Anex:Calçades romanes

Archiu:RomaForoRomanoMiliariumAureum01.JPG

Milliarium aureum en el Fòrum Romà, que era el punt d'inici de les calçades romanes d'Itàlia.

Lo que seguix és una llista de les principals calçades romanes conegudes ordenades alfabéticament i agrupades per ubicació geogràfica. Les calçades romanes varen ser usades originalment per a facilitar el moviment de les tropes per les possessions de l'Estat romà.

Calçades romanes en Itàlia

Archiu:Map of Roman roads in Italy.png

Calçades romanes en Itàlia.

Archiu:Via Appia Antica, Rome, 2004.jpg

Via Appia – al sur de la Porta Sant Sebastiano (Roma).

Archiu:Via Appia map.jpg

Via Appia

• Via Aemilia (-187 Marcus Aemilius Lepidus) de Rimini (Ariminum), fins al final de la Via Flaminia, per Cesena, Bolonya cap a Piacenza (Placentia) i Milà, auj. SS 9.

• Via Aemilia Scaura (-109 Marcus Aemilius Scaurus) prolongació de la via Aurelia, de Chafa, a lo llarc de la costa ligur per Gènova cap a Vau Ligure (Vada Sabatia), des de via Julia Augusta, cap a Piacenza (Placentia).

• Via Amerina de Roma cap a Amelia (Ameria) i Perugia.

• Via Annia (153 cònsul Titus Annius Luscus) de la porta de Adria, per Pàdua cap a Aquileia.

• Via Appia auj. Via Appia Antica (-312 la calçada romana més antiga, Appius Claudius Caecus) de Roma per Albano, Terracina, Capua, Benevent (Beneventum), Venosa i Taranto (Tarantum) cap a Brindisi (Brundisium, -264) en Apulie, auj. approx. SS 7.

• Via Ardeatina de Roma per Falcognana cap a Ardea (prop d'Aprilia).

• Via Aurelia (-241 Gaius Aurelius Cotta) de Roma per Orbetello (Cosa), Chafa cap a Lucca, més vesprada per Gènova, Savona cap a Ventimiglia i cap a la Gaule, auj. SS 1.

• Via Campana a lo llarc del Tibre, paralela a la Via Portuense, cap a Saline Veienti.

• Via Casilina de Roma per Anagni, Frosinone cap a Casilinum, prop de Cassino.

• Via Cassia (-171) de Roma (ramificació de la Via Flaminia) per Sutri, Viterbo a través de Étrurie, i per Arezzo (Aretium) cap a Firenze (Florentia), i més llunt, per Pistoia cap a Lucca i Chafa (unint-se a la Via Aurelia).

• Via Caecilia (-142 Lucius Caecilius Metellus Calvus, o be -117 Lucius Caecilius Metellus Diadematus) ramificació de la Via Salaria per Amiternum (prop de l'Aquila), afranquint els Apenins Centrals pel Passo de la Capanelle i dirigint-se per Atri (Hatria) i Teramo cap a Giulianova (Castrum Novum) cap a la costa adriática.

• Via Clodia ou Via Claudia (-225) de Roma (ramificació de la Via Cassia) per Bracciano i Veiano, unint-se de nou a la Via Cassia.

• Via Collatina Antica de Roma, del sur del riu Aniene, cap a Collatie prop de Palestrina (Praenesta).

• Via Domitiana (-95 Domitien) de Terracina per Pozzuoli (Puteoli) cap a Portus Iulius en la baïa de Naples, despuix per Napoli (Neapolis) cap a Reggio (Rhegium).

• Via Empolitana de Tivoli (Tibur) a Subiaco.

• Via Farnesiana ramificació de la Via Aurelia, cap a Farnese (a l'oest del llac de Bolsena).

• Via Flaminia (-220 Gaius Flaminius) de Roma per Narni (Narnia), cap a Fano (Fanum Fortunae) o Rimini (Ariminum), auj. SS 3.

• Via Flaminia Nuova, variant més recent de la Via Flaminia, per Spoleto (Spoletum).

• Via Flaminia Minor o Via Flaminia militaris (-187) de Arezzo (Arretium) a Rimini (Ariminum).

• Via Gallica de Verona (ramificació de la Via Postumia) per Brescia, Bergamo cap a Milano (Mediolanum).

• Via Herculea, que conectava la regió de Samnio en la Lucania.

