Ohrid
Ohrid (en macedonio: Охрид), coneguda en espanyol i atres idiomes com Ocrida, és una localitat de l'oest de Macedònia del Nort. S'assenta a la vora del llac del mateix nom. A 700 metros d'altitut, el llac Ocrida, una part del com pertany a la veïna Albània, està rodejat de montanyes. La ciutat antiga ocupa les faldes d'un mont que la domina. No molt llunt i també en la vora del llac, es troba la chicoteta ciutat cultural de Struga.
La ciutat de Ohrid i les seues afores han segut declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1979 (pels seus valors naturals) i 1980 (pels seus valors culturals i històrics), en el nom de patrimoni natural i cultural de la regió de Ohrid. Això ha provocat la creació d'una important indústria turística que s'ha convertit en la principal font d'ingressos de la ciutat.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]En l'Antiguetat, la ciutat era coneguda baix el nom de Licnido (en grec antic Λυχνίς (Lychnis) i en llatí Lychnidus), la traducció del qual seria "ciutat de llum", del grec λυχνίς (lychnis, gen. lychnidos), "roca preciosa que emet llum", de λύχνος (lychnos), "llàntia, llum portàtil". Al voltant del 879, la ciutat va deixar de denominar-se Licnido i els natius varen començar a cridar-la Ohrid, possiblement dels vocablos eslaus vo hrid, que significa "en el tossal", ya que l'antiga ciutat de Licnido estava situada en la part alta del tossal. En macedonio i atres llengües eslaves meridionals, el nom de la ciutat és Ohrid (Охрид).[2] En albanés, la ciutat és coneguda com Ohër o Ohri i en grec modern com Ochrida (Οχρίδα, Ωχρίδα) i Achrida (Αχρίδα).
Història
[editar | editar còdic]Edat Antiga
[editar | editar còdic]Els primers habitants de la regió del llac de Ohrid varen ser els enquelios, una tribu iliria, i els dasaretas, una antiga tribu grega assentada més a l'est, en la regió de Lincestis. Segons excavacions recents, va ser una ciutat ya en l'época del rei Filipo II de Macedònia. Els estudis varen concloure que la Fortalea de Samuel va ser construïda sobre una fortificació anterior, datada de el IV Durant la conquista romana, al final de el III i començ de el II, es menciona als dasaretas, aixina com l'antiga ciutat grega de Licnido. L'existència de la ciutat de Licnido està relacionada en el mit grec del príncip fenicio Cadmo, qui, desterrat de Tebas, en Beòcia, fuig junt als enquelios i funda la ciutat de Licnido en la vora del llac de Ohrid. Les aigües transparents d'este llac, li varen donar el seu nom en grec antic: Lacus Lychnitis (en grec: Λυχνίτις), també durant alguns periodos de l'Edat Mija. Estava ubicat en la Via Egnatia, que conectava el port de Dyrrachion (actual Durrës) i el mar Adriático en Bizancio. Atres excavacions arqueològiques demostren la primerenca adopció del cristianisme en l'àrea. Els bisbes de Licnido participaven en múltiples concilios ecuménicos.[3][4][5]
Edat Mija
[editar | editar còdic]Els eslaus varen començar a aplegar a l'àrea durant el VI. Al començament de el VI, va ser colonisat per una tribu eslava coneguda com els berziti. Bulgària va conquistar la ciutat al voltant del 840. El nom de Ohrid va aparéixer per primera volta en el 879. L'Escola Lliterària de Ohrid va ser establida en el 886 per Sant Clemente de Ocrida i es va convertir en uns dels dos majors centres culturals del Primer Imperi búlgar. Entre el 990 i el 1015, Ohrid va ser la capital i bastió de l'Imperi búlgar; i del 990 al 1018 va ser sèu del Patriarcat de Bulgària. Uns eslaus procedents del nort (sigles VI i VII) s'establixen en la ciutat que es transforma, a nivell dels Balcans, en foc de cultura eslava.
En les albors de el X, Ohrid i la seua regió es transformen en el centre d'activitats misionero i docents quan apleguen a ella dos discípuls dels apòstols eslaus Cirilo i Metodio, els qui erigixen dos monasteris, entre ells el de Sant Pantaleón, fundat per Clemente de Ohrid. Despuix de la reconquista bizantina en el 1018 per Basilio II, el Patriarcat de Bulgària va ser degradat a arzobispado de Ohrid, administrat baix l'autoritat del patriarca ecuménico de Constantinopla.
La majoria dels clercs des del 1018 eren grecs, incloent el periodo de dominació otomana, fins a l'abolició del arzobispado en 1767. A principis de el XVI, el arzobispado va alcançar el seu cénit administrant les exarquías de Sofia, Vidin, Vlach i Moldàvia, parts de l'antic patriarcat medieval serbi de Peć, i inclús els districtes ortodoxos d'Itàlia, Venècia i Dalmacia.
Com a ciutat episcopal, Ohrid va ser un gran centre cultural per als Balcans. Casi totes les iglésies que han aplegat fins als nostres dies són bizantines i búlgares, el restant d'elles són del periodo de la dominació sèrbia al final de l'Edat Mija.
