es troba en els Pirineus orientals, Catalunya i restant d'Europa.
• S. s. bernardezi Gasser, 1978: Menuda, en el morro redonejat, en les taques grogues dispostes en bandes com a patró més comú. El viviparismo d'esta subespecie és molt accentuat. Apareix en la cordillera Cantàbrica central i occidental, fins al noreste de Galícia.
• S. s. crespoi Malkmus, 1983: Molt gran, més de 25 cm, cap menut, morro puntagut i dits llarcs. En taques grogues, roges o pardas. Sur de Portugal.
• S. s. morenica Joger and Steinfartz, 1994: Tamany gran, més de 21 cm. Morro puntagut i taques grogues i a voltes roges. Es distribuïx per Serra Morena i serres de Cazorla, Segura i Alcaraz.

• S. s. alfredschmidti Köhler and Steinfartz, 2006: Menuda, en el morro redonejat, el seu disseny tendix a un color uniforme per tot el cos, ya siga groc o marró groguenc. Llimitada a Astúries. S'ha posat en dubte el status d'esta subespecie com a resultat d'una investigació posterior, en la que es va ampliar l'àrea d'estudi, es va analisar el patró de coloració de més de 1100 individus i en la que es varen incloure anàlisis genètics i de similitut de caseta ecològica. Esta investigació conclou que es tracta d'un eixemple de polimorfisme dins de S. s. bernardezi. Per lo tant, el patró de coloració és també variable en esta última i és comuna el color pardo o marró obscur en molts individus.^{cita requerida}

Encara es discutix el número de clados existents en la península ibèrica, d'estos 9 alguns autors reduïxen la llista a 6, incloent el canvi d'estatus de la subespecie S. s. almanzoris a espècie. S. s. gallaica, S. s. fastuosa, S. s. terrestris i S. s. bejarae formen un grup genèticament pròxim i S. s. crespoi i S. s. morenica formen un atre. En qualsevol cas, les subespecies vivípares semblen distinguir-se de les ovovivípares no solament pel caràcter reproductor, sino també per ser dos clados filogenético ben separats.

Sinonímia

El seu coneiximent des d'antic, la seua àmplia distribució europea i la seua gran variabilitat de disseny han fet que numerosos autors incorregueren en sinonímia en descriure l'espècie, subespecies, varietats o formes.

• Lacerta salamandra Linnaeus, 1758
• Salamandra candida Laurenti, 1768
• Salamandra maculosa Laurenti, 1768
• Salamandra terrestris Houttuyn, 1782
• Salamandra terrestris Lacépède, 1788
• Salamandra terrestris Bonnaterre, 1789
• Gecko salamandra Meyer, 1795
• Triton vulgaris Rafinesque, 1814
• Salamandra maculata Merrem, 1820
• Salamandra vulgaris Cloquet, 1827
• Triton corthyphorus Leydig, 1867
• Salamandra maculosa var. nera Doderlein, 1872
• Salamandra maculosa var. pezzata Doderlein, 1872
• Salamandra maculosa Boulenger, 1882
• Salamandra maculosa var. europaea Bedriaga, 1883
• Salamandra maculosa var. gallaica López-Seoane, 1885
• Salamandra maculosa var. molleri Bedriaga, 1889
• Salamandra salamandra Lönnberg, 1896
• Salamandra maculosa var. nigriventris Dürigen, 1897
• Salamandra maculosa var. typica Bedriaga, 1897
• Salamandra maculosa var. taeniata Dürigen, 1897
• Salamandra maculosa var. quadri-virgata Dürigen, 1897
• Salamandra maculosa var. coccinea Schweizerbarth, 1909
• Salamandra salamandra salamandra Poche, 1912
• Salamandra moncheriana Schreiber, 1912
• Salamandra maculata Schreiber, 1912
• Salamandra maculosa forma fastuosa Schreiber, 1912
• Salamandra maculosa var. speciosa Schreiber, 1912
• Salamandra salamandra molleri Nikolskii, 1918
• Salamandra salamandra taeniata Nikolskii, 1918
• Salamandra maculosa var. taeniata forma Bonnali Wolterstorff, 1925
• Salamandra salamandra taeniata Mertens, 1925
• Salamandra maculosa taeniata forma bernardezi Wolterstorff, 1928
• Salamandra salamandra carpathica Calinescu, 1931
• Salamandra maculosa bejarae Wolterstorff, 1934
• Salamandra maculosa bezarae Wolterstorff, 1934
• Salamandra salamandra (= maculosa) hispanica Wolterstorff, 1937
• Salamandra maculosa subsp. Bernardezi Scharlinski, 1939
• Salamandra salamandra albanica Gayda, 1940
• Salamandra salamandra thuringica Gayda, 1940
• Salamandra salamandra hispanica Mertens and Müller, 1940
• Salamandra salamandra bonnali Mertens and Müller, 1940
• Salamandra salamandra bernardazi Mertens and Müller, 1940
• Salamandra salamandra forma francica Sochurek and Gayda, 1941
• Salamandra salamandra forma werneri Sochurek and Gayda, 1941
• Salamandra salamandra gigliolii Eiselt and Llança, 1956
• Salamandra salamandra salamandra Eiselt, 1958
• Salamandra (Salamandra) salamandra Özeti, 1967
• Salamandra salamandra beschkovi Obst, 1981

