Órdens de magnitut (llongitut)
.png){kind=link}
| Secció | Ranc (m) | Unitat | Alguns eixemples | |
|---|---|---|---|---|
| ≥ | < | |||
| Subatòmica | 0 | 10−15 | am | leptones, quark, cuerdo, llongitut de Planck |
| Atòmica a celular | 10−15 | 10−12 | fm | protón, neutró |
| 10−12 | 10−9 | pm | llongitut d'ona dels rajos gammas i rajos X, àtom d'hidrogen | |
| 10−9 | 10−6 | nm | hèliç d'ADN, virus, llongitut d'ona del espectre òptic | |
| Escala humana | 10−6 | 10−3 | µm | bactèria, gota d'aigua de boira, cabell humà[1] |
| 10−3 | 100 | mm | mosquit, pilota de gòlf, baló de fútbol | |
| 100 | 103 | m | ser humà, camp de fútbol, Torre Eiffel | |
| 103 | 106 | km | Mont Everest, llongitut del Canal de Panamà, l'asteroide més gran | |
| Astronòmica | 106 | 109 | Mm | la Lluna, la Terra, un segon-llum |
| 109 | 1012 | Gm | Sol, un minut-llum, òrbita de la Terra | |
| 1012 | 1015 | Tm | òrbites dels planetes exteriors, Sistema solar | |
| 1015 | 1018 | Pm | un any-llum; distància a Pròxima Centauri | |
| 1018 | 1021 | Em | braç espiral d'una galàxia | |
| 1021 | 1024 | Zm | Via Làctea, distància a la Galàxia Andrómeda | |
| 1024 | ∞ | Ym | univers visible | |
Llista detallada
Per a ajudar a comparar els diferents órdens de magnitut, la llista següent descriu vàries llongituts entre 1,6−35 m i 1,326 m.
Subatòmica
| Factor (m) | Nom | Valor | Eixemple |
|---|---|---|---|
| 10−35 | 0.000000000016 ym (1.6−35 m) | Llongitut de Planck, tamany d'una hipotètica cuerdo i de les branas; d'acort en la teoria de cordes, les llongituts més chicotetes que esta no tenen cap sentit físic.[2]
Bromera quàntica es pensa que existix a este escala de llongituts. | |
| 10−24 | 1 yoctometro (ym) | 20 ym (2 × 10−23 metros) | Ràdio de la secció efectiva dels neutrins d'1 MeV[3] |
| 10−21 | 1 zeptometro (zm) | Preones, hipotètiques partícules propostes com subcomponentes dels quarks i els leptones; llímit superior de l'esgambi d'un corda còsmica en la teoria de cordes. | |
| 7 zm (7 × 10−21 metros) | Ràdio de la secció efectiva dels neutrins d'alta energia[4] | ||
| 354 zm (3.54 × 10−19 metros) | Llongitut d'ona de De Broglie dels protones en el Gran Colisionador de Hadrones (energies de 3,5 TeV en 2011) | ||
| 10−18 | 1 attometro (am) | Llímit superior per al tamany de quarks i electrons | |
| Sensibilitat del detector LIGO per a ones gravitacionals | |||
| Llímit superior del ranc de tamany típic de les cuerdo fonamentals"[2] | |||
| 10−17 | 10 am | Alcanç de la força dèbil | |
| 10−16 | 100 am | D'acort en Craig Hogan, un científic de Fermilab, l'escala prevista en la resolució del espai-temps, si se supon que l'univers satisfà el principi holográfico, una predicció que, segons els informes preliminars, està d'acort en les observacions del detector GEO 600.[5] |
Atòmica a celular
| Factor (m) | Nom | Valor | Eixemple |
|---|---|---|---|
| 10−15 | 1 femtómetro (fm) | 1,5 fm | Tamany d'un protón d'11 MeV[6] |
| 2,81794 fm | Radi clàssic de l'electró[7] | ||
| Escala del núcleu atòmic[2][8] | |||
| 10−14 | 10 fm | ||
| 10−13 | 100 fm | ||
| 10−12 | 1 picómetro (pm) | ... | Llongitut d'ona més alta dels rajos gamma |
| 2.4 pm | Llongitut d'ona Compton del electró | ||
| 5 pm | Llongitut d'ona dels rajos X més curts | ||
| 10−11 | 10 pm | 25 pm | ràdio del àtom d'hidrogen |
| 31 pm | ràdio de l'àtom d'heli | ||