• Via Julia Augusta (I) (-13 Auguste) Prolongació de la Via Aurelia i de la Via Postumia, de Gènova per Vau Ligure (Vada Sabatia), a lo llarc de la costa de Ligúria per Albenga (Albigaunum) yVentimiglia (Albintimilium), despuix pels Alps marítims cap a Arlés (Arelate) o Tarascon, en Gaule (unió en la Via Domitia).

• Via Julia Augusta (II), una atra « Via Julia Augusta », de Aquileia cap al nort per Zúglio (Iulium Carnicum) i pel Plöckenpass cap al Drautal, se separa en Irschen (castrum Ursen) i conduïx per Aguntum (prop de Lienz) i Innichen (Littamum) cap a Veldidena (Wilten/Innsbruck), o be per Teurnia (prop de Spittal) i Virunum (prop de Klagenfurt) cap a Iuvavum (Salzburg).

• Via Labicana de Roma, de la Via Llatina, per Labicum cap a la Via Praenestina.

• Via Llatina de Roma, al nort dels monts Albains, per Anagni, Ferentinum, Frosinone (Frusino) i Liri, cap a Capua (unió en la Via Appia).

• Via Laurentina de Roma Laurentum (Sant Lorenzo, per la mar Thyrrhénienne).

• Via Nomentana de Roma a Mentana (Nomentum), (anteriorment Via Ficulensis cap a Ficulea).

• Via Ostiense de Roma cap a Ostia (port de Rome) al sur del Tibre.

• Via Palombarese, nom medieval de la Via Nomentana cap a Polombara Sabina.

• Via Pompea (-210), cinturó de Sicília.

• Via Popilia o Via Capua-Rhegium (-132 cònsul Publio Popillio Lenas) de Capua, per Nocera (Nuceria), Morano (Moranum), Cosenza (Cosentia), Vibo (Valentia), cap a Reggio Calàbria (Rhegium).

• Via Popilia-Annia (-132) de Rimini àa Aquileia.

• Via Portuense (Claude) de Roma al port de Portus Augusti, al nort del Tibre (auj. Fiumicino).

• Via Postumia (-148 Postumius Albinus) d'Aquileia, per Oderzo, Vicenza, Verona, Cremona, Piacenza (Placentia), Voghera (Iria), Tortona (Dertona), Serravalle (Libarna), cap a Gènova.

• Via Praenestina de Roma a Palestrina (Praenesta) (cridada anteriorment Via Gabina).

• Via Sabina ramificació de la Via Salaria cap a l'Aquila.

• Via Salaria de Roma per Settebagni, Fara en Sabina, Rieti, Antrodoco, Arquata i Ascoli Piceno cap a Porte de Ascoli cap als Mercats del Adriático, auj. SS 4.

• Via Salaria Gallica de Fossombrone (Forum Sempronii) per Suasa, Ostra, Jesi, Macerata, Urbisaglia, Falesone cap a Ascoli Piceno (Asculum) i els Mercats (unió en la Via Flaminia i la Via Salaria, cap a l'interior).

• Via Salaria Picena unia la Via Flaminia i la Via Salaria, de Fano (Fanum Fortunae) cap a Castrum Truentinum per Porte de Ascoli en el Adriático (ruta costera).

• Via Salaria Vecchia de Ascoli per S.Omero i Giulianova cap a Atri (unió de la Via Salaria en la Via Caecilia).

• Via Satricana de Roma a Satricum (Borgo Montello près de Llatina), vore Via Ardeatina.

• Via Severiana de Ostia a Terracina.

• Via Sublacense ramificació de la Via Valeria, de la vall de l'Aniene per la Vila vaig donar Nerone, cap a Subiaco.

• Via Tiberina de Roma per Capena, Fiano Nazzano, Ponzano i Magliano cap a la Via Flaminia.

• Via Tiburtina (-286 Marcus Valerius Maximus) de Roma a Tivoli (Tibur) despuix continua com Via (Tiburtina) Valeria.

• Via Tiburtina Valeria oVia Valeria, prolongació de la Via Tiburtina per la vall de l'Aniene, cap al llac de Fucino; a lo llarc de la costa adriática cap a Peixcara, auj. approx. SS 5.

• Via Traiana (109 Marcus Ulpius Traianus, Trajan) alternativa a l'antiga Via Appia, de Benevent per Ascoli Satriano, Canosa vaig donar Puglia, Ruvo yBitonto cap a Bari (Adria), i mentres que Via Traiana Costiera (ruta costera) o be mentres que Via Traiana Interna (a l'interior), parell Rutigliano i Conversano, despuix cap a Brindisi.

• Via Traiana Calabra prolongació de la Via Traiana, de Brindisi a Otranto.

• Via Tuscolana de Roma a Tusculum.

