Nàrtex
El nàrtex en les basílicas romàniques és el pòrtic situat entre el atri i les naus del temple, del que està separat per divisions fixes,[1] destinat als penitentes i als catecúmenos (no batejats). El model prové de les antigues basíliques paleocristianas. Quan es troba en l'exterior de les fronteras, com pòrtic obert, es diu exonártex. En el cas de que hi haja un segon nàrtex interior, se li denomina endonártex, com és el cas de l'iglésia bizantina de Sant Salvador en Chora de Constantinopla (Estambul). La paraula prové dellatí migeval narthex, i este a la seua volta del grec clàssic νάρθηξ[2] nárthex, nom de la planta ferula communis o ‘cañaheja’, i era elloc dels penitentes.[3] En grec modern és νάρθηκας, nárthekas, i es referix al pòrtic d'ingrés a una iglésia. També s'usa per a referir-se a l'espai de reunió en la part posterior d'una iglésia.
Referències
- ↑ (2008) Diccionari visual de térmens arquitectònics, Càtedra, p. 108. ISBN 9788437625065.
- ↑ «perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus:text:1999.04.0058:entry=na/rqhc An Intermediate Greek-English Lexicon, νάρθηξ». www. perseus. tufts. edu. Clarendon Press. Consultat el 2025-09-08.
- ↑ (1884) The national encyclopædia. «Este espai era el narthex i era utilisat pels penitentes. La paraula també denominava el pati exterior.»
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nàrtex.- glosarioarquitectonico. com/? s=nartex Glossari arquitectònic, nartex
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nártex» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.