Omaso
.png)
El omaso, llibre o librillo és la tercera cavitat de l'estòmec dels rumiants, més aplanado que el bonete, oblongo, encorvado, situat oblicuament al costat dret del abdomen entre el fege i el sac dret de la panza, aplicat pel costat esquerre al bonete i pel dret a la base del quall.
Es distinguixen en ell dos cares:
- la anterior mira al fege i al diafragma
- la posterior al sac dret de la panza
Es distinguixen igualment dos encorvaduras:
- la major, de figura convexa està nugada al quall i a la panza pel epiplon
- la menor, cóncava correspon a la part superior del bonete
La cara interna presenta la continuïtat de la gotiera i els dos orificis d'este receptàcul, dels quals l'un correspon al bonete i l'atre al quall. També es noten en ella una multitut de làmines colocades en grups i fixes a lo llarc de la gran encorvadura; la seua vora inferior es troba flotant i lliure i es dirigix cap a la gotira escatofagia. Cada grup presenta en la seua mitat un full central i està compost d'un número més o menys considerable de làmines, arreglades simétricament a dreta i esquerra i són menys estretes a mida en que s'aparten de la làmina impar i estan separades en la seua base per làmines dentelladas. Tots estos grups diferents entre sí pel seu número i tamany tenen les seues fulles plens de pezoncillos cònics més o menys grossos i elevats a proporció, que s'aproximen a l'interior del librillo i formen pel costat d'este receptàcul una multitut de gotieras en les que se senten i detenen les substàncies fibrosas.
L'orifici del librillo que correspon al quall és redó i deixa pas lliure a les matèries que han de depositar-se en el quart estòmec. Les membranes que constituïxen esta cavitat són idèntiques a les dels demés estòmecs pero en la diferència de que l'interna o foliculosa produïx les làmines de que acabem de parlar i la base de les vores dentellados es deu a la membrana carnosa. El librillo rep major número de gots que la panza i el bonete, lo que indica una secreció major i més abundant.
Este receptàcul servix per a contindre els aliments que tenen que sofrir les últimes mutacions per a ser completament digerits. Reté les matèries fibrosas que no han segut suficientment mastegades les reduïx i empapa dels líquits que les fa canviar de naturalea per a la quimificaació.
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Omaso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.