Anar al contingut

Ángstrom

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
«Ångström» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Ångström (desambiguació).

El ángstrom[1][2] (símbol Å; en suec, ångström[3][4]) és una unitat de llongitut empleada principalment per a expressar llongituts d'ona, distàncies moleculars i atòmiques, etc. El seu nom prové del físic suec Anders Jonas Ångström, i es representa per la lletra Å. És una unitat de mida equivalent a la diezmilmillonésima part del metro: 0,000 000 000 1 metros. En un centímetro caben cent millons de ángstroms.

1 Å = 1 × 10-10 m = 0,1 nm

El ángstrom s'utilisa a sovint en les ciències naturals i la tecnologia per a expressar tamanys d'àtoms, molèculas, estructures biològiques microscòpiques i llongituts d'enllaç químics, disposició dels àtoms en els cristals,[5][6] llongitut d'ona de la radiació electromagnètica, i les dimensions de les peces del circuit integrat. Els radis atòmics (covalente) de fòsfor, sofre i clor són d'aproximadament un ángstrom, mentres que el del hidrogen és d'aproximadament 0,5 ángstroms. la llum visible té llongituts d'ona en el ranc de 4000–7000 Å. A finals d'el XIX, els espectroscopistas varen adoptar el 10-10 d'un metro com a unitat convenient per a expressar les llongituts d'ona de les llínees espectrals característiques (components monocromàtiques del espectre d'emissió) dels elements químics. No obstant, pronte es varen donar conte de que la definició del metro de l'época, basada en un artefacte material, no era lo suficientment precisa per al seu treball. Aixina que, entorn a 1907, varen definir la seua pròpia unitat de llongitut, a la que varen cridar «ångström», basada en la llongitut d'ona d'una llínea espectral específica. No va ser fins a 1960, quan es va redefinir el metro de la mateixa manera, que l'àngstrom va tornar a ser igual al 10-10 metro. Encara que és una fracció de potència decimal del metro, l'àngstrom mai va formar part del sistema d'unitats del SI,[7][8] i ha segut substituït cada volta més pel nanómetro o el picómetro. Fins a 2019 figurava com a unitat compatible tant per l'Oficina Internacional de Peses i Mides (BIPM) com pel Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia (NIST) d'Estats Units,[4] pero no es menciona en la novena edició del document oficial del Sistema Internacional, el Fullet del BIPM (2019)[7] o en la versió del NIST del mateix.[8]

L'octava edició del fullet del BIPM (2006) i la guia 811 del NIST (2008)[4] utilisava la grafia ångström, en lletres sueques; no obstant, esta forma és poc freqüent en els texts en espanyol. Alguns diccionaris nortamericans populars solament arrepleguen la grafia àngstrom, sense la å ni la *ö. El símbol acceptat és «Å», independentment de cóm s'escriga l'unitat.[9][10] No obstant, la «A» s'utilisa a sovint en contexts menys formals o en mijos tipogràfics llimitats.

Història

Retrat d'Anders Jonas Ångström.

En 1868, el físic suec Anders Jonas Ångström va crear un quadro de l'espectre de la llum solar, en el que expressava les llongituts d'ona de la radiació electromagnètica en l'espectre electromagnètic en múltiples d'una diezmillonésima de milímetro (o 10−7 de mm).[11][12] El gràfic i la taula de llongituts d'ona de l'espectre solar de Ångström es varen utilisar àmpliament en la comunitat de física solar, que va adoptar l'unitat i la va nomenar en el seu honor. Posteriorment es va estendre als camps de l'espectroscòpia astronòmica, l'espectroscòpia atòmica, i després a atres ciències que s'ocupen de les estructures a escala atòmica. Encara que es pretenia que corresponguera a 10-10 metros, eixa definició no era lo suficientment precisa per als treballs d'espectroscòpia. Fins a 1960, el metro es definia com la distància entre dos ralles en una barra d'aleació de platí-iridi, conservada en l'Oficina Internacional de Peses i Mides (BIPM) de París en un entorn cuidadosadament controlat. La confiança en eixe material estàndar havia conduït a un error inicial d'aproximadament una part en 6000 en les llongituts d'ona tabulades. Ångström va prendre la precaució de fer cotejar l'agrane patró que utilisava en un patró de París, pero el metrólogo Henri Tresca va informar de que era tan incorrecta que els resultats corregits de Ångström tenien més errors que els no corregits.[13]

Entre 1892 i 1895, Albert A. Michelson i Jean-René Benoît, treballant en el BIPM en un equip especialment desenrollat, varen determinar que la llongitut del metro patró internacional era igual a Plantilla:Gaps Cinc voltes la llongitut d'ona de la llínea roja del espectre d'emissió del vapor de cadmi excitat eléctricamente.[14] En 1907, l'Unió Internacional per a la Cooperació en Investigacions Solars (que posteriorment es va convertir en l'Unió Astronòmica Internacional) va definir al ángstrom internacional com exactament 1/6438.4696 de la llongitut d'ona de dita llínea (en aire sec a 15 °C (escala d'hidrogen) i una pressió de 760 mmHg per a un valor de l'acceleració de gravetat de 9.8067 m/s2).[15]

