Via Apia

La Via Apia (en latín: Via Appia) va ser una de les més importants calçades de l'antiga Roma que unia a dita ciutat en Brindisi (540 km), el més important port comercial en el Mediterràneu oriental i Orient Mig. Estacio va descriure la seua importància (Sylvae, 2.2) en descriure-la pel seu nom comú:

“APPIA LONGARUM TERITUR REGINA VIARUM”

(La via Apia és coneguda comunament com la reina de les grans calçades romanes)

Els romans es varen donar conte de la noblea inherent del camí imbuido per les circumstàncies i el método de la seua construcció, i la seua utilitat a la República romana. La via Apia era el paradigma de tots els camins romans subsecuentes. Es va convertir en el mateix símbol de la República, duent en si estabilitat, pau i llibertat a la gent del Imperi, per lo manco en els seus ideals. L'historiador romà més influent, Tito Livio, que no era originari de Roma, va prendre eixe punt de vista.

Recorregut de la Via Apia: en roig la Appia Antica; en blau, la Appia Traiana.

Itinerari bifurcado de la Via Apia.

Tram de la Via Apia en el seu estat actual en Roma, Itàlia.

La necessitat d'una calçada

Tram de la Via Apia en les rodalies de Roma, Itàlia.

Gravat d'una vista estilisada de la Via Apia en Roma, Itàlia.

L'èxit de l'eixèrcit romà depenia de l'us de bases estratègiques per a preparar-se per al combat i repondre's despuix d'est. Estes permetien que l'eixèrcit romà contara en un número gran de tropes en el camp llestes per a atacar a l'enemic. Durant els últims anys de la República romana els romans es varen convertir en els amos de l'art de l'abastiment de tropes, no aixina durant els temps del censor Api Claudio.

Els samnitas

Des de temps molt remots, Roma tenia en la seua mirada als pobles de Campània, que, de la mateixa manera que ells, descendien dels etruscs. Les guerres samnitas varen ser instigades pels samnitas quan els romans varen tractar d'aliar-se en Capua. Els itálicos de Latium ya havien segut subyugados des de molt temps i havien segut incorporats a l'estat romà. Varen ser els causants del canvi de Roma d'un govern etrusc a un itálico.

Existien poblacions denses independents de samnitas en les montanyes al nort de Capua, situada al nort de la llavors ciutat grega de Nàpols. Al voltant de 343 a. C. Roma i Capua varen tractar d'establir una aliança, com el primer pas per a unir-se. Els samnitas varen reaccionar en una força militar que va produir les anomenades guerres samnitas.

Els Pantans Pontinos

Entre Capua i Roma estaven situats els pantans Pontinos (Pomptinae paludes), un pantà palúdico. Existia un camí coster que conduïa des de Ostium (Ostia), en la boca del Tíber, fins a Neápolis. La via Llatina seguia un curs més antic als peus dels tossals del Mont Laziali i els Lepinos, els cims dels quals són visibles des de l'antic pantà.

Durant la primera guerra samnita (343-341 a. C.) els romans es varen donar conte de que no podien reabastecer les seues tropes en el camp de batalla contra els samnitas a través del pantà. No se sap quins varen ser les batalles, pero no es dubta que els romans no varen eixir victoriosos en estes. El tumult de la lliga llatina també va produir un drenage de recursos romans encara major i açò va causar que els romans abandonaren l'aliança.

Colonisació al surest

Els romans esperaven mentres s'aplegava a una solució, la qual es va donar en la forma de l'establiment d'una colónia, o siga, un establiment de romans que mantindrien una presència permanent en l'àrea desijada. La segona guerra samnita (327 a. C.-304 a. C.) va esclatar quan els romans varen tractar d'establir una colónia en Calès en 334 a. C. i de nou en Fregellae en 328 a. C. a l'atre costat dels pantans. Despuix de la derrota dels grecs de Tarento pels samnitas, estos últims es varen convertir en una gran força militar, varen ocupar Nàpols per a assegurar-se de la seua aliança. Els napolitanos varen fer una cridada a Roma, que va enviar un eixèrcit que va conseguir expeler als samnitas de Nàpols. La batalla per la Campània va ser el resultat directe de l'acció que Roma havia pres en contra dels samnitas en Nàpols.

No obstant, les colónies no varen ser la resposta al confrontamiento entre els samnitas i els romans. En 321 a. C. els samnitas varen capturar un eixèrcit romà en les montanyes al nort de Capua en un lloc cridat Cadium (Caudio). Durant la cridada batalla de les Horcas Caudinas els romans es varen vore atrapats sense abastiment, especialment sense aigua, fins que el Senat romà va pagar als samnitas a canvi d'un tractat que els romans consideraven humillante, que els obligava a entregar a rehens i a abandonar les colónies que havien establit.

