Arquebisbe

Es coneix com a arquebisbe (del grec ἀρχιεπίσκοπος , archiepískopos) a aquell bisbe que presidix una diòcesis particularment important, ya siga pel seu tamany, la seua rellevància històrica o per abdós, cridada archidiòcesis, arquidiócesis o arzobispado. Els arquebisbes solen ser també els metropolitans de la província eclesiàstica en la que es localisa la seua archidiòcesis. En la Iglésia catòlica el papa pugues també donar a un bisbe el títul d'arquebisbe ad personam, és dir, a títul personal, encara que no siga el metropolità. Quan un bisbe es convertix en arquebisbe no està sent, de cap modo, ordenat ni està rebent cap sacrament; en contrast (en els ritos copto, anglicà, catòlic i ortodox) algú que és ordenat bisbe està sent consagrat.

Història

Erro al crear miniatura:

Atanasio d'Aleixandria

San Atanasio sembla que va ser el primer que va amprar la denominació de arquebisbe en el bisbe d'Aleixandria. Pero si el títul és d'el IV, la dignitat i la jurisdicció tenen un orige molt més antic. Segons la Bíblia i la tradició apostólica, els apòstolés i els seus discípuls han residit en les grans ciutats des de les quals enviaven atres bisbes a les inferiors. Estes consideraven a les primeres com a les seues matrius. En el govern polític ya se'ls donava el nom de metròpolis i els bisbes que residien en elles es varen cridar també metropolitans. L'Iglésia, en temps dels emperadors romans, va seguir la divisió de les províncies d'aquell imperi. Els bisbes establits en les ciutats majors o metròpolis varen prendre insensiblemente el títul de metropolitans i arquebisbes, com que tenien en el seu territori i jurisdicció a atres bisbes. Les revolucions que va haver en l'imperi i l'establiment dels pobles del Nort, que varen repartir entre sí les seues províncies, no varen canviar en res esta divisió. Les ciutats que els romans havien cridat metròpolis han conservat casi totes el seu títul i els seus arquebisbes. Alguna atra solament es va erigir despuix en metròpoli, com París i Albi en França.

En les Iglésies orientals

Artícul principal → Cristiandad oriental.

En les Iglésies eslaves orientals (tant catòlica com ortodox) els arquebisbes i els metropolitans estan diferenciats, encara que un metropolità pot ser cridat arquebisbe metropolità. En la Iglésia ortodoxa, els arquebisbes ostenten un ranc major que el dels metropolitans i tenen els mateixos drets que els metropolitans ortodoxos eslaus (orientals). La distinció entre arquebisbes / metropolitans seguix, generalment, el mateix patró en les Iglésies ortodoxes.

En l'Iglésia catòlica

Vore també: Iglésia catòlica

L'administració de l'Iglésia catòlica es fa dividint el territori en diòcesis i agrupant estes en províncies eclesiàstiques distribuïdes en els països civils. Al front del pastoreig de cada diòcesis està el bisbe i ell i solament ell és el que eixercix en autoritat apostólica el govern pastoral d'eixa regió, en unió al romà pontífex. En la distribució de les diòcesis en províncies, sempre és una la que eixercix una espècie de capitalitat sobre el restant, que és la arquidiócesis. El bisbe que queda al front d'estes, té el títul d'arquebisbe metropolità, que tenen el deure organisar la cooperació entre les diòcesis, encara que, pròpiament, no tenen autoritat sobre atres diòcesis alienes a la seua. La seua insígnia és el pali, una banda de llana blanca adornada en creues negres. En ser el títul d'arquebisbe un títul, com uns atres, no vinculat al Sacrament de l'Orde, pot ser otorgat, com lo és, a atres prelats sense dirigir una sèu metropolitana siga per raó del seu càrrec, dignitat personal o de la diòcesis o atres motius, a decisió de la Sede Apostólica. Els nuncios apostólicos també tenen el títul d'arquebisbe "ad personam", aixina com atres càrrecs episcopals en la cúria romana, normalment, els que complixen bisbes no moradures (per eixemple, el Mestre de Cerimònies Pontifici, entre uns atres). No obstant, sacramentalmente, el arzobispado no és un grau en l'Orde, puix estos seguixen sent bisbes, sino un títul a raó de la diòcesis o d'atres aspectes.

• Erro al crear miniatura:
  Model d'escut dels arquebisbes metropolitans catòlics.

En alguns casos, quan són designats bisbes de diòcesis i més encara quan no han segut elevades a archidiòcesis, se'ls denomina bisbe en dignitat d'arquebisbe o arquebisbe bisbe, tal com va ocórrer en els anys 1990 en Francisco de Borja Valenzuela, qui anteriorment va ser arquebisbe d'Antofagasta i després va ser destinat primer a Sant Felipe com a arquebisbe bisbe de dita diòcesis i posteriorment a Valparaíso, passant a ser arquebisbe bisbe de Valparaíso. En el cas de la Moradura Francisco Javier Errázuriz Ossa, ell va ser nomenat bisbe arquebisbe de Valparaíso, tenint eixa mateixa dignitat, quan treballava com a Pro Prefecto de la Congregació d'Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostólica entre 1991 i 1996, pero ratificant-la quan va ser traslladat a Santiago de Chile. En els noticieros, estos casos en lloc de dir "El bisbe de Valparaíso" dia "L'arquebisbe de Valparaíso", en referir-se per eixemple al bisbe de la Capital de la Regió de Valparaíso.

En l'Iglésia anglicana

Artícul principal → Anglicanisme.

La Comunió anglicana està constituïda per 38 províncies, cada una en un arquebisbe al cap. Les més conegudes són les de la Iglésia d'Anglaterra, Canterbury (cap espiritual de l'Iglésia d'Anglaterra i del anglicanisme) i York. Estos dos arquebisbes són "nobles espirituals" (spiritual peers) i per lo tant, membres de la cambra dels Lores britànica.

En l'Iglésia luterana

Artícul principal → Luteranisme.

Algunes iglésies luteranas tenen el títul d'arquebisbe. Dos casos particulars són la Iglésia de Suècia i la Iglésia Evangèlica Luterana de Finlàndia, que abdós tenen un arquebisbe al cap, respectius d'Upsala i de Turku.

Coronació reals

Artícul principal → Consagració real.

Durant l'Edat Mija i Moderna les cerimònies de coronació dels monarques varen ser presidides per una alta figura eclesiàstica catòlica, sempre un arquebisbe. Este jerarca ungía en sants oloreu-vos al monarca, reconeixent-ho en nom de Deu com a llegítim. En Anglaterra la figura que dirigia la coronació era el arquebisbe de Canterbury; en Hongria el arquebisbe d'Estrigonia; en el Sacre Imperi Romà Germànic els Arquebisbes de Colónia, Magúncia i Tréveris; en Polònia el arquebisbe de Gniezno; en Suècia el arquebisbe d'Upsala; en Castella el arquebisbe de Toledo; en Bohemio pel arquebisbe de Praga; en Aragó el arquebisbe de Tarragona; i en França el arquebisbe de Reims.

Vore també

• Patriarca

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Arquebisbe en el Viccionari.