Esfínter

En biologia, un esfínter^[1] és usualment un múscul en forma circular o d'anell, que permet el pas d'una substància d'un orgue a un atre per mig d'un tubo o orifici al mateix temps que impedix la seua tornada. Existixen més de 160 esfínters diferents en el cos humà, alguns microscópicamente menuts —en particular, els millons d'esfínters precapilares—.^[2] Els esfínters es relaixen en la mort, possiblement lliberant decorreguts.

Molts esfínters s'usen diàriament en la funció normal de la digestió. Per eixemple, l'epiglotis s'ampra per a sagellar les vies aérees mentres s'engol, assegurant aixina que menjar o líquit no ingressen en els pulmons.^[3] La funció de l'epiglotis és un eixemple típic d'una acció involuntària del cos.

Principals esfínters (obertures) i vàlvules

Esfínter del iris

Epiglotis: La epiglotis cobrix l'entrada de la laringe i impedix que els aliments entren en ella i en la tráquea en engolir.

Esòfec#Esfínter esofágico inferior: És un múscul que separa l'estòmec de l'esòfec evitant que el birla alimentícia retorne. No és un verdader esfínter anatòmic sobre que no existix estructura alguna muscular que ho delimite. És més be un esfínter fisiològic: realisa la mateixa funció que un esfínter anatòmic, pero no per l'acció d'un múscul determinat, sino per la confluència d'una série de factors fisiològics.

Esfínter pilórico: Múscul que separa l'estòmec de l'intestí prim. Impedix que el quimo retrocedixca despuix d'haver passat a l'intestí prim.

Vàlvula ileocecal: Separa a l'intestí gros de l'intestí prim, promovent el pas del quilo cap al primer i evitant la reculada de material fecal a l'íleo.

Esfínter de Oddi: Controla el pas de secrecions des del fege, el pàncrees i la vesícula biliar cap al duodeno.

Esfínters anals

Encarregats de permetre el pas de la matèria fecal cap a l'exterior del cos. Hi ha de dos tipos:

Esfínter anal intern

Esfínter anal extern

Esfínter uretral: Controla l'excreció d'orina cap a l'exterior.

Esfínter precapilar: Encarregat d'obrir i tancar el capilar al moment en que passa la sanc.^[2]

Referències

↑
- «esfínter». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑ ^2,0 ^2,1 Vander, Arthur (1994). Human Physiology: The mechanism of body function (International Edition), 6ª edició (en inglés), McGraw Hill, Inc., pp. 437—440. ISBN 0-07-113761-0.
↑ MedlinePlus (16 de julio de 2014). «Epiglotis». Consultat el 3 de noviembre de 2014. «Cuando una persona traga, la epiglotis se dobla hacia atrás para cubrir la entrada de la laringe, de tal manera que los alimentos sólidos y líquidos no ingresen a la tráquea y a los pulmones. Después de deglutir, la epiglotis retorna a su posición derecha original.»

Enllaços externs

«esfínter». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[1] 
«esfínter». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[2] «esfínter». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[vander-6th-2] 2,0 ^2,1 Vander, Arthur (1994). Human Physiology: The mechanism of body function (International Edition), 6ª edició (en inglés), McGraw Hill, Inc., pp. 437—440. ISBN 0-07-113761-0.

[3] MedlinePlus (16 de julio de 2014). «Epiglotis». Consultat el 3 de noviembre de 2014. «Cuando una persona traga, la epiglotis se dobla hacia atrás para cubrir la entrada de la laringe, de tal manera que los alimentos sólidos y líquidos no ingresen a la tráquea y a los pulmones. Después de deglutir, la epiglotis retorna a su posición derecha original.»

[1]

[2]

[3]