Esta definició va ser aprovada en la sèptima Conferència General de Peses i Mides (CGPM) en 1927, pero la definició material del metro es va mantindre fins a 1960.[16] Des de 1927 fins a 1960, el ángstrom va seguir sent una unitat de llongitut secundària per al seu us en espectroscòpia, definida per separat del metro. En 1960, el propi metro es va redefinir en térmens espectroscópicos, lo que va permetre redefinir l'àngstrom com exactament 0,1 nanómetros. Encara que encara s'utilisa àmpliament en física i química, el ángstrom no és una part formal del Sistema Internacional d'Unitats (SI). L'unitat més propenca del SI és el nanómetro (10−9 m). El Comité Internacional de Peses i Mides va desaconsellar oficialment el seu us, i ni tan sols ho menciona en la novena edició de la norma oficial (2019). El ángstrom tampoc està inclós en el catàlec d'unitats de mida de l'Unió Europea que poden utilisar-se en el seu mercat interior.[17]

Ángstrom asterisc

Despuix de la redefinició del metro en térmens espectroscópicos, el ángstrom es va redefinir formalment com 0,1 nanómetros. No obstant, durant un temps es va pensar que era necessària una unitat separada de tamany comparable definida directament en térmens espectroscópicos. En 1965, J. A. Bearden va definir el ángstrom asterisc (símbol: Å*) com 0,202901 voltes la llongitut d'ona de la llínea de ___*κα1.[18][19] Esta unitat auxiliar pretenia tindre una precisió de cinc parts per milló de la versió derivada del nou metro. Al cap de dèu anys, l'unitat s'havia considerat tant insuficient (en precisió més propenques a les quinze parts per milló) com a obsoleta pels equips de medició de major precisió.[20]

Símbol

Codificació d'Unicode. La tercera opció ya no s'utilisarà.

El símbol del ángstrom és Å, lletra pertanyent al alfabet suec i inicial dellinage del físic suec Anders Jonas Ångström (1814-1874). Per raons de compatibilitat, Unicode inclou el símbol formal Plantilla:Unichar (entitat HTML Å, &x0212B;, o Å), que està obsolet.[21]

El signe «ángstrom» es normalisa en Plantilla:Unichar (entitat HTML Å, Å, o Å).[22] El consorci Unicode recomana utilisar este últim.[21]

Abans de la composició tipogràfica digital, el ángstrom (o «unitat ángstrom») s'escrivia a voltes com «O. A.». Este us és evident en l'artícul de Bragg sobre l'estructura del gèl,[23] que dona les constants de ret dels eixos «c» i «a» com 4,52 O. A. i 7,34 O. A., respectivament.

  • Ambiguamente, l'abreviatura «a. o.» també pot referir-se a l'unitat atòmica de llongitut, el ràdio de Bohr (d'al voltant de 0,53 Å) a la molt major UA (unitat astronòmica), que és la distància mija entre la Terra i el Sol (d'al voltant de 150 millons de quilómetros).[24][25]

Atres equivalència

Unitat ángstrom en una vista panoràmica
Unitat ángstrom en una vista panoràmica

Un milímetro conté dèu millons de ángstroms.

  • 1 Å = 0,0001 µm, és dir, la diezmilésima part d'un micrómetro.
  • 1 Å = 0,1 nm, és dir, la dècima part d'un nanómetro.
  • 1 Å = 100 pm, és dir, cent voltes un picómetro.

El ángstrom i el sistema internacional de mides

Erro al crear miniatura:
Eixemple sobre cóm els radis atòmics teòrics calculats en ángstroms es tracen com una funció d'el número atòmic.

El ángstrom no és una unitat del sistema internacional de mides. No obstant, està considerada com una de les unitats útils per a respondre a necessitats específiques de certs camps científics tècnics. La publicació El Sistema Internacional d'Unitats (SI) de l'Oficina Internacional de Peses i Mides, editat pel Centre Espanyol de Metrologia, disponible electrònicament, l'inclou en la taula 8 («Atres unitats no pertanyents al SI»), i diu:[26]

El ángstrom s'utilisa àmpliament en la cristalografia de positrones en química analítica perque tots els enllaços químics es troben en el ranc d'1 a 6 ángstroms. No obstant, el ángstrom no ha segut sancionat oficialment pel CIPM ni per la CGPM.

i sobre el seu us advertix que certes unitats no pertanyents al SI encara apareixen en publicacions científiques, tècniques i comercials i que continuaran en us durant molts anys. No obstant, també senyala que els científics deuen tindre la llibertat d'utilisar a voltes dites unitats si ho consideraren convenient, encara que l'inclusió de tals unitats en els seus texts no implica la recomanació del seu us.