Calçades romanes en la Galia

Archiu:Voie romaine et clairière.JPG

Calçada romana, en Sainte-Suzanne (Mayenne).

• Via Agrippa (-118) d'Arlés per la Vall del Ródano, per Orange i Valence cap a Lió (Lugdunum), seguix per Amiens, Boulogne-sur-Mer, auj. RN 7 i RN 1

• Via Agrippa o camí empedrado Lió Llemoges i Saintes.

• Via Aquitània de Narbona (creuament en la Via Domitia) per Toulouse i Bordeus a la costa atlàntica.

• Via Domitia (-118 Cneus Domitius Ahenobarbus) prolonga la Via Augusta (des d'Espanya) en el Collado de les Panizas (en català Col de Panissars i en francés Col du Perthus, Pirineus), per Narbona i Beziers a Nimes (Nemausus), Beaucaire, Cavaillon, Apt, Sisteron, Gap, Briançon en enllaç en el Col de Montgenèvre (Vore també: Via Fenollentis - Via Confluentana -- Via Vallespiri).

• Via Julia Augusta (-13 Auguste) Ampliació de la Via Aurelia i de la Via Postumia de Gènova per Vau Ligure (Vada Sabatia), a lo llarc de la costa de Ligúria per Albenga (Albigaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), a través dels Alps Marítims fins a l'oest, a Arlés (Arelate) i Tarascon (enllaç en la Via Domitia).

• Via dels Alps , de Valence (Drôme) Gap i Briançon.

• Via de Antonin , o de Helviens en la vora dreta del Ródano.

• El Sendera boisné de Perigueux a Saintes que prolonga la Via Domitia de Roma.

• La Calçada Juliol César de Lutèce (Lutetia) a Ruan (Rotomagus).

• Les diversesCalçades Brunehaut , Galia Bèlgica, al nort del Sena.

• La Calçada de la Reina Blanca , unia Lutèce en Beauvais.

Calçades romanes en Còrsega

• Via Corsica de Mariana per Aleria, Praesidium, Portus Favonius cap a Pallas (costa este de Còrsega).

Calçades romanes en Hispania

Archiu:Hispania roads.svg

Mapa de les calçades en Hispania romana recollides en l'Itinerari de Antonino.

• Via Augusta (-8 Auguste), extensió de la Via Domitia en Espanya per La Junquera, no llunt de l'actual Collado de les Panizas (pas de Li Perthus), seguint cap a Girona, Barcelona, Tarragona, Valéncia, Còrdova, Carmona, Sevilla (Hispallis) fins a Càdis (Gades).
• Via XXV d'Augusta Emerita (Mèrida) a Caesaraugusta (Saragossa).
• Via de l'Argent (-139 Quint Servilius Caepius) d'Augusta Emerita (Mèrida) passant per Càceres i Salamanca fins a Asturica Augusta (Astorga),.
• Via XVII de Bracara Augusta (Braga) a Asturica Augusta (Astorga), la ruta més directa que passava a través de Chaves.
• Via XVIII (o Via Nova) (79-80 llegat de C. Calpetanus Rantius Quirinalis Velerius Festus, baix Vespasiano i Tito, restaurada per Maximino el Tracio), de Bracara Augusta (Braga) a Asturica Augusta (Astorga).
• Via XIX de Bracara Augusta (Braga) a Asturica Augusta (Astorga), ruta diferent de la via XVIII.
• Via XX de Bracara Augusta (Braga) a Asturica Augusta (Astorga), per la via marítima. Esta via de la costa aplega fins a Brigantium (La Corunya); a partir de Lugo s'incorporava a la via XIX per a aplegar a Astorga.
• Via Lusitanorum en l'Algarve Baesuris, Bassa, Ossonoba (Far), Milreu, Cerro dona Vila, Lacobriga (Portugal).
• Via XXXIV (o Ab Asturica Burdigalam), d'Asturica Augusta (Astorga) a Bordeus, travessant les actuals províncies de León, Palència, Burgos, Àlaba i Navarra, abans de superar el port de Sum Pyrineo (Roncesvalles, Navarra), per a adinsar-se en Aquitània.
• Via del Capsacosta, una branca secundària de la Via Augusta, que des de Figueres es dirigia al vall de Bianya, s'elevava en Capsacosta.

Vies romanes en Britania

Archiu:Roman Roads in Britannia-es.svg

Britania.

