Via Egnatia
La Via Egnatia (Plantilla:Lang-grc; Plantilla:Lang-sq; Plantilla:Lang-mk) va ser una via construïda pels romans entre 146 a. C. i 120 a. C., en bona part d'una antiga ruta comercial, per a unir les diferents colónies romanes des del mar Adriático, creuant el Monte Pindo, i vorejant la costa nort del mar Egeo, fins a Bizancio, i que s'estenia per les províncies romanes d'antiga Iliria, Macedònia i Tracia, travessant les modernes Albània, Macedònia del Nort, Grècia, i Turquia. Va ser cridada aixina per Cneo Egnatio (o Gneo Egnazio, o Gnaeus Egnatius), senador romà i procònsul de Macedònia, qui va ordenar la seua construcció.
Cobria una distància total de prop de 1120 km (746 milles romanes) i de la mateixa manera que atres vies romanes importants, tenia uns sis metros d'ample i estava pavimentada en grans lloses de pedra poligonales o revestida en una dura capa d'arena.[1]
La Via Egnatia
[editar | editar còdic]Des d'Apolonia de Iliria es va a Macedònia per la Via Egnatia, que es dirigix a l'est i té pedres miliares fins a Cipsela (l'actual Ipsala turca) i el riu Hebro (o Evros), lo que comprén una distància de 860 km. Si es gradua la milla en huit estadis, sumarà 4280 estadis; pero, segons el càlcul de Polibio, que afig dos pletros, és dir, un terç d'estadi a cada milla, deu afegir-se a la suma citada 178 estadis. Els que partixen d'Epidamno i els que ixen de Apolonia, despuix de recórrer igual distància, es troben en mitat de la via. Tota ella du el nom de Egnatia, pero a la primera part se li crida també camí de Candavia, que és una montanya de Iliria, a a on conduïx este camí, entre la ciutat de Liquindos i un lloc cridat Pilón, que separa Iliria de Macedònia. Des d'allí pansa pròxima a Barenus i va per Heraclea Lincestis, Lincestis i els Eorli, a la ciutat d'Edessa, a la de Pela i fins a Tesalónica.
En els Balcans hi ha una íntima conexió entre l'eixèrcit romà i la vida de les províncies, de modo que la romanización és, sobretot, obra de l'eixèrcit, que construïa calçades, ponts i campaments en els seus anabales de comerciants que podien transformar-se en municipis o en colónies quan la legió partia; també l'eixèrcit deixava al seu pas a veterans que s'instalaven en grups, formant colónies. En Macedònia, l'eix estratègic de la província, la ruta d'Àsia per a les legions i, fins a l'era moderna la principal via de comunicació terrestre de la península, va ser la Via Egnatia, cridada pels arrumanos Calea Mare («via gran»). Des de la seua construcció (entre 146-125 a. C.) fins a el VII, açò és, més de huit sigles, va ser una verdadera ruta de romanización, la conexió més curta entre Roma i Constantinopla. Per ella va arribar Pablo de Tarso a Filipos, la primera ciutat europea en rebre l'anunci del Evangelio.
No pot ser una simple casualitat el fet de que a lo llarc de la Via Egnatia trobem una bona part dels més importants núcleus arrumanos de Macedònia: les dos vies que eixien dels ports de Dyrrachium (Durrës) i Apolonia, entre els quals viuen els arrumanos de Muzaquia, s'unien en Clodiana; d'ahí la via passava per Lichnidis (Ohrid), Heraclea Lincestis (Bitola), Edessa (ar. Vodena), Pella, Salónica, Anfípolis i Filipos (d'ahí eixia cap al nort la via que conduïa a Dacia, per Filipópolis –Plovdiv, en Bulgària– i Oescus, en la vora dreta del Danubio), a on entrava en Tracia continuant cap a Constantinopla.
Per esta ruta varen circular els famosos caravaneros i comerciants arrumanos que es dirigien cap a Venècia o Ragusa (i d'ahí a Mesina, Ancona i Cerdenya) fins a mediats de el XVIII, quan abandonen el comerç en Itàlia i escomencen la seua aventura centre-europea en Hongria, Àustria i Alemània.
La Via Egnatia va ser reparada i estesa vàries voltes. Va permanéixer com una ruta d'importància comercial i estratègica durant sigles, i va ser una de les més importants carreteres del Imperi romà d'Orient (o Imperi bizantí, segons els bizantinistas) conectant Dyrrhachium (l'actual Durrës) en el Adriático en Líhnidos, (Ohrid), Tesalónica, Perinto (la posterior Heraclea), i finalment Constantinopla (actual Estambul) en el Bósforo. Casi tot el comerç terrestre bizantino en Europa occidental viajava a lo llarc de la Via Egnatia. Durant les Creuades, els eixèrcits viajaven cap a l'est per terra seguint la carretera fins a Constantinopla abans de creuar al Àsia Menor. En la Quarta Creuada, el control de la carretera va ser vital per a la supervivència del Imperi llatí com para el seu successor, l'Imperi de Nicea i el Despotado de Epiro.
Principals ciutats a lo llarc de la Via Egnatia
[editar | editar còdic](llistades d'oest a este)
| Nom antic | Nom modern | País actual |
|---|---|---|
| Dyrrachium, més tarde Epidamnos | Durrës | Albània |
| Claudiana | Peqin | Albània |
| Apolonia de Iliria | Al costat de la vila de Pojani (7 km a l'oest de Fier) | Albània |
| Masio Scampa | Elbasan | Albània |
| Lychnidos | Ohrid | Macedònia del Nort |
| Heraclea Lincestis | Bitola | Macedònia del Nort |
| Flórina | Flórina | Grècia |
| Édessa | Édessa | Grècia |
| Pela | Pela | Grècia |
| Tesalónica | Tesalónica | Grècia |
| Pydna | Pot ser la vila de Kitros, 6 km S-W de l'actual Pydna | Grècia |
| Anfípolis | Anfípolis | Grècia |
| Filipos (ciutat) | Filipos (assentament actual a 18 km al noroest de Kavala) | Grècia |
| Neápolis | Kavala | Grècia |
| Trajanópolis | Trajanópolis | Grècia |
| Kypsela | İpsala | Turquia |
| Eno | Enez | Turquia |
| Aproi (també Apros, Apris, Aprī,...) | Vila de Kermeyan | Turquia |
| Perinto, més vesprada Heraclea | Vila de Marmaraereğlisi | Turquia |
| Adrianópolis | Edirne (no en la via principal de la Via Egnatia) | Turquia |
| Cenofrurio | Çorlu | Turquia |
| Selimbria | Silivri | Turquia |
| Melantia | Turquia | |
| Rhegion | Küçükçekmece, 15 km a l'oest d'Estambul | Turquia |
| Bizancio, més tarde Constantinopla | Estambul | Turquia |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Elena Koytcheva, "Logistical problems for the movement of the early crusaders through the Balkans: transport and road systems", p. 54 in Proceedings of the 21st International Congress of Byzantine Studies, ed. Elizabeth Jeffreys. Ashgate Publishing, Ltd, 2006. ISBN 0-7546-5740-X
- ↑ Plantilla:CIL
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (italià) Michele Fasolo: La via Egnatia I. Dona Apollonia i Dyrrachium ad Herakleia Lynkestidos, Istituto Grafico Editoriale Romà, 2.ª ed., Roma 2005. (Vore també https://web.archive.org/web/20060424071302/http://www.viaegnatia.net/ )
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vía Egnatia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.