El tractat entre els romans i els samnitas va durar cinc anys i durant este temps, Roma es va dedicar a derrotar a les tribus itálicas al voltant dels samnitas. En 316 a. C. en expirar-se el tractat, els samnitas es varen unir a la guerra dels itálicos contra els romans, els qui varen sofrir una gran derrota en la batalla de Lautulae en 315 a. C. Ya per a 312 a. C. la situació contra els romans era desesperante, i encara més desesperante quan en 311 a. C., els etruscs en Etruria i Campània es varen unir als samnitas.

Api Claudio Caecus

Placa commemorativa d'Api Claudio el Cego, Museu de la Civilisació Romana; Roma, Itàlia.

Api Claudio el Censor o Api Claudio Caecus (o siga el cego) va ser elegit censor romà en l'any 312 a. C. i ascendia de la gens Claudia (algunes de les seues branques també es varen conéixer com Clodia despuix d'ell) que eren patricios descendents de les sabinas que havien segut raptades durant l'història primerenca de Roma. Se li havia donat el nom del seu ancestro fundador de la gens. Era un populiste, un advocat de la gent comuna, qui no va esperar a que uns atres realisaren el treball de l'estat que necessitava ser fet. Un home perspicaz, en els anys d'èxit es va dir que havia perdut la seua visió (en sentit figurat) per la qual cosa va adquirir el renom de caecus, cego.”

Sense esperar a que ho solicitaren, Api Claudio va començar els treballs per a solucionar els problemes de suministrament. Un aqüeducte que assegurara el suministrament d'aigua a la ciutat de Roma.

Construcció de la calçada

Entre Roma i el llac Albano

Tram de la Via Apia en Minturno, Itàlia.

La calçada escomençava en el fòrum romà i continuava a través de la muralla serviana fins a la porta Capena, seguia pel clivus Martis (tossal de Mart) i eixia de la ciutat. Este tram del camí va requerir que els ingeniers usaren part de la via Llatina, i sigles despuix durant la construcció de la muralla d'Aureliano, es va necessitar construir una atra porta, cridada la porta Apia.

En les afores de Roma, la nova via Apia continuava a través de suburbis de la classe mija a lo llarc de la via Norba, l'antiga calçada cap als tossals albanas en a on es trobava la ciutat de Norba. En eixos temps la calçada era una via glarea, de gravilla. Els romans varen construir una calçada de calitat en capes de pedra i ciment sobre una capa de gravilla, en canals de drenage a abdós costats, murs de contenció i molls per a transeünts. Es creu que la via Apia va ser la primera calçada romana la construcció de la qual va incloure ciment de calç, ademés de pedra volcànica. La superfície de la calçada era tal que es considerava tan plana que no es podia distinguir les junturas. La secció de l'época romana encara existix i està flanquejada per monuments de tots els periodos, encara que el ciment ha desaparegut de les junturas deixant a la seua volta una superfície asprosa.

A través dels Pantans Pontinos

La calçada no concedix res als tossals albanas, sino que seguix a través d'elles, encara en costeres inclinades. Despuix passa pels pantans pontinos. Ací, una calçada elevada de casi 30 quilómetros de llarc travessa els pantans d'aigües estancades i apestosas en una regió separada de la mar per unes dunes d'arena. Api Claudio va planificar el drenage dels pantans seguint l'eixemple d'antecessors, pero ell també va fracassar en el seu intent. La calçada elevada i els seus ponts varen requerir de constants reparacions i a ningú li agradava l'idea de travessar el pantà. En 162 a. C., Marco Cornelio Catego va construir un canal al costat de la via Apia per a descongestionar el tràfic i proveir una ruta alterna quan la calçada necessitava de reparacions. Els romans preferien usar el canal.

A lo llarc de la costa

La via Apia escomençava el seu tram coster en Tarracina. Els romans la varen fer més recta, és dir, la varen endreçar en jagantescs corts que hui en dia formen penya-segats. Des d'allí, un camí eixia cap al nort i la ciutat de Capua, a on en eixe llavors concloïa. Les Horcas Caudinas no estaven molt distants cap al nort. L'itinerari comú era Ariccia, Tres Tavernes, Appii Forum, Tarracina, Fundi, Formiae, Minturnae (Minturno), Sinuessa (Mondragone), Casilinum i Capua, encara que algunes d'estes colónies es varen afegir despuix de les guerres samnitas. La llongitut de la via era de 132 milles romanes (195 km) entre Roma i Capua. La ruta original no tenia cap adoquín, ya que en eixe llavors no era molt comuna usar-los. Alguns varen sobreviure des d'aquells temps fins al dia de hui, incloent el primer adoquín prop de la porta Appia.