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ «Apèndix 3. Llista de símbols alfabetizables». Diccionari panhispánico de dubtes. Consultat el 12 de juny de 2024.
  3. ↑ IUPAC. "Ångström". Compendium of Chemical Terminology (Gold Book). Versió en línia (en anglés).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Ambler Thompson i Barry N. Taylor (2009): "Factors per a les unitats llistades alfabéticamente". Guia del SI del NIST, Instituts Nacionals de Normes i Tecnologia. Consultat el 2019-03-02
  5. ↑ Arturas Vailionis (2015): "Geometria dels cristals" Diapositives de la conferència MatSci162_172, Geometria; Universitat de Stanford. pdfarchivaten2015-03-19
  6. ↑ «ICSD». Archivat des d'el original, el 2014-07-30.
  7. ↑ 7,0 7,1 Bureau international dones poids et measures (2019): système international d'unités, fullet complet, 9ª edició.
  8. ↑ 8,0 8,1 NIST (2019): Special Publication 330: The International System of Units (SI) 2019 Edition.
  9. ↑ Entry "àngstrom" in the Oxford online dictionary. Retrieved on 2019-03-02 from https://en.oxforddictionaries.com/definition/angstrom [1] archivat en Wayback Machine..
  10. ↑ Webster's Encyclopedic Unabridged Dictionary of the English Language. Portland House, 1989
  11. ↑ Ångström, A. J. (1868). Recherches sur li spectre solaire (en fr), Upsala, Suècia: W. Schultz. L'edició de 1869 (impresa per Ferdinand Dümmler en Berlín) conté l'espectre solar.
  12. ↑ «Una breu història (incompleta) de la llum i els espectres». ChemTeam.
  13. ↑ Brand, John C. D. (1995). [2], CRC Press, p. 47. ISBN 9782884491631.
  14. ↑ «Détermination expérimentale de la valeur du mètre en longueurs d'ondes lumineuses».Travaux et Mémoires du Bureau International dones Poids et Mesures.11
    1-85. Traduït de la pag p. 85,: "... la conclusió final d'este treball és que l'unitat fonamental del sistema mètric queda representada pels següents números de llongitut d'ona de tres emissions de cadmi, en aire a 15 °C i pressió de 760 mm: Emissió roja … 1 m = Plantilla:Gaps ... It follows that the wavelengths of these emissions, always at 15 °C and at 760 mm, llaure (averages of three determinations): λR = Plantilla:Gaps" (a on [1 μ = 10-6 m ]"
  15. ↑ Benoît, Jean-René; Fabry, Charles; i Pérot, Alfred; " Nouvelle Détermination du mètre en longueurs d'ondes lumineuses " ["Una nova determinació del metro en térmens de la llongitut d'ona de la llum"], Comptes rendus hebdomadaires dones séances de l'Académie dones sciences, vol. 144, 21 de maig de 1907, p. 1082-1086
  16. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  17. ↑ El Consell de les Comunitats Europees. «Directiva 80/181/CEE del Consell, de 20 de decembre de 1979, relativa a l'aproximació de les llegislacions dels Estats membres sobre l'unitat de mida i per la que es deroga la Directiva 71/354/CEE».
  18. ↑ J. A. Bearden.
    • Selection of the W Kα₁ as the X-Ray Wavelength Standard.
    • Physical Review 2nd séries, volum 137, nº 2B, pàgines 455B - B461 (1965).
  19. ↑ «Valor de les senyes: Estrela d'Àngstrom».
  20. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  21. ↑ 21,0 21,1 Unicode Standard 14], Capítul 22.2 Letterlike Symbols, p. 839
  22. ↑ The Unicode Consortium (2008): Estàndart Unicode, Versió 5.0 Capítul "Symbols". ISBN 978-0-321-48091-0
  23. ↑ “L'estructura cristalina del gèl” . Proceedings of the Physical Society of London 34 (1). doi:10.1088/1478-7814/34/1/322. Bibcode: 1921PPSL...34...98B.
  24. ↑ «Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Instructions for Authors». «Les unitats de llongitut/distancia són Å, nm, μm, mm, cm, m, km, au, any llum, pc.»
  25. ↑ «Manuscript Preparation: AJ & ApJ Author Instructions». «Utilisar abreviatures estàndar per a ... unitats naturals (per eixemple, au, pc, cm).»
  26. ↑ Centre Espanyol de Metrologia. «Sistema Internacional d'Unitats SI». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2012. Consultat el 15 de maig de 2011.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ángstrom&oldid=1484442»