Colze (unitat de llongitut)

Colze (unitat de llongitut)

El colze de Nippur meh. Sigle XXVII a. C.,
ara en el Museu arqueològic d'Estambul.

Colze egipcíac: meh. XIV Louvre.

El colze va ser una unitat de llongitut empleada en moltes cultures pel seu orige antropométrico. En casi totes elles era la distància que mediava entre el colze i el final de la mà oberta (colze real) o a puny tancat (colze vulgar). Llògicament, el seu valor variava d'un país a un atre, inclús dins del país, segons el seu us.

• El colze egipcíac (meh) media uns 0,45 m.
  • El colze real egipcíac, utilisat des de la dinastia III, tenia 0,523 m.
• El colze de Mesopotamia media 0,533 m.
  • El colze de Nippur tenia 0,518 m.
  • El colze de Babilonia (de Lagash) era de 0,496 m.
• El colze del Imperi aqueménida era de 0,500 m.
• El colze grec (πεχυα) era de 0,463 m.
• El colze del Imperi romà equivalia a 0,4444 m.
• El colze àrap (d'Omar) media 0,64 m.
  • El colze àrap (Negre) tenia 0,54 m.
• El colze tunecino era de 0,473 m.
• El colze de Marroc era de 0,517 m, també de 0,533 m.
• El colze de Calcuta media 0,447 m.
• El colze de Ceilan era de 0,470 m.

En Aragó s'utilisava el colze, equivalent a 0,384 m, establit en el fur «Dels pesos, i mesures del Reyno», aprovat en les corts de Monsó de 1553. Un colze equivalia a dos pams, i una vara, a dos colzes.

En Castella s'utilisava el colze comú, de mija vara (1,5 peus o 24 dits), que equivalia a 0,418 m i també el colze real o de ribera, de 33 dits (1 dit = 1/16 peu), o 0,5746846875 m. És provable que L'Escorial es proyectara en colzes reals de 31 dits castellans, és dir 0,5398 m.

Els moriscos usaven el colze major, de 33 polzades, és dir, 0,8387 m, i el colze mijà, de 24 polzades, que equivalia a 0,61 m.