Estadi (unitat de llongitut)
El estadi era una unitat de llongitut de l'Antiguetat, principalment en Grècia i Egipte, la mida exacta del qual era variable depenent de l'época i del lloc.
En Grècia un estadi sempre tenia 600 peus, pero la mida del peu no era la mateixa en totes les polis.[1]
El més usat era l'estadi Olímpic. ya que s'atribuïa al Partenón unes mides de 100 peus i cada u d'ells té 0,308 m, es considera que tenia aproximadament 185 metros[2] (pese a que en realitat l'estadi d'Olimpia media 192,27 metros).[3]
Si es dividix la circumferència de la terra 40.000.000 metros entre 216.000 (60 graus x 60 minuts x 60 segons), el resultat és la mida d'un estadi, 185 metros.
Per un atre costat, l'estadi àtic media 177,6 m.[4]
També existia l'estadi egipcíac, que en el III tenia 157,5 m.[5] Un estadi egipcíac estava compost per 300 colzes egipcíacs.
En l'época de l'historiador Polibio (mitat de el II), l'estadi grec coincidia en l'estadi àtic de 177,6 m, i l'estadi romà era de 185 m, és dir, la 8.ª part d'una milla romana.[6]
Alguns valors de l'estadi
[editar | editar còdic]- Estadi olímpic: 185,119 m (192 m reals)[3]
- Estadi gran: 222,344 m,
- Estadi macedónico o filetérico: 210,140 m,
- Estadi nàutic: 166,679 m,
- Estadi pítico: 148,59 m,
- Estadi anglés (Furlong): 201,168 m
L'estadi anglés encara s'utilisa en la medició de distàncies en carreres hípicas en Anglaterra, Irlanda i els Estats Units. Un furlong correspon a un octau de milla.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Antonio Ruiz d'Elvira, Passus, -us, p.13, en Quaderns de Filologia Clàssica. Estudis Llatins, 1997, vol. 12.
- ↑ Juan Suay Artal, Anàlisis permenorisat d'un problema crucial de geografia matemàtica: la determinació del punt [1] archivat en Wayback Machine., pp.21-22, tesis doctoral, Universitat d'Alacant (2000).
- ↑ 3,0 3,1 «stade - measurement».
- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso, p.225, nota 364 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (1990), ISBN 84-249-1443-0.
- ↑ Carmen Rojas Sandoval, Mides llineals en un món esfèric: la llegua espanyola [2] archivat en Wayback Machine., p.51, en revista Clío, vol. 23, nº 1, (2008), ISSN 2448-2331.
- ↑ Vés-la Tejada, José i Gràcia Artal, Jesús. Estrabón, Geografia, Llibres V-VII, Editorial Gredos, p. 78, n. 179, ISBN 84-249-2297-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estadio (unidad de longitud)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.