Anell

Anell de Ramsés II.

El anell, rogle o sortija és un rogle en més o menys decoració que s'utilisa com a adorn dels dits de les mans. L'anell complet es compon de tres parts:

• el rogle.
• el chatón o part més o menys plana.
• la gema o pedra preciosa (colocada sobre el chatón) la qual a sovint se substituïx per vidres o esmalt de menor categoria que intenten imitar-la, o per un gravat buit que servia de sagell per a autentificar documents.

La gema sol estar decorada en entalles o relleus i quan no existix, el chatón du, per lo general, lletres o figures gravades. Per la forma de les figures que ostenten el chatón o la gema es reconeix la procedència de l'anell.

El anell no sempre du gemas, podent ser pla, curvat o d'una atra forma segons el dissenyador. Els anells poden ser realisats en diferents tipos de metals. Els més solicitats es fan en or o argent. L'anell de bodes, cridat també aliança de matrimoni, és un rogle normalment pla en el qual, i en la part interior, es graven els noms d'els qui contrauen matrimoni. Este anell sol fer-se en or, sent la purea de l'or de 18 quilats en Espanya, 22 o 24 en els països àraps i de menor en atres països com Alemània.

Història

L'anell ve utilisant-se com a adorn de la mà en tota classe de persones ya des de l'antic imperi egipcíac, segons ho han revelat les troballes realisades en les seues tombes. No sembla que fora conegut pels caldeos i assiris pero sí pels perses, fenicios, grecs, etruscs, romans i demés pobles occidentals, i fins a s'ha trobat encara que en forma molt senzilla en sepultures prehistòriques de la primera Edat dels Metals. El material amprat en els anells ha segut per lo comú l'or, l'argent, el bronze i el ferro, sense que hagen faltat anells d'ivori, d'àmbar i vidre. En ocasions, els fabricats en materials menys nobles es troben recoberts per una làmina d'or.

Marit colocant l'anell de boda a la seua esposa.

Pero no deu oblidar-se que en l'Edat Mija va ser molt comuna decorar anells i atres objectes d'orfebreria en gemas que varen pertànyer a la civilisació grega o romana de la qual cosa s'ha dit que s'amprava per a ocultar la part corrugada dels dits, és ben conegut que es buscava la perfecció en estes cultures. En els anells que es varen fer pels cristians dels primers sigles i dels que s'han trobat numerosos eixemplars en les Catacumbes, es coneix el seu orige pels símbols cristians i les inscripcions que ostenten. Posteriorment, l'Iglésia els va adoptar per a us dels prelats.

No sempre es varen destinar els anells a ser ornament de la mà, sino que, a sovint varen servir exclusivament per a sagellar i atres voltes es varen aprofitar per a suspendre'ls en els collars o para moneda o be com a objecte simbòlic, de distinció i com a superstició. Ni en tots els pobles ha segut uniforme i lliure la costum d'adornar-se les persones en anells puix mentres que les tribus indígenes els han dut fins a en els dits dels peus, atres pobles li'ls posaven únicament en la mà dreta o en abdós mans, ya en tots els dits ya en el dit mig o en l'anular tan sol.

Entre els romans va ser privativo de les classes nobles o distinguides l'ús d'anells d'or fins que Septimio Sever, a finals del II ho va concedir a l'eixèrcit i posteriorment, Alejandro Sever lo va estendre a tot ciutadà romà.

En els primers temps de la república, els senadors duyen un anell de ferro i els embaixadors atre d'or. En Venècia, creent-se els dux ser amos i esposos de la mar, renovaven tots els anys el seu esponsales tirant al Adriàtic el dia de l'Ascensió un anell d'or. L'entrega d'un anell entre els àraps equival a una promesa de matrimoni. Els romans duyen l'anell en la mà esquerra, els hebreus en la dreta, els grecs en l'esquerra, precisament en el dit que hui cridem anular i els gals i bretones en el dit mig. Els soldats cartagineses duyen un anell per cada campanya. Va ser signe d'esclavitut i s'aplicava com a castic.

Classes d'anells

• Anell de la promesa: Anell simbòlic que otorga un home a la seua parella en la promesa de que abdós compliran els valors de la fidelitat, amor, entrega, respal, respecte, honestitat i felicitat.
• Anell del peixcador: Sagell que duen els breus i bulas pontifícies.
• Anell cardenalicio: Signe que entrega el Papa en la creació de moradures en els consistoris, com a símbol de pertinença al Sacre Colege cardenalicio.
• Anell de compromís: És el que es dona en el moment de comprometre's en matrimoni.
• Anell episcopal: El que reben els bisbes com a penyora del seu poder espiritual i de l'aliança que contrauen en l'Iglésia.
• Anelle nupcial: Més conegut com aliança, és el que es donen els cònjuges en l'acte religiós de la celebració del matrimoni, siga este religiós o no.
• Anelle sagell: El que duyen en el dit els reis de l'Edat Mija el qual els servia de sagell.
• Sortija: Anell pla matrimonial.

• 
  Anell del peixcador
• 
  Anell de la moradura en el retrat d'Antonio Pallavicini
• 
  Anell episcopal
• 
  Aliança matrimonial
• Erro al crear miniatura:
  Anell de compromís
• Erro al crear miniatura:
  Anelle sagell romà d'or en retrat de Cómodo, trobat en Tongeren (Bèlgica), Museu Galorromano de Tongeren
• 
  Anell en sagell, possiblement del s. XVI

Expressions relacionades

• Vindre com a anell al dit. Adequar-se alguna cosa perfectament a algú.
• Caure-li a un els anells. Considerar algú una activitat massa humillante com per a realisar-la. S'utilisa normalment en sentit negatiu: no se'm van a caure els anells per fer açò.

Vore també

• Anell de Giges
• Anell de Keops (Museu Brooklyn)
• Anell de Ramsés II (Museu del Louvre)
• Anelle sagell
• Dit anular

Enllaços externs

• «anell». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).