Anar al contingut

Rumen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rumen

El rumen (també cridat panza) és un dels compartiment esofágicos del aparat digestiu dels rumiants. Està situat en l'abdomen, entre el diafragma i la pelvis i en comunicació directa en l'esòfec. És una cambra fermentativa pregástrica que es caracterisa per tindre un epiteli de tipo no secretor, a diferència de l'estòmec verdader dels remugants (abomaso) que posseïx una mucosa secretora. En el rumen s'almagasena l'aliment despuix de la primera masticació, es produïx la fermentació de les substàncies ingerides i l'absorció d'alguns nutrients i molècules chicotetes, encara que esta última no és la seua principal funció.[1][2][3][4]

Estòmec dels remugants

l'aparat digestiu dels remugants (vacuns, ovins, caprino i cérvidos) es caracterisa per estar format per vàries cavitats esofágicas preestomacales i un estòmec verdader al final d'elles. Si les enumerem en orde successiu, les quatre cavitats són:[1][2]

  • Rumen, també cridat panza o herbario. Es comunica en la boca a través de l'esòfec.
  • Retícul, cridat redecilla o bonete.
  • Omaso, conegut com a llibre o librillo.
  • Abomaso, quallar o estòmec verdader. A l'eixida del abomaso es troba l'esfínter pilórico al que succeïx l'intestí prim.

Estructura

El rumen es troba dividit per estructures llongitudinals conegudes com a pilars en un sac ventral i un atre dorsal, el plec ruminoreticular ho separa del retícul, no obstant la separació no és completa i abdós cavitats intercanvien els seus continguts en facilitat. Està tapizado interiorment per unes prolongacions que es diuen papiles que servixen per a aumentar la seua superfície, lo que facilita l'absorció de substàncies nutritives.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Digestió en retícul-rumén. Curs d'anatomia i fisiologia animal. Departament de producció animal i pastures. Autors: Elize van Lier, Mariel Regueiro.
  2. ↑ 2,0 2,1 El rumen. Consultat el 10 de maig de 2019.
  3. ↑ Rumen: Morfofisiología, trastorns i modulació de l'activitat fermentativa. Autors: Pedro A. Contreras i Mirela Noro, 2010.
  4. ↑ Digestió simbiòtica: Els remugants. Quadern de cultura científica. Consultat el 26 de maig de 2019.