Segona Lliga ateniense

Estats de la Segona Lliga ateniense

La Segona Lliga ateniense, a voltes denominada Segona Confederació d'Atenes o Segon Imperi d'Atenes, era una aliança marítima de ciutats-estat egeas que va estar en vigor des de 378 a. C. a 355 a. C. encapçalada per Atenes per a defendre's, primer del creiximent d'Esparta i segon de Tebas

Orígens

La formació de la lliga va ser estimulada per l'invasió del Ática per part d'Esfodrias de Esparta i la negativa d'esta a processar-ho per les seues accions (d'acort en Jenofonte i Diodoro Sículo). Al principi l'aliança va ser extremadament popular, en un bon número d'estats, anteriorment controlats per Esparta, fent-se membres. L'imperialisme creixent de Esparta durant l'última década i l'interferència en els assunts interns dels seus aliats varen ser les majors raons per a la predisposició d'un gran número d'estats grecs per a ingressar en la lliga. Unit a açò estava la falta de respecte de Esparta als térmens de la Pau de Antálcidas, la qual establia que tots els estats grecs sense tindre en conte els controlats per Atenes com eren Esciros, Imbros i Lemnos, devien permanéixer autònoms.

El decret d'Aristóteles

Artícul principal → Decret d'Aristóteles.

Va ser trobat en Atenes un "prospecte" detallant els objectius de la lliga. L'intenció era assegurar-se de que Esparta permetera a tots els estats grecs ser autònoms; els estats implicats devien tindre total autonomia; i Atenes no podria posseir terra en cap dels Estats membres, aixina com tampoc podria establir clerucos o guarnicions; cada membre podria també elegir la seua pròpia constitució, que no tenia que ser necessàriament democràtica. Este "prospecte" sembla que intentava prometre que esta lliga no es convertiria en lo mateix que l'anterior Lliga de Delos que s'havia fet molt impopular pel comportament d'Atenes cap als aliats que s'havien rebelat o mostrat signes de rebelió.