Tirana
Tirana[1] (en albanés, Tiranë) és la capital i major ciutat d'Albània. Està ubicada en el centre occidental del país rodejat de tossals en la montanya Dajti en l'est i una vall llaugera que s'obri en el noroest en vistes al mar Adriàtica en la distància. És el centre de l'activitat cultural, econòmica i governamental d'Albània. En una població aproximada de 800 000 habitants, és una de les ciutats més grans de la península balcànica.[2]
Tirana és una ciutat en una rica història que data del Paleolític temps arrere des dels 10 000 als 30 000 anys a l'actualitat. L'assentament més antic situat en la zona de la ciutat és la Cova de Pellumbas, en el poble actual de Pellumbas. Un dels monuments antics, el Mosaic de Tirana es creu que ha segut part d'una antiga casa romana del III. Més tart, en els sigles V i VI, una basílica paleocristiana va ser construïda al voltant d'este lloc. Tirana va ser fundada com a ciutat en 1614 per Sulejman Pasha, encara que la zona ha segut contínuament habitada des de l'antiguetat. Va ser una ciutat de poca importància fins a principis del XX, quan, despuix de la declaració d'Independència d'Albània en 1912, el Congrés de Lushnjë va proclamar a Tirana com la capital del nou Estat independent.
Tirana és considerada el centre econòmic i cultural d'Albània, per la seua important ubicació i importància en les finances, el comerç, els mijos, l'entreteniment, les arts, el comerç internacional, l'educació, el servici, l'investigació i l'atenció sanitària. Totes les empreses, mijos i institucions científiques més grans del país tenen la seua sèu en la ciutat. És la sèu del poder del Govern d'Albània, les residències per al treball del president i el primer ministre d'Albània.
Història
De l'antiguetat a 2013
L'àrea ocupada actualment per la ciutat de Tirana ha estat poblat des del Neolític.[3] S'han trobat algunes ferramentes datades fa 30.000 o 10 000 anys en una pedrera prop del mont Dajt, aixina com en una cova en el Pellumba. Es pot dir que el districte de Tirana és una de les primeres regions habitades d'Albània. Vàries ruïnes descobertes en fortalees, iglésies, llogarets i durant construccions en l'àrea urbana i al voltant de Tirana mostren evidències d'una contínua activitat a lo llarc de les diferents fases del desenroll humà.
El descobriment més antic de l'àrea de Tirana és un mosaic i atres restants d'edificis de l'antiguitat tardana trobats en Kroi i Shengjinit (font de Shengjin), prop d'un temple medieval. Un castell, possiblement cridat Tirkan, va ser construït per l'emperador bizantí Justinià I en l'any 520 i restaurat per Ahmed Pasha Toptani en el XVIII. L'àrea no va tindre especial rellevància en Iliria ni en l'antiguetat clàssica. Va haver assentaments medievals en l'àrea, en Preza, Ndroq, Lalmi i el castell de Petrela o Petrelë. En 1418, Marin Barleti, un sacerdot catòlic albanés i erudit, el primer en escriure una història d'Albània, es referix en un document veneciano a “Plenum Tyrenae,” un menut llogaret. Hi ha també referències a “Tirana i Madhe” i a “Tirana i Vogël” (Tirana Major i Menor).
Ocupació Otomana
Els expedients dels primers catastres baix l'Imperi otomà mostren que en 1431-1432 Tirana contava en 60 àrees habitades, en casi 1000 cases i 7300 habitants. Un sigle i mig despuix, el catastre de 1583 registra que Tirana tenia 110 àrees habitades, en 2900 cases i 20 000 habitants.

Süleiman Pasha Mulleti (o "Sulejman Pasha Bargjini"), un governant local, va fundar la ciutat otomana en 1614 en una mesquita, un centre comercial i un bany turc. La ciutat se situava en un creuament de rutes de caravanes i va créixer ràpidament en importància fins a començos del XIX. Durant este periodo va escomençar a construir-se la mesquita del centre de Tirana, la mesquita de Et'hem Bey, dissenyada per Molla Bey de Petrela. Va amprar als millors artesans del país i va ser terminada en 1821 pel fill de Molla, que era també nebot-net de Sulejman Pasha. En 1800 els primers nous colon que es varen establir en la ciutat, es varen cridar a sí mateixos "ortodoksit". Eren Valacos (Vlachs) dels llogarets de Korçë i Pogradec, que es varen establir en les afores de l'actual Llac Artificial de Tirana.[4] Despuix varen escomençar a ser coneguts com "llacifac" i varen anar els primers cristians que varen aplegar a la ciutat despuix de la seua fundació. En 1807 Tirana es va convertir en la capital d'una Subprefectura del recent creat Vilayato de Shkodër i Sanjak de Durrës. Des de 1816 Tirana languideció baixe el control de la família Toptani de Kruja. El mandat d'Esat Toptani va ser tan negatiu per a la ciutat que a penes si va haver desenroll industrial fins a el XX. Va escomençar a ensenyar-se la llengua albanesa en les escoles de Tirana en 1889. En 1908 es va fundar el club patriòtic "Bashkimi" i el 26 de novembre de 1912 es va issar la bandera nacional en l'acort d'Ismail Qemali. Durant les guerres dels Balcans (1912-1913), la ciutat va ser ocupada temporalment per les forces sèrbies, i en 1914-15 va prendre part en la sublevació dels llogarets dirigida per Haxhi Qamili.
