Comportament social

Comportament social o conducta social en biologia, psicologia i sociologia fa referència al comportament o conducta dirigida cap a la societat o que té lloc entre membres de la mateixa espècie (relacions intraespecíficas). Els comportaments o conductes que s'establixen com a relacions interespecífiques (com la depredaació, el parasitisme o la simbiosis) involucren a membres de diferents espècies i per lo tant no es consideren socials. Mentres molts comportaments socials intraespecíficos són part d'una comunicació (comunicació animal) puix provoquen una resposta, o canvi de comportament del receptor, sense actuar directament sobre ell; la comunicació entre membres de diferents espècies no es considera comportament social. La forma més original del comportament social humà és el llenguage humà.

En sociologia, «comportament» (behavior, en idioma anglés) significa activitat similar a l'animal, desprovista de significat social o context social; en contrast en «comportament social» (social behavior), que té abdós. En una jerarquia sociològica, el comportament social és seguit per l'acció social, que es dirigix a atres persones i es dissenya per a induir una resposta. Més dalt d'esta escala ascendent està l'interacció social.

La conducta

El home no és ningú mig de dos realitats distintes que es interrelacionan: el seu mig material i el seu mig social. Per esta raó, a través dels sigles, pensadors filòsofs i científics han desenrollat distintes disciplines del coneiximent per a explicar la seua relació en la naturalea i el seu paper dins de la societat. El ser humà en viure en la societat es veu en la necessitat d'organisar-se en tots els sentits, creant estructures socials diverses i dinàmiques, entitats estes com la forma pròpia que observa cada cultura per a organisar la seua convivència: familiar, treball, educació, govern, ciutat, etc. El ser humà és social per naturalea, per lo que viu en grup en atres individus, en l'intenció de protegir-se, ajudar-se i cooperar en la realisació de propòsits comuns; creant al mateix temps les condicions dignes per al creiximent i desenroll de la seua comunitat, aixina com la realisació personal de tots i cada u d'els qui componen dit grup. Des de que som chicotets deprenem a comportar-nos dins de la societat i a identificar les normes i convencions que devem seguir per a ser considerats membres d'ella. La societat és l'entorn propi de la persona. Solament en ella pot desenrollar-se i viure plenament, gojant de les seues ventages, com són la companyia, l'educació, la diversió, la seguritat, el treball colectiu, la protecció i la creació d'institucions.

Aristóteles va escriure en el seu llibre Política que el ser humà era un animal social. Per al filòsof grec la persona no es podia dividir per una part en individu i per una atra en ciutadà, sino que és en la societat a on el ser humà es fa un ser moral en lo individual i en lo públic.

Definició contractual: es definixen les habilitats socials com aquells comportaments específics de la situació que maximizar la provabilitat d'assegurar o mantindre el reforçament o decréixer la provabilitat de castic o extinció contingent sobre el comportament social propi. La premissa que subyacer a este tipo de definicions és l'adquisició de habilitats interpersonals específiques que permeten a un experimentar relacions en uns atres que són personal o mútuament satisfactòries.

Comportament infantil en la societat

Aixina mateix el comportament no única i exclusivament es basa en el comportament entre adults, si no també el comportament que produïx en chiquets i els factors que ho provoquen.

Un d'ells és el comportament infantil basant-se en el temperament de cada qui per eixemple:

És difícil saber cóm deu ser el comportament normal infantil ya que existix una gran varietat de conductes entre els chiquets, i cada una d'elles respon a un tipo de caràcter, de la qual depén en gran majoria al seu temperament i a les seues circumstàncies particulars, sembla ser que sí existixen en part genèticament tals temperaments. Es donen tres tipos de conducta entre els molt chicotets: agradable en un 40%, reservada en un 15%, i difícil en un 10%. El 35% restant són diverses mescles dels tres. En tots els casos es parla de térmens molt generals.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Comportamiento social» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.