• Akeman Street : Londres (Londinium) - St Albans (Verulamium) - Alchester - Cirencester (Corinium)

• Ermin Street : Cirencester (Corinium) - Swindon (Durocornovium?) - Silchester (Calleva Atrebatum)

• Ermine Street : Street Londres - Lincoln (Lindum) - York (Eboracum)

• Fen Causeway Denver : Peterborough - Water Newton (Durobrivae)

• Fosse Way : Exeter (Isca Dumnonum) - Ilchester (Lindinis) - Banys (Aquae Sulis) - Cirencester (Corinium) - Leicester (Ratae) - Lincoln (Lindum)

• King Street : Peterborough - Water Newton (Durobrivae) - South Kesteven Lincolnshire

• Londres-Oest d'Anglaterra Vies Romanes

• Peddars Way :ruta del comtat de Norfolk

• Stanegate : A lo llarc del mur d'Adriano Carlisle (Luguvallium) Corbridge (Còria).

• Watling Street : Dover (Dubris) - Canterbury (Durovernum) - Londres (Londinium) - St Albans (Verulamium) - Lichfield (Letocetum) - Wroxeter (Virconium)

Calçades romanes transalpino

Estes calçades conectaven Itàlia en lo que hui dia és Alemània, Àustria i Eslovènia.

• Via Claudia Augusta (15 Druso el Major) per Veneto Verona, Bolzano (Pons Drusi), Merano (Statio Maiensis) per Reschenpass, Finstermünz i per Fernpass Füssen (Foetes) cap a Augsburg (Augusta Vindelicorum).

• Via Claudia Augusta Altinate (47) de Altino, en el Adriático, Feltre, la vall Valsugana, Trento i del pas del Brennero cap a Innsbruck (i després a Donauwörth).

• Via Decia (250 Decio) de Zirl (Teriolis) prop de Innsbruck en la nova calçada de la Via Claudia Altinate per Zirler Berg, la vall Leutasch, Lermoos, a través de la vall de Lech a Tannheim de Oberjoch cap a Bregenz (Brigantium).

• Via Gemina de Aquileia a Ljublijana (Aemona).

• Via Julia Augusta (II) de Aquileia cap al nort per Zúglio (Iulium Carnicum) i Plöckenpass fins a Drautal, se separa en Irschen (castrum Ursen) cap a Aguntum (prop de Lienz / Tirol de l'Est), Innichen (Littamum) i Veldidena (Wilten / Innsbruck), o per Teurnia (prop de Spittal en el Drau) i Virunum (prop de Klagenfurt) cap a Iuvavum (Salzburc).

• Via Mala de Milano pel col de Sant Bernardino a través de la vall de la Via-Mala cap a Lindau, i després a Basilea i Estrasburc (Argentoratum).

• Via Raetia (aprox. 200 Septimius Severus, Septimio Sever) de Verona per Bolzano, Vipiteno, Brennero i Matreio a Wilten prop de Innsbruck (Veldidena) i cap a Zirl (Teriolis) i Mittenwald (Scarbia), Partenkirchen (Parthanum), Coreliacus i Epfach (Avodiaco) cap a Augsburg (Augusta Vindelicorum).

Vies romanes en Germania

Archiu:Via Egnatia-fr.jpg

Mapa de la Via Egnatia.

Estes calçades unien els assentaments del Rin en el restant de l'Imperi, i diversos camins estratègics relacionats en els Llímits. Antsanvia, Via Iulia, Via Claudia Augusta, Ausoniusstraßi, Elisabethenstraßi i Saalburgstraßi

Calçades romanes cap a la Dalmacia romana i Grècia

• Via Flavia (78) de Aquileia, a Trieste, Pola (Polixca), per Istria, Rijeka i Dalmacia

• Via Egnatia (-146) (Cayo Egnatius) l'ampliació de la Via Appia, a l'est del Adriático (Grècia), Apollonia i Durres (Albània) per Ohrid, Salónica, Anfípolis i Alexandroupolis cap a Constantinopla.

• Via Militaris : unió nort-oest / sur-este per les Portes de Ferro (Vore: Taula de Trajano) cap al Bósforo

Calçades romanes en Àsia Menor i l'Oriente Pŕoximo

Archiu:Ancient Levant routes-es.svg

La Via Maris (en roig en l'ilustració).

• Via Maris: via romana costera de nort a sur, que unix Europa en Àfrica del Nort. Seguix la costa des de Grècia a Àsia Menor, Beirut (Líban), Gaza i Ostrazine, la Delta del Nilo i El Caire.
• Via Nova Traiana (114): creua la província d'Aràbia, des de Bosra (Síria) a Aqaba (Aila) (Jordània).
• Via romana de Petra (I d. C.).