• Salamandra (Salamandra) salamandra (crespoi) crespoi Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (crespoi) morenica Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (fastuosa) alfredschmidti Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (fastuosa) bernardezi Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (fastuosa) fastuosa Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (fastuosa) gigliolii Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (salamandra) bejarae Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (salamandra) beschkovi Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (salamandra) gallaica Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (salamandra) salamandra Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (salamandra) terrestris Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) salamandra (salamandra) werneri Dubois and Raffaëlli, 2009
• Salamandra (Salamandra) almanzoris Dubois and Raffaëlli, 2009

Bibliografia

• Arnold, I.N i J.A. Burton (1978). Guia de camp dels reptils i amfibis de l'Espanya i d'Europa, Barcelona: Omega, pp. 275. ISBN 84-282-0488-8.
• Beukema, W. (2006). Filling the gap in the distribution of Salamandra salamandra alfredschmidti Köhler & Steinfartz 2006, and remarks on the reproduction of the Riu Tendi vally salamanders in Astúries, Spain. Amphibia, 5 (2): 20-23.
• Beukema, W., Nicieza. A. G., Lourenço, A., Vés-ho-Antón, G. (2015). Colour polymorphism in Salamandra salamandra (Amphibia: Urodela), revealed by a lack of genetic and environmental differentiation between distinct phenotypes. Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research.
• Dubois, A. & J. Rafaëlli(2009).26(1-4)

1-85.

• Frost, Darrel R.. «Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.5 (31 January, 2011)» (en anglés). American Museum of Natural History, New York, USA. Consultat el 25 de giner de 2012.
• García-París, M.(2003).57(1)

173-176.

• Llança, B., S. Vanni and A. Nistri (2002). «Salamanders and newts», Gould, I. (ed.). Encyclopedia of animals: mammals, birds, reptils, amphibians (en anglés), Barnes & Noble, pp. 687. ISBN 9780760735527.
• Linnaeus, C. (1758). Systema Naturae per Regna Tria Naturae, Secundum Classes, Ordines, Genera, Species, cum Characteribus, Differentiis, Synonymis, Locis, 10th Edition. Volume 1 edició (en anglés), Stockholm, Sweden: L. Salvii.
• Lönnberg, I.(1896).(22)

1-45.

• Masó, A. i M. Pijoan (2011). Amfibis i reptils de la península ibèrica, Balears i Canàries, Barcelona: Omega, pp. 848. ISBN 978-84-282-1368-4.
• Pasmans, F., Keller, H. (2000). Morphological variation in neighbouring populations of Salamandra salamandra bernardezi in northern Spain. Zeitschrift für Feldherpetologie, 7: 77-84.
• Pasmans, F., Bogaerts, S., Keller, H. (2004). Note on the distribution of Salamandra salamandra #cf. bernardezi in Astúries, northern Spain. Podarcis, 5: 58-60.
• Velasco (2005). Guia dels peixos, amfibis, reptils i mamífers de Castella i Lleó, 1ª edició, Medina del Camp, Valladolit: Náyade, pp. 272. ISBN 84-933730-1-X.
• B. Thiesmeier: Der Feuersalamander. In: Zeitschrift für Feldherpetologie. Suppl. Bochum 2004,4. ISSN 0946-7998.

Villanueva, A. (1993). Troballa d'una nova coloració de Salamandra salamandra bernardezi en Astúries. Bolletí de l'Associació Herpetológica Espanyola, 4: 14-15.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Salamandra salamandra.
• Wikispecies té un artícul sobre Salamandra salamandra.
• Feuersalamander auf Briefmarken
• Ficha en el Proyecte Serra de Basa [1] archivat en Wayback Machine.
• Image de l'espècie tipo de Linneo en el Museum Adolphi Friderici