Catacumbes de Roma
Les catacumbas de Roma (en italià, Catacombe di Roma) són una ret de catacumbes antigues, utilisades com un lloc de sepultura a inicis de la cristiandad, que inclou 60 catacumbes diferents i unes atres encara no descrites.[1] Tenen uns 150 a 170 quilómetros de llongitut, en prop de 750 000 tombas, la majoria de les quals es troben baix terra a lo llarc de la Via Apia. Estes catacumbes consistixen en un sistema de túnels subterràneus de toba que forma un llaberint. En les parets es varen construir casetes rectangulars (en llatí, loculi en plural) de diferents tamanys, per als sepelis, sobretot per a un cadàver, encara que a voltes podien yacer dos i rara volta més.
Història
[editar | editar còdic]Els primers cristians que vivien en Roma en número reduït, sepultaven als seus morts segons era costum en necròpolis a l'aire lliure. Lo més provable és que, passat el temps, els nous cristians s'associaren seguint aixina també la costum pagana de formar collegia o grups privats.[2]
Estructura i distribució de l'espai
[editar | editar còdic]
Per lo general, l'espai consta de diversos núcleus, disposts en pisos, casi sempre excavats en distintes époques. Cada pis tenia la seua entrada pròpia fins que en el temps es varen ser comunicant fins a quedar reunits.
En el traçat de les catacumbes es distinguixen vàries parts: una part laberíntica de galeries denominada «criptes», d'una altura de prop de 2 m i esgambi de 80 o 90 cm, les quals s'eixamplen a voltes formant una espècie de cambres poligonales cridades «cubículos», que són generalment de planta quadrada i estan cobertes en volta semiesfèrica o d'aresta o de canó o plana, a on s'enterraven els morts per martiri. És freqüent trobar estos cubículos decorats en pintura mural a la fresca.[3]
Les fosses d'enterrament excavades en les parets de les catacumbes podien ser de dos tipos: rectangulars, denominades loculi, o semicirculares, cridades arcosolio.[4]
Al principi, les parets no tenien cap tipo d'ornamentació, solament hi havia la costum de fixar en els murs monedes i camafeos i d'esta manera senyalar la data. Esta costum ha facilitat molt l'estudi i la datació als arqueòlecs. Algunes monedes duen l'efigie de Domiciano (51-96), inclús d'emperadors més antics (com Vespasiano o Nerón). Solament més vesprada i durant els periodos de calma, es varen ser omplint les parets de pintures.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fink, Josef (1997). Die römischen Katakomben, Magúncia: Philipp von Zabern. ISBN 3805315651.
- ↑ García Bellido, 1979, p. 660-661.
- ↑ García Bellido, 1979, p. 657.
- ↑ Martigny, 1865, p. 107.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Segura Munguía (2003). Nou diccionari etimològic Llatí-Espanyol i de les veus derivades, Bilbao: Universitat de Deusto. ISBN 84-7485-754-6.
- García Bellido (1979). Art romà, Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 84-00-04381-2.
- Martigny, Joseph Alexandre (1865). Dictionnaire dones Antiquités chrétiennes, París: Edita Librairie de L. Hachette et Compagnie.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catacumbas de Roma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.