Unitat de llongitut
Una unitat de llongitut és una cantitat estandardisada de llongitut definida per convenció. La llongitut és una magnitut fonamental creada per a medir la distància entre dos punts.[1] Existixen diversos sistemes d'unitats per a esta magnitut física; els més comunament usats són el Sistema Internacional d'Unitats i el sistema anglosaxó d'unitats.
Història
[editar | editar còdic]
Tradicionalment, les societats antigues usaven com sistema de referència per a medir la llongitut les dimensions del cos humà.[2] Com a eixemples d'açò es trobaven la polzada, definida com l'ample d'un polze; el peu, definit com la llongitut d'un peu humà; la yarda, que equivalia a la distància des de la punta del nas fins a la punta del dit mig en el braç estés; la braça, que corresponia a la distància de punta a punta entre els dits mijos en els braços estesos; el pam, que era la llongitut de la palma de la mà; i el colze, aproximadament el llarc de la gobanella.[3]
En l'Antiga Roma es varen definir unitats de llongitut per a distàncies majors. Es va definir la milla com la distància recorreguda per una legió romana en donar 2000 passos.[3] Una milla equivalia a huit estadi i tres milles corresponien aproximadament a una llegua.[4]
Durant sigles , cada nació va definir les seues pròpies unitats de llongitut; en la majoria dels casos, dos unitats anomenades de la mateixa manera en diferents països representaven llongituts diferents. Açò va induir la necessitat de definir un patró de llongitut universal, és dir, basat en fenomens físics accessibles en qualsevol lloc del món. En 1670, l'astrònom i religiós Gabriel Mouton va propondre com a patró de mida la llongitut d'un minut d'arc d'un meridiano de la Terra. A partir d'esta idea, en 1790, durant la Revolució Francesa, l'Assamblea Nacional va decidir definir una unitat de llongitut com la diezmillonésima part de la distància del Pol Nort fins al equador, a lo llarc del meridià que passa per Dunkerque i Barcelona. Esta unitat va vindre a conéixer-se com «metro» i estaria subdividida en parts de dèu; d'esta manera sorgiria el sistema mètric decimal. En 1960, les definicions de les unitats del sistema mètric varen ser revisades i es va adoptar el nom de Sistema Internacional d'Unitats per a la versió moderna del mateix.[2]
Sistema Internacional d'Unitats
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → metro.
En el Sistema Internacional d'Unitats l'unitat fonamental de llongitut és el metro,[5] definit com la distància que recorre la llum en el buit durant un interval d'1/299 792 458 de segon.[6] El símbol del metro és «m», sense admetre mai plural, mayúscula o punt, al no ser una abreviatura.
Múltiples i submúltiplos del metro
[editar | editar còdic]Utilisant els prefixos del Sistema Internacional és possible definir unitats de llongitut que són múltiples o submúltiplos del metro. A continuació es enlistan els múltiples i submúltiplos del mesu símbol i la seua equivalència en metros, en notació científica i decimal.[7]
| Símbol | Nom | Metros | Metros |
|---|---|---|---|
| Ym | yottametro | 1024 | 1 000 000 000 000 000 000 000 000 |
| Zm | zettametro | 1021 | 1 000 000 000 000 000 000 000 |
| Em | exámetro | 1018 | 1 000 000 000 000 000 000 |
| Pm | petámetro | 1015 | 1 000 000 000 000 000 |
| Tm | terámetro | 1012 | 1 000 000 000 000 |
| Gm | gigámetro | 109 | 1 000 000 000 |
| Mm | megámetro | 106 | 1 000 000 |
| km | quilómetro | 103 | 1 000 |
| hm | hectómetro | 102 | 100 |
| dam | decámetro | 101 | 10 |
| Símbol | Nom | Metros | Metros |
|---|---|---|---|
| dm | decímetro | 10-1 | 0,1 |
| cm | centímetro | 10-2 | 0,01 |
| mm | milímetro | 10-3 | 0,001 |
| µm | micrómetro | 10-6 | 0,000 001 |
| nm | nanómetro | 10-9 | 0,000 000 001 |
| pm | picómetro | 10-12 | 0,000 000 000 001 |
| fm | femtómetro | 10-15 | 0,000 000 000 000 001 |
| am | attómetro | 10-18 | 0,000 000 000 000 000 001 |
| zm | zeptómetro | 10-21 | 0,000 000 000 000 000 000 001 |
| ym | yoctómetro | 10-24 | 0,000 000 000 000 000 000 000 001 |
Múltiples i submúltiplos no oficials en el SI
[editar | editar còdic]Existixen alguns múltiples i submúltiplos del metro que no formen part oficialment del Sistema Internacional d'Unitats. Estos són:
| Símbol | Nom | Descripció |
|---|---|---|
| Å | Ángstrom | Equivalent a 10-10 m o 100 pm és utilisat en espectroscòpia per a medir la llongitut d'ona dels rajos X.[8] |
| mam | Miriámetro | Equivalent a 10 000 m o 10 km, considerada ara obsoleta en el sistema mètric.[9] |
| Micra | Nom comú obsolet per al micrómetro (µm).[10] | |
| Fermi | Equivalent a 1 fm, utilisat abans de la definició dels prefixos de el SI.[11] | |
| Unitat X | Utilisada per a la medició de la llongitut d'ona de rajos X i rajos gamma. Equival aproximadament a 100 fm.[12] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española; Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 NASA Technical Standards Program. «A Brief History of Measurement Systems» (en anglés) (pdf). Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2013. Consultat el 6 de maig de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 Rowlett (2001), «The English Customary Systems».
- ↑ Rowlett (2001), «League».
- ↑ National Institute of Standards and Technology. «Essentials of the SI: Base & Derived Units» (en anglés). Consultat el 17 d'agost de 2014.
- ↑ Denis Guedj, El metro del món, Anagrama, Barcelona, 2000, ISBN 84-339-7018-6, págs. 330-331.
- ↑ Bureau International dones Poids et Mesures. «SI prefixes» (en anglés). Consultat el 17 d'agost de 2014.
- ↑ Rowlett (2001), «Ångström»
- ↑ Rowlett (2001), «Myriameter»
- ↑ Rowlett (2001), «micron (µ)»
- ↑ Rowlett (2001), «fermi (fm or f)»
- ↑ Rowlett (2001), «X unit (Xu)»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unidad de longitud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.