| 53 pm | Ràdio de Bohr | ||
| 10−10 | 100 pm | 100 pm (0.1 nm) | 1 Ångström (també ràdio covalente de l'àtom de sofre[9]) |
| 154 pm (0.154 nm) | llongitut típica del enllaç covalente (C–C). | ||
| 500 pm (0.50 nm) | Esgambi d'una hèliç α de proteïna | ||
| 10−9 | 1 nanómetro (nm) | 1 nm | diàmetro d'un nanotubo de carbono[10] |
| 2.5 nm | Esgambi de la porta més chicoteta d'un transistor d'òxit d'un microprocessador (giner de 2007) | ||
| 6–10 nm | Esgambi de membrana celular | ||
| 10−8 | 10 nm | 10 nm | Esgambi de la paret celular en bactèrias Gram-negatives |
| 40 nm | Llongitut d'ona en l'ultravioleta extrem | ||
| 90 nm | Virus d'immunodeficiència humana (HIV) (generalment, el tamany d'un virus va de 20 nm a 450 nm) | ||
| 10−7 | 100 nm | 121,6 nm | Llongitut d'ona de la llínea alfa de la série de Lyman[11] |
| 380–435 nm | Llongitut d'ona del color violeta en l'espectre òptic[12] | ||
| 625–740 nm | Llongitut d'ona de la llum roja[12] |
Escala humana
Erro: l'image no és vàlida o no existix
| Factor (m) | Nom | Valor | Eixemple |
|---|---|---|---|
| 10−6 | 1 micrómetro (µm) | 1 µm | també anomenat una micra o micrón |
| 1–3 µm | Tamany de partícules que una caraça quirúrgica elimina en un 80–95% d'eficiència | ||
| 7 µm | diàmetro d'un glòbul roig[13] | ||
| 10−5 | 10 µm | 10 µm | Tamany típic d'una gota d'aigua de boira, bruma o núvol. Chip en tecnologia de procés de 10 µm en 1971. |
| 12 µm | Gruixa d'un fibra acrílica | ||
| 25,4 µm | 1/1000 polzada, habitualment cridada mil | ||
| 100 µm|10−4]] | 100 µm | 100 µm | Esgambi d'un cabell o pèl humà[13] |
| 200 µm | Llongitut típica d'un Paramecium caudatum, un protista ciliat | ||
| 300 µm | Diàmetro de Thiomargarita namibiensis, la bactèria més gran descoberta | ||
| 10−3 | 1 milímetro (mm) | 2.54 mm | 1/10 de polzada; distància entre pines en components electrònics DIP (empaquetamiento dual en llínea o dual-inline-package) |
| 5 mm | Llongitut d'una formiga roja mija | ||
| 7,62 mm | Tamany de la munició militar habitual | ||
| 10−2 | 1 centímetro (cm) | 1.5 cm | Llongitut d'un mosquit gran |
| 2,54 cm | 1 polzada | ||
| 4,267 cm | diàmetro d'una pilota de gòlf | ||
| 10−1 | 1 decímetro (dm) | 10 cm | Llongitut d'ona de les ones de ràdio UHF de major freqüència, 3 GHz |
| 30,48 cm | 1 peu | ||
| 91 cm | 1 yarda | ||
| 100 | 1 metro | 1 m | Llongitut d'ona de les ones de ràdio UHF de menor freqüència i de les VHF de major freqüència, 300 MHz |
| 1,7 m | Altura mija d'un ser humà | ||
| 8,38 m | Llongitut d'un autobús tipo (Routemaster) o Double decker | ||
| 101 | 1 decámetro (dam) | 10 m | Llongitut d'ona de les ones de ràdio VHF de menor freqüència i de les d'Ona curta en major freqüència, 30 MHz |
| 33 m | Llongitut de la ballena blava més gran mida, l'animal més gran[14] | ||
| 93,47 m | Altura de l'Estàtua de la Llibertat (base del pedestal a l'antorcha) | ||
| 102 | 1 hectómetro (hm) | 100 m | Llongitut d'ona de les ones curtes de radi de menor freqüència, i de les ones miges de major freqüència, 3 MHz |
| 137 m (147 m) | Altura de la Gran Piràmide de Giza | ||
| 979 m | Altura del Bot Ángel, la cascada en caiguda lliure més alta del món, (Veneçola) | ||
| 103 | 1 quilómetro (km) | 1 km | Llongitut d'ona de les ones miges de radi de menor freqüència, 300 kHz |
| 1.609 m | 1 milla internacional | ||