Monarquia i Segona Guerra Mundial
El centre de Tirana va ser proyectat pels arquitectes italians Florestano de Fausto i Armant Brasini. El palau real (Palau de les Brigades) i els edificis de l'Ajuntament de Tirana, el ministeri del govern i el Banc Nacional són obres seues. El bulevar Dëshmoret i Kombit (Màrtirs nacionals) va ser construït en 1930 en el nom de “Bulevar Zogu I.” En el periodo comuniste, la part de la plaça de Skanderbeg fins a l'estació de tren es va cridar bulevar de Stalin. Tirana va ser ocupada per les forces fascistes. En 1941 Enver Hoxha junt a atres comunistes albanés va fundar el Partit Comuniste d'Albània. La ciutat es va convertir en el centre dels comunistes albanés que varen movilisar a la gent de Tirana en la resistència albanesa en la Segona Guerra Mundial, contra els fascistes italians primer i els nazis alemans despuix, al mateix temps que estenien la seua propaganda. La ciutat va ser lliberada despuix de durs combats entre els comunistes i la gent de Tirana contra les forces alemanes el 17 de novembre de 1944. Els nazis es varen retirar i els comunistes varen alcançar el poder.
Periodo comuniste
Despuix de l'arribada al poder dels comunistes la ciutat va experimentar un periodo de significatiu desenroll en molts aspectes. En el terreny urbanístic, va vore la creació de blocs de pisos a l'estil socialiste i fàbriques. En els anys 1960, l'identitat històrica de la ciutat es va enfrontar a un moment crític quan la plaça central va ser remodelada. Com a resultat, un bon número d'edificis d'importància cultural i històrica varen ser demolits per a deixar espai a l'actual plaça Skanderbeg. En el lloc a on hui es troba el "Hotel Tirana Internacional" es trobava la catedral de l'Iglésia ortodoxa autònoma, la major de la ciutat. Prop dels terrenys de l'actual òpera en el palau de la Cultura es trobava el Bazar Vell (Pazari i Vjetër). En els terrenys de l'antic edifici de l'Ajuntament de Tirana, que va ser demolit en la década de 1960, es va construir el Museu d'Història Nacional. El primer edifici que havia albergat el Parlament d'Albània en l'época del rei Zog es va convertir en un teatre infantil cridat el Teatre de les Nines (Teatri i Kukullave).

Des del punt de vista polític, la ciutat va ser visitada per un bon número de figures polítiques importants. En 1959 el president soviètic Nikita Jruschov va visitar Tirana, i va tindre l'oportunitat de colocar la primera pedra del nou Palau de la Cultura. En 1964 el primer ministre de la República Popular China Zhou Enlai va tindre ací una trobada en el llavors primer ministre albanés, Enver Hoxha. En 1984 la ciutat va ser visitada pel ministre-president de l'Estat alemà de Baviera, Franz Josef Strauss. Tirana va servir com a escenari principal del multitudinari funeral de Enver Hoxha, secretari general del Partit del Treball d'Albània, en 1985. Quatre anys despuix, en 1989 Oskar Fischer, ministre d'assunts exteriors de la República Democràtica Alemana, va visitar Tirana.
Durant el final dels anys 1980 i començ dels anys 1990, Tirana va ser el punt central de violentes manifestacions que varen acabar en la caiguda de la República Popular d'Albània.
Era postcomunista i actualitat
El periodo postcomunista s'ha descrit com el pijor des del punt de vista del desenroll urbanístic de la ciutat. Tirana va experimentar un desenroll caòtic: es varen començar edificis de gran altura fòra d'ordenació, es varen alçar edificis ilegals en zones públiques. Varen escomençar a sorgir nous barris informals al voltant de la ciutat conforme aplegaven emigrents interns de tot el país.
No obstant, Tirana va experimentar un canvi radical ya en portes del nou mileni. Des de l'any 2000, l'Ajuntament va posar en marcha una campanya massiva per a tornar l'espai públic a la població en general. La campanya es va cridar "Tornada a l'Identitat" i va incloure la transformació de les riberes del ric Llana, el parc Rinia i atres llocs per a tornar-los al seu estat previ a l'any 1990. Les infraestructures generals varen millorar notablement en reconstruir-se un número considerable de carreteres. Els espais comuns entre els blocs d'edificis han segut l'objecte de successives campanyes per a recuperar espais verts i un gran número d'edificis ilegals han segut demolits. Algunes zones verdes existents s'han usat per a construir rascacels i centres multifuncionales. Els blocs de pisos s'han construït en terrenys d'antigues vivendes.
L'alcalde de Tirana, Edi Rama, va dirigir una iniciativa per a pintar les fronteres dels edificis de Tirana de colors lluents.[5][6]
Una série d'explosions en un polvorí de l'eixèrcit prop de Tirana, el 15 de març de 2008, va matar a lo manco a 15 persones i va ferir a 243, incloent molts chiquets, i va danyar l'Aeroport Internacional Nënë Tereza prop de Tirana.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Population – INSTAT». Archivat des de l'original, el 16 de marzo de 2013.
- ↑ Como fundamenta el Prof. Dr. Muzafer Korkuti, un arqueólogo e investigador. "Tirana si qëndër e Historisë dhe Trashëgimisë Kulturore"
- ↑ «"Tiranasit" e ardhur rishtaz» (en albanés). Gazeta Shqiptare. Consultat el 17 de agosto de 2008.
- ↑ «Un nuevo estilo de diseño urbanístico brillante y colorido surge en Albania=Resource for Urban Design Information». Consultat el 16 de agosto de 2008.
- ↑ Pusca, Anca(2008).«La estética del cambio: Explorando los espacios post-comunistas».Global Society.22(3): 369-386.