Anell episcopal


L'anell episcopal o anell pastoral és una de les quatre insígnies episcopals[1] dels bisbes catòlics.[2] L'anell episcopal que du el papa, per la seua banda, es diu anell del Peixcador.
Descripció i història

L'anell episcopal es du sempre en el dit anular dret.[3][4]
En l'antiga Roma, des de l'época de la República, els sacerdots d'alt ranc o els membres del Senat usaven anells de ferro, despuix d'or, i era costum que els qui es dirigien a ells besaren els anells en senyal de respecte i sumissió; esta costum passaria despuix als monarques i, més vesprada en l'época migeval, als jerarcas catòlics.[5][6][7] No obstant, l'us d'anells en el context cristià era usual ya en l'era cristiana primitiva, ya que s'han trobat anells decorats en gravats simbòlics en les catacumbes.[6]
En el pas del temps, els anells es varen fer més suntuosos: eren dorats[8] i tenien pedres precioses en la part superior, a voltes enriquides en diamants; el tipo de pedra era expressió del ranc jeràrquic de qui la duya en el dit: el safir o el rubí decoraven els anells dels moradures,[9] el topacio groc els dels arquebisbes[10] i l'amatista els dels bisbes.[6][11]
Hui en dia l'anell del bisbe també pot realisar-se en materials més senzills[12] i no sempre està adornat en pedres precioses o diamants; generalment està decorat en gravats i frisos que representen símbols religiosos.[5]
Significat
Per al bisbe, l'anell és signe de fidelitat i unió esponsal en l'Iglésia universal, aixina com en la pròpia diòcesis, si no és bisbe titular;[3][13][14] l'anell és, per tant, la manifestació de l'obediència, fidelitat i disponibilitat de servici que el bisbe té cap a l'Iglésia.[15] Ademés, l'anell és símbol del poder que el bisbe eixercix sobre els fidels a ell confiats,[16] a els qui deu guiar i custodiar, aixina com sobre el seu presbiteri.[3] Per això, fins fa poc temps, era costum inclinar-se i besar l'anell del bisbe en senyal de salutació o concloure les cartes dirigides a ell en l'expressió «m'incline davant el bes de l'anell sagrat».[3] Per últim, la forma circular de l'anell fa referència al concepte d'eternitat, ya que, per la seua geometria, no té principi ni fi.[3]
Vore també
Referències
- ↑ L'insígnia és un objecte, una vestidura o un distintiu que constituïx l'emblema, el símbol, l'atribut característic d'una dignitat, d'una autoritat, del càrrec eixercit per una persona (cfr. inségna, en Treccani i insegna, en Dizionario vaig donar italià del Correguera della Sera); les insígnies episcopals, per tant, caracterisen al bisbe i les du per dret propi. També destaquen la seua autoritat i dignitat com successor dels apòstols i ajuden a comprendre el seu paper com a pastor i líder. En este cas concret, les quatre insígnies episcopals de l'Iglésia catòlica són, ademés de l'anell episcopal, la creu pectoral, la mitra i el bàcul pastoral (cfr. Cerimoniale Episcoporum, n. 57).
- ↑ Per bisbes catòlics s'entén tots aquells que han rebut la consagració episcopal, ya siguen bisbes, arquebisbes o moradures.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Li quattro insegne proprie del vescovo: croce, anello, mitria, pastorale» (en it-it).
- ↑ l'IV Concili de Toledo va decretar que en el moment de l'ordenació episcopal el bisbe rebria, ademés de l'estola i el bàcul pastoral, també l'anell, emblema de la dignitat de pastor, que duria sempre en el dit anular dret. Esta decisió seguix vigent hui en dia.
- ↑ 5,0 5,1 Redazione. «Il valore simbolico dell'anello vescovile» (en it-it).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Redazione. «Anello episcopale en ametista: qual è il suo significato» (en it-it).
- ↑ «Anello - Treccani» (en it).
- ↑ La Scienze i la fede, pag. 76; volumi 37-38, Manfredi, anno 1859
- ↑ El safir i el rubí en els anells cardinals simbolisen la divinitat, la dignitat, l'aliança en l'Iglésia i virtuts com l'amor, l'alegria, la fortalea i la protecció espiritual.
- ↑ El topacio en els anells dels arquebisbes simbolisa la sacralitat bíblica i representa a les tribus d'Israel, als àngels guardians i a les portes del Cel en la tradició antiga.
- ↑ L'amatista en l'anell dels bisbes representa la purea espiritual, simbolisa la penitència i la Passió de Crist.
- ↑ Annali Aretini, XI, pag. 183; Fraternita dei laici vaig donar Arezzo, ed. All'Insegna del Giglio, anno 2004
- ↑ Cerimoniale Episcoporum, n. 58
- ↑ Storia ecclesiastica ad use della gioventù utile ad ogni grau vaig donar persone, pagina 466; Giovanni Bosco, tip. dell'oratorio vaig donar S. Franc. vaig donar Sals, anno 1872
- ↑ Pontificale romà "Ordinazione del vescovo, dei presbiteri, dei diaconi", p. 35
- ↑ «Christus dominus».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anillo episcopal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.