Resultat de la seua construcció

La via va conseguir el seu propòsit. El resultat de la tercera guerra samnita va ser al final favorable a Roma. En una série de colps de mà, els romans varen canviar la seua sòrt, obligant a Etruria a pactar en 311 a. C., el mateix any del seu tumult, i Samnio en 304 a. C. La via va ser el factor que els va permetre concentrar les seues forces lo suficientment ràpit i mantindre'ls adequadament proveïts per a convertir-se en un oponent formidable.

Extensió cap a Benevent

La tercera guerra samnita (289-290 a. C.) potser té el nom equivocat. Va ser un intent generalisat de tots els veïns de Roma: itálicos, etruscs i gals, de contrarrestar el poder de Roma. Els samnitas varen ser el poble que va liderar la conspiració. Roma infligió un colp decisiu als norteño en la batalla de Sentinum en Umbría en 295 a. C. Els samnitas varen lluitar solo.

Roma llavors va colocar 13 colónies en la Campània i en Samnio. Va deure ser en esta época quan varen estendre la via Apia 57 km més allà de Capua, despuix de les horcas caudinas fins a un lloc que els samnitas cridaven Maloenton, «pas de les multituts». L'itinerari va afegir Calatia, Caudium i Benevent (encara no cridat d'eixa manera). Ací va acabar també la via Llatina.

Despuix de la seua construcció

Espartaco

Archiu:PiranesiArchTrajanBenevento.jpg

L'Arc de Trajano com lluïa en el XVIII, segons un dibuix de Piranesi. Benevent, Itàlia.

Est va ser el cas del tumult dels esclaus, coneguda com la tercera guerra servil; provocada pel exgladiador de Capua, Espartaco. Este tracio va derrotar a molts eixèrcits romans, pero sense voler va colocar a les seues forces en la trampa històrica de Apulia / Calàbria, a on els esperava un eixèrcit quantiós de romans els quals varen massacrar als rebels.Despuix de la victòria, els romans varen jujar que els esclaus havien trencat el seu contracte i havien perdut el dret a viure. En 71 a. C. els supervivents varen ser eixecutats per crucifixió, un método estàndar. Es calcula que més de 6000 persones varen ser crucificadas a lo llarc de la Via Apia en el trayecte entre Roma i Capua.

Trajano

L'emperador Trajano va construir la via Trajana com una extensió de la via Apia des de Benevent, cap a Brindisi via Canusio i Bari en lloc de Tarento. Per a la seua inauguració es va erigir un arc triumfal en honor de l'emperador a on començava la calçada en Benevent.

Ciutats de la Via Apia

Ciutats a lo llarc de la Via Apia

Ciutats de la Via Apia Trajana

Roma
Bovillae
Fratocchie
Castel Gandolfo (Castell Gandolfo)
Albano (Alba Longa)
Aricia
Tres Tabernae (Tres Tavernes)
Forum Appii (Fòrum Api)
Lanuvio (Lanuvium)
Cisterna Llatina
Tor Tre Ponti
Faiti
Ad Miges (Taula)
Terracina
Fondi
Itri
Formia
Minturno (Minturnae)
Mondragone (Sinuessa)
Capua (Casilinum)
Santa María Capua Vetere (Capua)
Maddaloni
Horcas Caudinas (Furculae Caudinae)
Montesarchio
Posa't Corvo (Pont Cuervo)
Benevent
Aeclano (Aeclanum)		Troia
Frigento		Herdonia-Ordona
Aquilonia		Cerignola
Venosa		Canosa vaig donar Puglia
Gravina in Puglia		Ruvo vaig donar Puglia
Tarento		Bitonto
Masserta-Misicuro		Bari
Oria		Llosa vaig donar Bari
Mesagne		Monopoli
		Egnazia
Brindisi

Vore també

• Via Egnatia
• Ruta de la Seda, una de les més antigues i llargues del món
• Ur i Uruk
• Calçada romana
• Anex:Calçades romanes

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Via Apia.
• Via Appia Antica from Cecilia Metella to Torre in Selci
• Via Appia Antica from Torre in Selci to Frattocchie
• The Via Appia and the Cities of the Pontine Plain