Epiglotis
L'epiglotis (del grec ἐπί 'sobre', γλωττί-ς/-δος 'lengüeta' i ίς/-ίδα 'element anatòmic'] és una estructura humida, cartilaginosa i estreta que forma part de l'esquelet cartilaginoso de la laringe. [1]També marca el llímit entre l'orofaringe i la laringofaringe.[2] L'epiglotis obstruïx el pas del birla alimentícia en el moment de la deglució, evitant que este es vaja al sistema respiratori.[3]
Sobre cóm baixa la birla per la faringe sense entrar a la laringe, es deu imaginar la birla no com una gran esfera d'aliment que descendix per la faringe, sino com acúmulos chicotets d'aliment que s'esgolen per les recessions piriformes formades entre l'espai existent entre l'epiglotis i les parets laterals de l'orofaringe i la laringofaringe. La birla, encaminant-se cap al esòfec i passant per abdós costats de la glotis, que ademés al moment de la deglució ascendix per a aixina evitar que els aliments invadixquen la via aérea, no entra a la glotis puix les recessions piriformes ho encaminen correctament cap a la via alimentícia i no aérea.
Durant la respiració el vel del paladar descendix, facilitant el lliure pas de l'aire per la faringe, cap a la laringe i la tráquea; l'epiglotis permaneix alçada en tot moment.
El tancament de la laringe ocorre quan els plecs vestibulars i vocals s'acosten a la llínea mija durant la deglució. Ocasionalment, quan es menja molt ràpit, els aliments sòlits o líquits poden entrar en la laringe.
Estructura
[editar | editar còdic]
L'epiglotis és un cartílec elàstic el qual té forma d'un full, se situa en l'entrada de la laringe, este es presenta una part superior lliure que es recolza darrere de la llengua, i un pedículo inferior (en llatí: petiolus) també conegut com brot epiglótico (pecíol) açò per estar adherida a la prominència laríngea del cartílec tiroideu per mig d'un lligament elàstic cridat lligament tiroepiglótico. Este pedículo s'origina en la superfície posterior del cartílec tiroides, al com està conectat pel lligament tiroepiglótico. Als costats, el pedículo es conecta en els cartílecs aritenoides de les parets laríngeas per mig d'uns plecs.[4]
L'epiglotis s'origina en l'entrada de la laringe i està unida a l'os hioides. Des d'allí, es proyecta cap a dalt i cap a arrere, quedant per darrere de la llengua. L'espai entre l'epiglotis i la llengua rep el nom de valécula.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «https://www.cancer.gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/epiglotis» (en és). www.cancer.gov. Consultat el 2026-01-30.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Departament de Biologia Celular i Tisular». saluddigital.facmed.unam.mx. Consultat el 2026-01-30.
- ↑ Moore. Anatomia en orientació clínica (en espanyol). ISBN 8418892749.
- ↑ Moore, Keith L.; Agur, {{{nom2}}}; Moore, {{{nom3}}}; Agur, {{{nom4}}} (2002). Essential clinical anatomy, 2nd ed edició, Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 978-0-7817-2830-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epiglotis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.