Ferula communis
La cañaheja (Ferula communis) és una herba perenne,[1] d'1-3 m d'altura, molt robusta, en grans #inflorescència abundantment ramificadas.
Descripció
Brots erectos, cilíndrics, de fins a 2 cm de gruixa, solcats. Fulles tendres, 3 fins a 4 (6) voltes foliadas. Foliolos lineares, plans, d'1,5-5 cm de llarc. Fulls inferiors de 30-60 cm de llarc, en peciol llarc i cilíndric. Fulls superiors en llim gran i cridaner. Les fulles més alts envainadoras. Les umbeles terminals, cortamente pedunculadas, de 20 fins a 40 radis són les úniques fèrtils, i estan rodejades d'umbeles laterals, largamente pedunculadas estèrils. Bràctees absents. Bracteolas caedizas. Cáliz diminut. Pétals grocs, de 8 mm de llarc. Fruts d'uns 15 mm de llarc, aplanados i alados. La similar Ferula tingitana, que apareix en el sur d'Espanya, en folíols enrollados en el marge.
Hàbitat
En praderies, xares, estepas, i baldíos. Freqüent en sols rocosos
Distribució
En la conca i regió mediterrànea, des d'Anatolia fins a Espanya i el N d'Àfrica. En casi tota la península ibèrica, rara o inexistent en les províncies atlàntiques.[2][3][1]
Propietats
L'ingesta d'esta planta seca o fresca pel ganado, especialment ovins, produïx ferulisme i mort per hemorràgia interna, com a conseqüència de l'alteració de la coagulació de la sanc produïda per les 4-hidroxicumarinas.[4] El nom del compost fenòlic àcit ferúlico ve del nom llatí ferula communis, d'a on el compost pot aïllar-se .
Cultura
Segons un mit grec, Prometeo va furtar el fòc i li'l va donar als hòmens. Per a baixar-ho de l'Olimp sense que Zeus es apercibiera, va ocultar unes brases en l'interior d'un brot de cañaheja.[5] De fet l'interior del brot d'esta planta és inflamable, pero es consumix despacio, sense aplegar a cremar la corfa. El nom grec de la planta, νάρθηξ nárthex, designa també el nàrtex, una part de la nau d'una iglésia.
En la Grècia i Roma antigues es varen usar els brots com a vara de mestre[6] o fusta per a castigar a chiquets i esclaus, d'a on procedix el nom llatí ferula ‘palmeta’.
Taxonomia
Ferula communis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol, 1, p. 246, en l'any 1753. (1 de maig de 1753).[7]
- Citologia
Números cromosomáticos de Ferula communis (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecificos: 2n=22.[8]
- Sinonímia
- Bubon rigidior L.
- Ferula abyssinica Hochst. ex A.Rich.
- Ferula anatriches (Kotschy) Sint.
- Ferula assoi Pau
- Ferula brevifolia Link ex Schult.
- Ferula communis var. anatriches Kotschy
- Ferula communis subsp. cardonae Sánchez Cuxart & M.Bernal
- Ferula communis subsp. catalaunica (Pau ex C.Viciós) Sánchez Cuxart & M.Bernal
- Ferula communis subsp. communis L.
- Ferula communis var. catalaunica Pau ex C Viciós
- Ferula communis var. paucivittataWillk.
- Ferula ferulago L.
- Ferula hispanica Rouy
- Ferula linkii Webb. & Berth.
- Ferula lobeliana Vis.
- Ferula montis-elgonis Bullock
- Ferula nodiflora L.
- Ferula tingitana var. hispanica Rouy
- Peucedanum ferula Baill.[9][10]
Noms comuns
- Castellà: cañaheja, cañajelda,[11] canaleja, cananteja, caneja, canya, canya de les vinyes, canya del muermo, canya massiça, cañabeja, cañaeha, cañaeja, cañaeje, cañaferla, cañaferma, cañaflechas, cañaflejas, cañafleta, cañafrejas, cañaheja espanyola, cañaheje, cañaherla, cañahierla, cañahierro, cañajeja, cañajelga, cañalea, cañaleja, cañareja, cañarejo, canyes de ruc, cañavana, cañaxelga, cañeja, cañerla, cañirla, cañota, ferula, fèrula, herba de Sant Pedro, hinojera vora, fenollera brode, fenollera de ruc, zapatón.[12]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Flora Ibèrica».
- ↑ , pp. 325. ISBN 9400965397, 9789400965393.
- ↑ «Flora Vascular».
- ↑ . ISBN 8474915805, 9788474915808.
- ↑ Hesíodo (1978). [1].
- ↑ Jenofonte (1987). [2].
- ↑ Ferula communis en Tròpics
- ↑ Nota sobre el gènero Ferula (Umbelliferae) en Andalusia. Aparicio, A. & F. García Martín. Acta Bot. Malacitana 11: 221-226 (1986).
- ↑ Ferula communis en PlantList
- ↑ En Anthos - RJB-CSIC
- ↑ «Ferula communis». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 16 de setembre de 2011.
- ↑ «Ferula communis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de juliol de 2013.
Bibliografia
- JAHANDIEZ, I. & R. MAIRE (1932). Catalogue dones Plantes du Maroc. [vol. 2] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p.545]
- NÈGRE, R. (1962). Petite flore dones régions arides du Maroc occidental. Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS.), Paris, 1961-1962. Vol. 2: [1]-566. [p.112]
- QUÉZEL, P. & S. SANTA (1963). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et dones régions désertiques méridionales. vol. [2] CNRS., Paris. [p.670]
- TUTIN, T. G. & al. (ed.) (1968). Flora Europaea. (vol. 2) Cambridge University Press, Cambridge. [p.359]
- POTTIER-ALAPETITE, G (1979). Flore de la Tunisie [vol. 1]. Publié parell els soins de A. NABLI. Ministère de l'Enseign. Sup. et de la Rech. Scient. et Ministère de l'Agric. Tunis. [p.607]
- ALI, S. I., S. M. H. JAFRI & A. EL GADI (ed.) (1976). Flora of Libya. Al Faateh University. Trípoli. [p.98]
- VALDES, B., S. TALAVERA & I. FERNANDEZ-GALIANO (ed.) (1987). Flora Vascular d'Andalusia Occidental, vol. 2 Ketrès éditoria, Barcelona. [p.321]
- ARENES POSADA, J. A. & F. GARCIA MARTÍN (1993). Atles carpológico de la subfamília Apioideae Drude (Umbelliferae) en Espanya peninsular i Balears. Ruiza 12: [165]
Enllaços externs
- Peucedaneae en zipcodezoo, the BayScience Foundation, Potomac, Maryland - USA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ferula communis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.