Catacumbes
Les catacumbes són unes galeries subterrànees que algunes civilisacions mediterrànees antigues varen construir i varen utilisar com a lloc d'enterrament. Les més conegudes i les millor estudiades són les catacumbes de la ciutat de Roma. També són conegudes les catacumbes de París, encara que el seu orige (XVIII) i rituals són molt distints.
Les catacumbes de la ciutat de Roma varen ser excavades en el sol per a organisar en elles els enterrament dels morts dels primers cristians en la Roma de el II. Es va escomençar a cridar en este nom a la cripta del cementeri de Sant Calixto; es va cridar ad catacumbes, i en l'Edat Mija, per extensió, varen aplicar el nom al conjunt de enterrament fets en el subsol del camp romà que formava al voltant de la ciutat una immensa necròpolis. També es va cridar a les catacumbes Roma subterrànea. Estos subterràneus varen ser en llimitades ocasiones lloc de cult, pero principalment d'enterrament.
Etimologia i us de la paraula catacumba
[editar | editar còdic]L'orige de la paraula llatina catacumba és incert. Algunes fonts creuen que ve del grec κατά "cap a avall", i τύμβoς "túmulo"; o també de κυμβή "copa", en el significat de "depressió, hondonada". Atres estudiosos diuen que és un híbrit del grec κατά "cap a avall" i de la raïl llatina -cumbo que significa "yacer, estar gitat".
Al principi es coneixia en l'apelatiu de ad catacumbes a un districte perifèric de la via Appia pròxim a la basílica de Sant Sebastià. Era la hondonada a on es trobava el cementeri de Sant Sebastià al que es descendia per una costera; d'ahí es va ser estenent la paraula a atres cementeris encara que no haguera dita hondonada. En aquell lloc s'havien enterrat provisionalment els cossos de Pedro i Pablo en l'any 258. Este fet està avalat per tasts arqueològics i proves epigràfiques.[1] Sigles més tart, especialment des dels començos de l'Edat Mija es varen ser nomenant aixina tots els enterrament cristians de les afores de Roma.
Abans de l'us generalisat de la paraula catacumba els cristians cridaven cementeri (en llatí coemeterium del grec κοιμητήριον "dormitori") al lloc de les tombes, és dir, al lloc a on el cos mort dorm esperant el despertar que és el resucitar a una atra vida.[2] En castellà és un terme que va escomençar a utilisar-se en el XVIII entre 1765 i 1783.[3]
Història
[editar | editar còdic]El sistema d'enterrament en galeries i cambres subterrànees no és exclusiu dels cristians, puix hi ha precedents en atres pobles i atres cultures. Hi ha constància de que en el I existia este tipo d'enterrament entre els hebreus i no obstant les catacumbes cristianes com a tals daten de la primera mitat de el II. Els primers cristians seguidors de Crist que vivien en Roma en número reduït sepultaven als seus morts segons era costum en necròpolis a l'aire lliure. Lo més provable és que passat el temps els nous cristians s'associaren seguint aixina també la costum pagana de formar collegia o grups privativos.[4]
Les catacumbes eren essencialment cementeris. Les seues estretes galeries no servien per a organisar reunions ni cerimònies religioses encara que ocasionalment se celebrava algun acte commemoratiu davant una determinada tomba. Pero en temps de Decio i Valeriano va córrer el rumor de que els cristians aprofitaven les catacumbes per a reunions clandestines i conspiracions i per això l'emperador Valeriano va procedir al seu confisc. Varen ser tornades en l'any 260. Més vesprada va ocórrer lo mateix en temps de Diocleciano; ell mateixa les va restituir sense llímit de data en l'any 311, abans del Edicte de Milà.[5]
Despuix de l'any 313 es va escomençar a apreciar una disminució dels enterrament en cambres i galeries subterrànees fins que per últim varen finalisar del tot en el V. A partir d'eixe moment i ya sense l'us original només li les va tindre en conte com a llocs respectables de recort i pelegrinage. Passats els anys va desaparéixer fins al seu recort i en el IX ya no hi havia memòria d'elles. Aixina hauria continuat l'història de no haver succeït un fet fortuït: En 1578 varen ser descobertes per uns obrers que estaven treballant en l'extracció de puzzolana. Davant este descobriment l'arqueòlec Antonio Bosio (1575-1629) va començar el seu estudi en gran interés. Pero va anar en el XIX quan verdaderament va haver un estudi sistemàtic i profunt per part d'un atre gran arqueòlec cridat Giovanni Battista de Rossi (1822-1894) que en 1864 va publicar el primer volum del seu Roma sotterranea cristiana («Roma subterrànea cristiana»). En el XX varen seguir apareixent més galeries de catacumbes en les afores de Roma: catacumbes dels Aurelios en Viale Manzoni, descobertes en 1919; catacumbes de la Via Llatina en 1955.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Enciclopèdia Catòlica
- ↑ García Bellido, 1979, p. 657.
- ↑ Segura Munguía, 2003.
- ↑ García Bellido, 1979, p. 660-661.
- ↑ 5,0 5,1 García Bellido, 1979, p. 661-662.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catacumbas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.