| 8848 m | Altura de la montanya més alta de la Terra, el Mont Everest | ||
| 104 | 10 km | 10,911 km | Profunditat de la part més profunda de l'oceà, Fossa de les Marianes |
| 13 km | Esgambi mínim del Estret de Gibraltar, que separa Europa i Àfrica | ||
| 90 km | Esgambi del Estret de Bering | ||
| 105 | 100 km | 111 km | distancia corresponent a 1 grau de latitut sobre la superfície de la Terra |
| 163 km | Llongitut del Canal de Suez | ||
| 974,6 km | Diàmetro major[15] del planeta nano,[note 1] Ceres |
Astronòmica
| Factor (m) | Nom | Valor | Eixemple |
|---|---|---|---|
| 106 | 1,000 km = 1 megámetro (Mm) | 2.390 km | Diàmetro del planeta nano Plutó, anteriorment el menor planeta d'eixa categoria[note 1] en el nostre Sistema solar |
| 3.480 km | Diàmetro de la Lluna | ||
| 5.200 km | Distancia típica recorreguda pel guanyador de la carrera automovilista 24 Hores de li Mans | ||
| 6.400 km | Llongitut de la Gran Muralla chinenca | ||
| 6.600 km | Llongitut aproximada dels dos rius més llarcs, el Nilo i l'Amazones | ||
| 7.821 km | Llongitut de la Carretera transcanadiense | ||
| 9.288 km | Llongitut del Ferrocarril Trans-Siberiano, el més llarc del món | ||
| 107 | 10,000 km | 12.756 km | Diàmetro equatorial de la Terra |
| 40.075 km | Llongitut del equador de la Terra | ||
| 108 | 100,000 km | 142.984 km | Diàmetro de Júpiter |
| 299.792,458 km | Distancia que recorre la llum en un segon | ||
| 384.000 km = 384 Mm | Distancia de la Terra a la Lluna | ||
| 109 | 1 milló de km = 1 gigámetro (Gm) | 1.390.000 km = 1.39 Gm | Diàmetro del Sol |
| 4.200.000 km = 4.2 Gm | Distancia més gran recorreguda per un coche (Un Volvo P-1800S de 1966, encara actiu) | ||
| 1010 | 10 millons de km | 18 millons de km | Aproximadament un minut llum |
| 1011 | 100 millons de km | 150 millons de km = 150 Gm | 1 Unitat astronòmica (UA); distància mija de la Terra al Sol |
| 900 Gm | Diàmetro òptic de Betelgeuse (600 × Sol) | ||
| 1012 | 1000 millons de km = 1 terámetro (Tm) | 1,4 9 km | Radi de l'òrbita de Saturn entorn al Sol |
| 3 9 km | Diàmetro òptic estimat de VY Canis Majoris, segons la llistade les estreles més grans conegudes en 2007 (2000 × Sol) | ||
| 5,9 9 km = 5.9 Tm | Radi de l'òrbita de Plutó entorn al Sol | ||
| 7,5 9 km = 7.5 Tm | Llímit exterior del Cinturó de Kuiper, llímit interior de la Núvol de Oort ( 50 UA) | ||
| 1013 | 10 Tm | Diàmetro del sistema solar[2] | |
| 16,259 km = 16.25 Tm | Distancia de la nau Voyager 1 al Sol (en febrer de 2009}}), l'objecte més lluntà fabricat per l'home[16] | ||
| 1014 | 100 Tm | 1,811 km = 180 Tm | Tamany del disc d'enrunes al voltant de l'estrela 51 Pegasi[17] |
| 1015 | 1 petámetro (Pm) | 7,5 12 km = 7.5 Pm | Llímit exterior estimat del Núvol de Oort ( 50.000 AU) |
| 9,4612 km = 9,46 Pm = 1 any llum |
Distancia que la llum recorre en un any; a la seua velocitat actual, el Voyager 1 necessitaria 17.500 anys en recórrer eixa distància | ||
| 1016 | 10 Pm | 3,2616 anys llum (3,0856816 m = 30,8568 Pm) |
1 parsec |
| 4,22 anys llum = 39,9 Pm | Distancia a l'estrela més propenca (Pròxima Centauri) | ||
| 10,4 anys llum = 98,4 Pm | Distància al planeta extrasolar més propenc (Epsilon Eridani b), en setembre de 2007 | ||
| 1017 | 100 Pm | 20,4 anys llum = 193 Pm | Distància al planeta extrasolar més propenc en potencial per a soportar vida tal com la coneixem, (Gliese 581 d), en octubre de 2010 |