Calçades romanes en l'Àfrica romana

D'acort en l'Itinerari de Antonino:

• Via costera a través de Skikda (Rusicade) cap a Cartago
• Via Cartago a Constantina (Cirta)
• Via Tébessa (Theveste) a Setif (Sitifi), a través de Tazoult (Lambese)
• Via d'El Krib (Musti) a Constantina (Cirta)
• Via de Constantina (Cirta) a Annaba (regius Hipona)
• Via d'Annaba (regius Hipona) a Cartago a través de Chemtou (Simitthu)
• Via d'Annaba (regius Hipona) a Cartago a través d'El Kef (Sicca Veneria)
• Via Thyna de (Thaenae) a Tébessa (Theveste)
• Via de Haffouz (Aquae Regiae) a Sbiba (Sufes)
• Via de Zanfour de (Assuras) a Thyna (Thaenae)
• Via Tebourba (Thuburbo Minus)a Gabès (Tacapes), a través de Sidi Medien (Vallis)
• Via Cartago a Sbeïtla (Sufetula), a través d'El Krib (Musti)
• Via Cartago a Sbeïtla (Sufetula), a través de Susa (Hadrumetum)
• Via d'El Jem (Thysdrus) a Tébessa (Theveste)
• Via Tébessa (Theveste) a El Jem (Thysdrus), a través de (()) Germaniciana (no localisat)
• Via Sbiba (Sufes) a Susa (Hadrumetum)
• Via Sbeïtla (Sufetula) a Kélibia (Clipea)
• Via Cartago Kélibia (Clipea)
• Via costera de Cartago a Aleixandria (Aleixandria), a través de Thyna (Thaenae) i Lebda (Leptis Magna)
• Via anomenada Llimes tripolitanus, de Gabès (Tacapes) a Lebda (Leptis Magna)
• Via de Medina El-Kdima (Thelepte) a Gabès (Tacapes)

D'acort en la Tabula Peutingeriana

• Via de Gabes (Tacapes) a Kdima El-Medina (Thelepte), a través de Nefta (Nepte) i variants
• Via del-Medina Kdima (Thelepte) Takembrit (Seguixca) i variants
• Via d'El Jem (Thysdrus) a Tébessa (Theveste), a través de Jama (Zama Regio)
• Via d'El Jem (Thysdrus) a Ayn Hedja (Agbia), a través d'Henchir Kasbat (Thuburbo majus)

Calçades romanes en el subcontinent indi i el Lluntà Oriente

Archiu:Map of the Periplus of the Erythraean Sea.jpg

Mapa realisat segons el Periple.

Archiu:Silk Road in the I century AD - es.svg

Ruta de la Seda en el sigle I a. C.

D'acort en el Periple de la mar Eritreo

• Via marítima de Qusayr al-Qadim (Myos Hormos) ¿ Bharuch? (Barigaza), i la variant de Kodungallur (Muziris)
• Via marítima de Cranganore (Muziris) al (Ganges)
• Ruta de ¿Bharuch ? ¿(Barigaza) à Tenduc ? ¿(Thinae), pel riu Jhelum ? (Aleixandria Bucéfala))

Vore també

• Calçada romana
• Mapamundis antics

Bibliografia

• (en italià) Li vie della storia : migrazioni vaig donar popoli, viaggi vaig donar individui, circolazione vaig donar idee nel Mediterràneu antico, dir. Maria Gabriella Angeli Bertinelli et Angela Donati, Rome, 2006 88-7689-230-3.
• Raymond Chevallier, Els Voies romaines, Paris, 1997 éd. 1972 ISBN|2-7084-0526-8.
• Pierre Fustier, La route : voies antiques, chemins anciens, chaussées modernes, Paris, 1968.

Atles

• (en anglés) Barrington Atles of the Greek and Roman World, dir. Richard Talbert, Princeton, 2000 ISBN|0-691-03169-X.

• (en anglés) An atles of ancient geography, biblical & classical, cartes Karl Müller, dir. William Smith et George Grove, Londres, 1872-1874. Commentaire biblio|Complément du Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854; suite de Karl Müller, Geographi Graeci minores : tabulae in Geographos graecos minores instructae, pars prima, Paris, 1855 (en ligne).

Enllaços externs

• La géographie, site Bibliotheca Classica Selecta, 2007.
• (en anglés) Roman Roads : Viae Romanae, Califòrnia State University, 2007.
• (en anglés) Bibliographic Records of the Ancient World Mapping Center, Classical Atles Project, Chapel Hill (NC), 1988-2000 (et leur index of placenames).