Eno (Tracia)
Eno (Plantilla:Lang-grc) era una antiga ciutat grega de Tracia, localisada en la moderna Enez, Turquia). Estava situada en la vora esquerra del Hebro, prop de la seua desembocadura[1] i no molt llunt del golf de Melas (actual golf de Saros), a l'oest del Quersoneso Tracio.
Mitologia
[editar | editar còdic]En la mitologia, el seu mític i epónimo fundador es diu que va ser Eno, un fill del deu Apolo i pare de Cícico. Un atre governant mític, cridat Poltis, fill de Poseidón, va hostajar a Heracles quan va ser a Eno. En dita ocasió, Heracles va assessinar a Sarpedón, l'insolent germà de Poltis.[2] Segons Estrabón, Sarpedón és el nom d'un veta prop de Eno,[3] aixina que tant Poltis com Sarpedón semblarien ser epónimos.
En la Ilíada, Homero menciona que el cap dels tracios aliats de Troya, Píroo, procedia de Eno.[4] Una tradició ubicava allí la tomba de Polidoro, fill del rei Príamo de Troya.[5]
Hi havia una estàtua d'Hermes venerada en Eno que havia segut realisada en Troya, segons la llegenda, per Epeo. Quan el riu Escamandro va créixer per a atacar a Aquiles, l'estàtua, que era de fusta, va ser duta per la corrent a la costa pròxima a Eno, a on va ser arreplegada per uns peixcadors. Estos varen tractar de tallar-la per a convertir-l'en llenya pero no ho varen conseguir, ni tampoc va ardir i quan la varen tirar de nou a la mar va ser agarrada una atra volta en les rets, per lo que, en entendre que es tractava d'una estàtua divina, li varen construir un santuari.[6]
Eno també li el ha relacionat en la ciutat que, segons la Eneida, va ser fundada per Eneas despuix d'escapar de Troya en la costa de Tracia i que va cridar Enéades en honor del seu propi nom.[7][8]
Història
[editar | editar còdic]En l'orige la ciutat tracia, va ser fundada en territori dels apsintios,[9] i primitivament es va cridar Poltiobria, pel nom del rei tracio Poltis.[10][11] Segons uns autors va ser refundada per colon grecs d'orige eolio[12] en el VII; segons uns atres per immigrants de Lesbos. Estrabón diu que havia segut colónia d'Alopeconeso abans de ser-ho de Mitilene i de Cime.[13] Apareix esporàdicament en les fonts gregues clàssiques. La seua història i la seua topografia permaneixen, no obstant, molt mal conegudes.
És citada per Heródoto com un dels llocs per a on va passar l'eixèrcit de Jerjes en la seua campanya contra Grècia de 480 a. C.[12]
Eno va pertànyer a la Lliga de Delos en la guerra del Peloponeso i es va fer en 375 a. C. membre de la Segona Lliga ateniense. Entorn a l'any 342 a. C. la ciutat va fer defección dels atenienses i varen acceptar que s'instalara una guarnició macedonia.[14][15]
Abans de l'any 241 a. C., en la Tercera Guerra Síria Ptolomeo III Evergetes es va apoderar de Eno i Maronea, i des de llavors abdós ciutats varen ser el principal punt de respal de l'imperi lágida en Tracia[16] fins que varen ser disputades pels seléucidas i macedonios, baix el control del qual varen passar successivament a principis de el II[17] Despuix de la Pau de Apamea, en 188 a. C. els romans varen enviar barcos per a garantisar que es retiraren les guarnicions d'Antíoco III de Eno i Maronea per a que aixina es convertiren en ciutats lliures.[18][19]
En l'época bizantina, Justiniano el hi hauria fortificado, segons Procopio de Cesàrea,[8] i la ciutat encara apareix en el Synekdèmos d'Hierocles, com a capital de la província de Ródope. Va ser també una sèu episcopal i, a partir de 1032, una metròpoli.
En l'antiga acrópolis s'alçava l'emplaçament medieval de la família genovesa de Gattilusio, fins a l'ocupació de la ciutat pel sultà otomà Mehmed II en 1456.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heródoto IV,89.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica II,5,9.
- ↑ Estrabón VII, fragment 51.
- ↑ Homero, Ilíada IV,520.
- ↑ Plinio el Vell IV,43.
- ↑ Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana, p.162, Barcelona: Paidós (1981). ISBN 84-7509-166-0.
- ↑ Virgilio, Eneida III,180.
- ↑ 8,0 8,1 Procopio de Cesarea, Edificis, IV, 11, 1–5.
- ↑ Estrabón VII, fragment 57.
- ↑ Esteban de Bizancio, veu Αἶνος.
- ↑ Estrabón VII,6,1.
- ↑ 12,0 12,1 Heródoto VII,58.
- ↑ Estrabón VII fragment 51.
- ↑ Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Tracia des del Nesto fins al Hebro», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 875-876. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ Demóstenes LVIII,37-38.
- ↑ Polibio V,34,8.
- ↑ Tito Livio XXXI,16.
- ↑ Tito Livio XXXVII,60.
- ↑ Inscripcions de Eno: Introducció
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alexander Kazhdan, The Oxford Dictionary of Byzantium, 3 vols., Oxford University Press, 1991 (ISBN 0-19-504652-8)
- Édouard Will, Histoire politique du monde hellénistique 323-30 av. J.-C., Seuil, colecció «Points Histoire», París, 2003 (ISBN 2-02-060387-X).
- Petit, L. Typicon du monastère de la Kosmosotira près d'Aenos (1152. - Izvestija Russkogo arheologicheskogo instituta v Konstantinopole, T. XIII (1908), pp. 17-77
- Sophrone Pétridès, v. 2. Aenus, en Dictionnaire de Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. I, París 1909, coll. 660-661
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eno (Tracia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.