Anar al contingut

Heraclea Lincestis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Heraclea.


Heraclea Lincestis, també Herakleia Lynkestis (en griego: Ἡράκλεια Λυγκηστίς o Ἡράκλεια Λύγκου/Herakleia Lakkou; en latín: Heracleia Lyncestis; ) va ser una ciutat de l'antiga Grècia,[1][2] situada en el noroest de l'antic Regne de Macedònia, capital de l'Alta Macedònia o Lincestis. Estava a uns 60 km de Lychnidus i a menys de 100 d'Édessa.

Va ser fundada per Filipo II de Macedònia a mitat del IV a. C., en Lincestis, en la que va anar la regió noroest de l'antic regne de Macedònia. La ciutat va ser nomenada aixina en honor de l'héroe grec Heracles. l'epítet Lincestis significa «terra del gat cerval». La grafia Heraclea Lincestis és heretada de l'época romana.

En l'actualitat les seues ruïnes estan dins de les fronteres de Macedònia del Nort, a dos quilómetros del centre de la ciutat de Bitola.[3]

Va ser una important ciutat estratègica durant el periodo helenístic en estar en la vora de la frontera de Macedònia en l'Epiro, a l'oest, i en territoris no grecs al nort. A mitat del II a. C., els romans varen conquistar Macedònia i varen destruir el seu poder polític. Varen dividir Macedònia en 4 regions i Heraclea va formar part de la quarta regió.

Les autoritats romanes varen construir la Via Egnatia, la principal calçada romana de la zona, que travessava la península balcànica d'est a oest i que passava per Heraclea, a on era una parada important. La prosperitat de la ciutat es va mantindre principalment per esta via. Els vestigis del periodo romà que s'han descobert són: monuments votius, un pòrtic, termes, un amfiteatre i les muralles de la ciutat.

En els inicis de l'época cristiana, Heraclea va ser una important sèu episcopal. Alguns bisbes són mencionats en els sínodo de Sérdica (l'actual Sofia) i d'atres ciutats propenques. D'esta época són els conjunts de la Menuda i la Gran Basílica. La Basílica Funerària en una necròpolis està localisada a l'est del teatre.

Teatre romà

l'emperador romà Adrià va construir este teatre en el centre de la ciutat, sobre un tossal, quan varis edificis de la província romana de Macedònia estaven sent restaurats. Es va escomençar a utilisar durant el regnat d'Antonino Pío. En 1931 es va descobrir una chicoteta entrada per a la fila 14 (de 20) del teatre, la prova més recent que va provar l'existència del mateix, puix l'edifici com tal no va ser descobert fins a 1968. Dins del teatre hi havia tres gàbies per a animals i en l'ala esquerra un túnel. El teatre va deixar d'usar-se a finals del IV, quan es varen prohibir les baralles de gladiadors en l'Imperi romà, a causa de l'expansió del cristianisme, l'aparició de l'Imperi bizantí, i l'abandó de tot lo que considerava com a rituals i formes d'entreteniment paganes.

Antiguetat tardana i periodo bizantí

Ruïnes en Heraclea

A principis del periodo bizantí (del IV al VI), Heraclea era un important centre episcopal. Alguns dels seus bisbes estan inclosos en les actes dels Concilios de l'Iglésia, com el bisbe Evagrio de Heraclea en les Actes del Concili de Sárdica des del 343. Alguns dels restants d'esta época són una basílica gran (la residència del bisbe) i una atra menuda, aixina com una basílica funerària prop de la necròpolis. Tres naus de la Gran Basílica estan cobertes de mosaics en una rica iconografia floral i figurativa; estos mosaics, que estan ben conservats, són considerats com a grans eixemples de lo que va anar l'inici de l'art cristià. Es coneixen a atres bisbes de Heraclea que varen viure entre els sigles IV i VI, com el bisbe Quintilino, mencionat en les Actes del Segon Concili d'Éfeso, des del 449. La ciutat va ser saquejada per forces visigotes, comandadas per Teodorico el Gran en el 472 i, a pesar de que el bisbe de la ciutat li va oferir un gran regal, va ser saquejada de nou en el 479. Es va reconstruir durant el V i principis de el VI.

Mosaics de les basíliques

Un dels mosaics de la Basílica.

Una chicoteta Basílica va ser descoberta en les excavacions efectuades abans de la Segona Guerra Mundial, entre 1936-1938. Al principi es va pensar que era un palauet, pero en l'investigació posterior de 1960-1964, va quedar que era una basílica paleocristiana. Va eixir a la llum un paviment de mosaic fet en la tècnica «opus sectile», tant en la basílica com en vàries estàncies. La primera estància va ser usada per a batisme i la segona disponia de dit tipo de mosaic. Despuix de la creació del complex de la Gran Basílica, la funció de dites estàncies va ser canviada.

La Gran Basílica és un edifici monumental que conté una estància de pòrtics en columnates oberts a l'exterior, una sala de egzonarteks, una de nàrtex, dos anexos que donen al nort, i una sala de tres anexos que donen al sur. Els sols d'estes sales estan composts de mosaics en dissenys geomètrics i florals. El mosaic del nàrtex forma part dels inicis de l'art bizantí, una gran composició de 100 metros. En ell es representen pardals, arbres, arbusts, un gos roig que simbolisa el paraís, i bésties animals que dominen la terra. Este mosaic data de finals del VI. La Gran Basílica està construïda damunt d'una atra que es va edificar en algun moment entre els sigles IV al VI.

La residència episcopal es va excavar entre els anys 1970 i 1975. La part occidental es va descobrir primer i el costat sur estava prop de la muralla de la ciutat. Les habitacions més luxoses estaven situades en la part més oriental. Les habitacions segona, tercera i quarta tenien sols de mosaic. Entre les habitacions segona i tercera hi havia un va que conduïa a l'entrada oriental de la residència. Esta obertura es va fer entre els sigles IV i VI.

Arribada dels eslaus

Va ser devastada pels ostrogots i els visigots de Teodorico el Gran en el 472 i en el 479.A finals del VI la ciutat va sofrir atacs successius per part de tribus eslaves.

Entre el VI i el VII va ser parcialment reconstruïda. Es varen edificar vàries cases en el lloc a on estava el teatre abandonat. Els eslaus varen preferir Bitola per a establir-se. També es varen assentar en les regions del nort dels monts Balcans.

Vore també

Referències

  1. ↑ Michael Avi Yonab, Israel Shatzman (1976), Illustrated Encyclopaedia of the Classical World, Jerusalem: The Jerusalem Publishing House Ltd. ISBN 562 000372, p. 230
  2. ↑ H. B. Walters (editor), (1916), A Classical Dictionary of Greek and Roman Antiquities, Biography, Geography and Mythology pp. 480-481
  3. ↑ NGL Hammond, (1972), A History of Macedònia, Volume I: Historical geography and prehistory, Oxford:At the Clarendon Press, Oxford University Press, p. 59