Bohemundo, al mando d'un eixèrcit normando, va conquistar la ciutat en 1083; encara que els bizantino la varen recuperar dos anys despuix. Durant els sigles XIII i XIV, la ciutat va canviar de mans entre el Despotado de Epiro, l'Imperi búlgar, l'Imperi bizantí, l'Imperi serbi i governants albanesos. A mitat de el XIII, Ohrid va ser una de les ciutats governades per Pal Gropa, membre de la família albanesa dels Gropa. En 1334, la ciutat va ser conquistada per Esteban Uroš IV Dušan i va ser incorporada a l'Imperi serbi. Despuix de la mort de Dusan, la ciutat va passar al control d'Andrea Gropa, i despuix de la seua mort, el príncip Marko la va incorporar al Regne de Prilep. A principis de la década de 1370, Pal II Gropa va conquistar Ohrid, un atre membre de la família Gropa. En 1395, els otomans baix el mando de Bayezid I varen convertir a la ciutat en la sèu del Sanjacado de Ocrida. En setembre de 1464, 12 000 tropes de la Lliga de Lezhë i 1000 de la República de Venècia varen derrotar a 14 000 hòmens de l'Imperi otomà prop de la ciutat. Quan Mehmed II va retornar d'Albània despuix de lluitar contra Skanderbeg en 1466, va derrocar a Dorotheos, l'arquebisbe de Ohrid, i ho va expatriar en els seus clercs, els seus boyardos i molts atres ciutadans de Ohrid a Estambul, provablement per les seues activitats anti-otomanes durant la rebelió de Skanderbeg.[6][7][8]
Edat Moderna i Contemporànea
[editar | editar còdic]La població cristiana va descendir durant els primers sigles de govern otomà. En 1664, únicament existien 142 cases cristianes. La situació va canviar durant el XVIII quan Ohrid va emergir com un important centre de comerç en una ruta comercial. A finals de sigle hi havia cinc mil habitants. Al començament de el XIX la regió de Ohrid, com atres parts europees de l'Imperi otomà, era un formiguer de detencions. Durant este sigle, Ohrid va passar a ser part del Pashalik de Scutari, dirigit per la família Bushati. Despuix d'un plebiscit en 1874 en el que la població cristiana va votar a favor d'unir-se al Exarcado de Bulgària (97%), el Exarcado va passar a dominar esta àrea. A finals de sigle, Ohrid albergava 2409 cases en 11900 habitants, dels quals el 45% eren musulmans, mentres que el restant eren catòlics i ortodoxos. Segons estadístiques recopilades per Vasil Kanchov en 1900, la ciutat de Ohrid estava habitada per 8000 búlgars, 5000 turcs, 500 musulmans albanesos, 300 cristians albanesos, 460 valacos i 600 gitanos. La ciutat es va mantindre baix control otomà fins al 29 de novembre de 1912, quan l'Eixèrcit serbi va conquistar la ciutat i es va convertir en capital del districte de Ohrid. En setembre de 1913, natius albanés i líders probúlgaros de l'Organisació Interna Revolucionària de Macedònia, es varen rebelar contra el Regne de Sèrbia. Va ser ocupada per l'eixèrcit búlgar entre 1915 i 1918 durant la Primera Guerra Mundial.
Durant el Regne de Yugoslàvia, Ohrid va continuar sent un districte independent, més vesprada va formar part del óblast de Bitola i finalment va ser part de la Banovina de Vardar. Va ser ocupada per Bulgària de nou durant la Segona Guerra Mundial. Durant la Yugoslàvia comunista, Ohrid va ser sèu de la Municipalitat de Ohrid. Des de 1991 pertany a Macedònia del Nort.[9][10]
Població
[editar | editar còdic]
La població actual és de 42.033 habitants.
Monuments
[editar | editar còdic]- Monasteri de Sant Pantaleón de Ohrid
- Iglésia de Sant Joan Kaneo
- Fortalea de Samuel
- Teatre grec de Ohrid
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Natural and Cultural Heritage of the Ohrid region» (en en). whc.unesco.org. Consultat el 4 d'agost de 2018.
- ↑ Evans, Thammy, Macedònia, Bradt Travel Guides, 2012, p.173
- ↑ https://books.google.és/books?aneu=6GO3qtZGcRcC&pg=PA537&dq=Lychnidos+Enchelei&hl=bg&redir_esc=i#v=onepage&q=Lychnidos%20Enchelei&f=false
- ↑ Crew, P. Mack. The Cambridge Ancient History - The Expansion of the Greek World, Eighth to Sixth Centuries B.C. Part 3: Volume 3, p. 284.
- ↑ Wilkes, J. J. The Illyrians, 1992,ISBN 978-0-631-19807-9
- ↑ Shukarova, Aneta; Mitko B. Panov; Dragi Georgiev; Krste Bitovski; Academician Ivan Katardžiev; Vanche Stojchev; Novica Veljanovski; Todor Chepreganov (2008), Todor Chepreganov, ed., History of the Macedonian People, Skopje: Institute of National History, p. 133, ISBN 9989-159-24-6, OCLC 276645834
- ↑ Srpsko arheološko društvo (1951), Starinar (in Serbian), Belgrade: Arheološki institut, p. 181, OCLC 1586392,
- ↑ Institut za balkanistika (1984). Balkan studies. Bulgarian Academy of Sciences. p. 71. Retrieved 9 January 2012.
- ↑ http://www.promacedonia.org/pp_ht/pp_ht_4.html
- ↑ Vasil Kanchov (1900). Macedònia: Ethnography and Statistics. Sofia. p. 252.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- The Pearls of Ohrid
- Natural and Cultural Heritage of the Ohrid region (UNESCO) (en anglés)
- Municipality of Ohrid
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ohrid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.