Catacumba dels sants Marcos i Marceliano

Catacumba dels sants Marcos i Marceliano

La Catacumba dels Sants Marcos i Marcelino és una catacumba romana situada entre la Via Apia i la Via Ardeatina, en el modern barri Ardeatino de Roma.

Història

"Martiri dels sants Marcos i Marceliano", de Paolo Veronese (1565), en l'Iglésia de Sant Sebastian de Venècia.

Esta catacumba és una de les vàries que componen el cridat "Complexo Calistiano", comprés entre la Via Apia Vella, la Via Apia Vella i el Vicolo delle Sette Chiese, en el que es troben també la Catacumba de Sant Calixto (incloent les seues diverses àrees funeràries), la Catacumba de Santa Sotere i la Catacumba de Balbina.

En les fonts antigues, esta catacumba era coneguda en el nom de "Cementeri vaig donar Basileo ad sanctum Marcum et Marcellianum. Esta doble nomenclatura indica en primer lloc el nom del propietari del terreny en el que es va excavar, un tal Basileo. Despuix del Edicte de Milà de l'any 313, la catacumba va passar a cridar-se en el nom dels més coneguts màrtirs cristians enterrats allí, Marcos i Marceliano. Hi ha atres casos documentats en els que abdós noms -del propietari i dels màrtirs- varen passar a les fonts.

El cementeri es dia generalment "dei Santi Marco i Marcelliano i vaig donar papa Damaso". Ademés dels dos sants martirisats junt al Papa Cayo (296) i enterrats en una basílica en la superfície, el lloc albergava també una segona basílica que contenia la tomba que el Papa Dámaso I havia elegit per a ell, la seua mare, Lorenza, i la seua germana, Irene. No queda cap rastre d'estes estructures. Ademés, les fonts antigues no mencionen a cap atre màrtir, per lo que la catacumba no alberga hui cap lloc de cult subterràneu (hipogeu).

Descripció

La catacumba va ser visitada per primera volta, despuix d'un llarc periodo d'oblit durant l'Edat Mija, per Antonio Bosio, que la cita en la seua obra Roma Sotterranea (principis de el XVI). Giovanni Battista de Rossi també va passar per ella en el XIX, pero la va confondre en la Catacumba de Balbina. Estudis més rigorosos varen ser realisats per Joseph Wilpert en la primera década de el XX i per monsenyor Patrick Saint-Roch, rector del Pontifici Istituto vaig donar Archeologia Cristiana.

Els estudis i les excavacions de Wilpert varen permetre identificar la catacumba en la dels sants Marcos i Marcelino. També va descobrir, baix un pati de l'Institut Sant Tarcisio (ara baix el mando dels Salesianos), en l'Antiga Via Apia, unes estructures d'absidiado (que va identificar com d'una de les basíliques mencionades en les fonts antigues), la cridada Cripta de les Quatre Columnes', i dos importants inscripcions grafiado que fan referència a la mare del Papa Dámaso I i als dos màrtirs.

Les excavacions de Saint-Roch varen revelar part de la topografia de la catacumba i varen permetre la seua datació. Va identificar l'existència d'una série de regions que comprenen un periodo que va des del final de l'época de Constantino I fins al final de el IV.

Bibliografia

• De Santis, L.; Biamonte, G. (1997). Li catacombe digues Roma (em italià). Roma: Newton & Compton Editori. p. 42-44
• Saint-Roch, P. (1981). «La région centrale du cimetière connu sous li nom de "Cimetière dones Saints Marc et Marcellien et Damase». Rivista vaig donar Archeologia Cristiana (em italià) (57): 209-251
• Wilpert, J. (1930). «Ein wichtiger Fund von der Crypta der heiligen Marcus und Marcellianus». Römische Quartalschrift (em alemão) (44): 1-5