Apolonia de Iliria

Apolonia de Iliria

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Apolonia en l'antiguetat.

Apolonia (en grec antic Ἀπολλωνία κατ' Ἐπίδαμνον o Ἀπολλωνία πρὸς Ἐπιδάμνῳ: Apollonia kat' Epidamnon o Apollonia pros Epidamno) va ser una antiga ciutat d'Iliria, situada en la vora dreta del riu Aoo (actual Viosa). Les seues ruïnes estan en la regió de Fier, prop de la ciutat de Pojan, en Albània.

Va ser fundada en 588 a. C. per colon de Corcira i de Corinto, en un lloc inicialment ocupat per tribus ilirias i potser va ser la més important de les vàries ciutats clàssiques de tal nom. Va florir en l'época clàssica i tenia una reputada escola de filosofia. El seu decliu va començar en el sigle Plantilla:SIGLO, degut a que el seu port va quedar colmatado com a conseqüència d'un terremot. Va ser abandonada en l'Antiguetat tardana.

Història

Odèon de Apolonia.

Ruïnes d'un temple (Monument dels agonotetas) en Apolonia.

Estava emplaçada en el territori dels taulantios, un conglomerat de tribus ilirias que varen quedar estretament vinculats durant sigles en l'assentament i varen viure junt als colon grecs. Es dia que la ciutat va ser anomenada originalment Gilacia, pel nom del seu fundador, Gilax, el nom del qual va ser canviat posteriorment en honor del deu Apolo.

El geógrafo grec Estrabón diu que va ser «una ciutat regulada per bones lleis». Aristóteles la considerava com un important eixemple de sistema oligàrquic, en el que els descendents dels colonizadores grecs controlaven la ciutat i prevalien sobre una àmplia població servil d'orige majoritàriament ilirio. La ciutat es va enriquir en el comerç d'esclaus i l'agricultura local, aixina com el seu gran port, del que es dia que havien cabut un centenar de barcos al mateix temps. Es va informar en 2006 del descobriment dels restants d'un temple a finals de el VI, erigit fòra de la ciutat, és el quint temple grec trobat en Albània. Apolonia, de la mateixa manera que Dirraquio més al nort, va anar un important port en la costa iliria com l'enllaç més convenient entre Brindisi i el nort de Grècia, i com un dels punts de partida de l'oest de la Via Egnatia que duya cap a l'est a Salónica i a Bizancio en Tracia. «Des de Apolonia fins a Macedònia es dirigix cap a l'est la Via Egnatia, mida en milles romanes i senyalada en miliarios fins a Cipsela i el riu Evros». Tenia la seua pròpia ceca, es varen falcar monedes que s'han trobat en llocs tan lluntans com la conca del Danubio.

Va estar durant un temps entre els dominis de Pirro de Epiro. En 229 a. C. va caure baix el control de la República romana, a la que va anar fermament lleal; va ser recompensada en l'any 168 a. C. en el botí expropiat de Gencio, el derrotat rei de Iliria. En 148 a. C., Apolonia va passar a formar part de la província romana de Macedònia. En la guerra civil entre Pompeyo i Juliol César, va recolzar al segon, pero va caure davant Marque Juny Brut en l'any 48 a. C. El futur emperador romà Augusto va estudiar en Apolonia en el 44 a. C. baix el tutelaje d'Atenodoro de Tarso; va ser allí a on va rebre la notícia de l'assessinat de César.

Apolonia va florir baix la dominació romana i va ser citada per Cicerón en els seus Filípicas com a magna urbs et gravis, una gran i important ciutat. En temps de Diocleciano va passar a formar part de la província d'Epirus Nova. El cristianisme es va establir en la ciutat en una fase primerenca. Els bisbes de Apolonia varen estar presents en el Concilie de Éfeso (431) i en el Concilie de Calcedonia (451). El seu decliu va començar en el III, quan un terremot va canviar el curs del Aoo, fent que el port es encenagara i la zona interior es convertira en un pantà plagat de malaria. La ciutat es va convertir cada volta més inhabitable com l'interior àmpliament empantanado, i la propenca població d'Avlona (moderna Vlorë) va alcançar el predomini. A finals de l'antiguetat la ciutat es despobló en gran part, albergant només una chicoteta comunitat cristiana. Esta comunitat (que provablement és part de l'emplaçament de l'antiga ciutat) va construir en un tossal pròxim l'iglésia de Santa María, (albanés Shën Mëri), que formava part del Monasteri Ardenica.

Descobriments i excavacions

La ciutat sembla que es va afonar en l'auge de Avlona. Va ser «redescubierta» per clasicistas europeus en el XVII, encara que no va ser fins a l'ocupació austriaca de 1916-1918 quan l'emplaçament va ser investigat per arqueòlecs. Un equip francés va continuar el seu treball entre 1924-1938. Part del jaciment va sofrir danys durant la Segona Guerra Mundial. Despuix de la guerra, un equip d'Albània es va comprometre a seguir treballant a partir de 1948, encara que gran part del terreny permaneix sense excavar fins a hui. Alguns dels descobriments de l'equip arqueològic s'exhibixen en el Monasteri Ardenica, conegut com Museu de Apolonia (inaugurat en 1958). Atres objectes de Apolonia es troben en la capital, Tirana. Desafortunadament, durant l'anarquia que va seguir a la caiguda del règim comuniste en 1990, la colecció arqueològica va ser saquejada i el museu es va tancar. Els saquejadors també varen espoliar les ruïnes per a vendre lo obtingut a coleccionistes estrangers.

En agost de 2010 un equip franc-albanés d'arqueòlecs desenterró un bust d'un soldat romà, cinquanta anys despuix dels descobriments d'atres estàtues de cos sancer en les expedicions del periodo 1958-1960, que havien dirigit l'erudit albanés Selim Islami i el catedràtic rus Blavatski.

Vore també

• Museu de Apolonia

Bibliografia

• Bowden, William (2003). Epirus Vetus: The Archaeology of a Clapix Antique Province, Londres: Duckworth. ISBN 0715631160.
• Hansen, Mogens Herman (2004). An Inventory of Archaic and Classical Poleis, Oxford University Press. ISBN 0-19-814099-1.
• Wilkes, John J. (1995). The Illyrians, Cambridge (Mass.): Wiley-Blackwell. ISBN 0631198075.
• Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica

Enllaços externs

• Pàgina oficial del parc arqueològic nacional de Apolonia