| 65 anys llum = 6,1517 m = 615 Pm | Ràdio aproximat de la bombeta de radi de la humanitat, causada per les emissions de TV d'alta potència que s'escapen a través de l'atmòsfera a l'espai exterior | ||
| 1018 | 1 exámetro (Em) | 200 anys llum = 1,9 Em | Distància al bessó solar més propenc (HIP 56948), una estrela en propietats virtualment idèntiques al nostre Sol[18] |
| 1019 | 10 Em | 1.000 anys llum = 9,46 Em or 9,46 × 1015 km | Gruixa mija de la Via Làctea[19] (1000 a 3000 anys llum segons observacions de radi en llongitut d'ona 21 cm[20]) |
| 1020 | 100 Em | 12.000 anys llum = 113,5 Em o 1,135 × 1017 km | Gruixa del disc gaseós de la Via Làctea[21] |
| 1021 | 1 zettámetro (Zm) | 100.000 anys llum | Diàmetro del disc galàctic de la Via Làctea[2] |
| 50 kiloparsecs | Distància a la SN 1987A, la més recent supernova visible a simple vista | ||
| 52 kiloparsecs = 1,621 m = 1,6 Zm | Distancia a la Gran núvol de Magallanes (una galàxia nana que orbita entorn a la Via Làctea) | ||
| 54 kiloparsecs = 1,66 Zm | Distancia a la Menut núvol de Magallanes (una atra galàxia nana que orbita entorn a la Via Làctea) | ||
| 1022 | 10 Zm | 22,3 Zm = 2,36 millons d'anys llum = 725 kiloparsecs |
Distancia a la Galàxia Andrómeda |
| 50 Zm (1,6 Mpc) | Diàmetro del Grup local de galàxias | ||
| 1023 | 100 Zm | 300–600 Zm = 10–20 megaparsecs | distància al cúmul de Virgo de galàxies |
| 1024 | 1 yottámetro (Ym) | 200 millons d'anys llum = 2 Ym = 60 megaparsecs |
Diàmetro del Supercúmulo Local i dels majors buits i filaments. |
| 550 millons d'anys llum 170 megaparsecs 5 Ym |
diàmetro de l'enorme Supercúmulo Horologium[22] | ||
| 1025 | 10 Ym | 1,37 billons d'anys llum = 1,3725 m = 13,7 Ym |
Llongitut de la Gran Muralla Sloan, una jagantesca paret de galàxies (filament galàctic).[23] |
| 1026 | 100 Ym | 110 anys llum = 1026 m = 100 Ym |
Distància estimada que recorre la llum de certs quasars |
| 929 anys llum = 9,226 m = 920 Ym |
Diàmetro aproximat de la (distància comóvil) del univers observable[2] | ||
| 1027 | 1000 Ym | 250 billons d'anys llum = 2,427 m = 2400 Ym |
Segons una estimació que usa senyes de WMAP,[24] es pot afirmar en un 95% de confiança que hi ha un llímit inferior de 21 mostres del tamany del horisons de partícules en el tamany de l'univers |
| Ym | megaparsecs = m = Ym |
Tamany de l'univers despuix de l'inflació cosmológica, segons es deduïx d'una resolució de la proposta d'univers sense llímits[25] |
Referències
- ↑ Segons The Physics Factbook, el diàmetro del pèl humà va de 17 a 181 µm. «Width of a Human Hair». The Physics Factbook.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cliff Burgess, Fernando Quevedo. «»(print), Scientific American, Scientific American, Inc.. Consultat el 27 de juny de 2008.
- ↑ Carl R. Nau. «Cowan and Regnes Neutrino Experiment». Consultat el 4 de decembre de 2008. (6,3 × 10−44 cm², lo que dona un radi efectiu d'aproximadament 2 × 10−23 m)
- ↑ New Scientist – Our world may be a giant hologram
- ↑ NIST. CODATA Valor: classical electron radius. Consultat 10-02-2009
- ↑ H. E. Smith. «The Scale of the Universe». Universitat de Califòrnia, Sant Diego. Consultat el 10 de febrer de 2009. «10-13cm»
- ↑ Mark Winter. «WebElements Periodic Table of the Elements / Sulfur / Radii». Consultat el 6 de decembre de 2008.
- ↑ (2003).«Gram-Scale CCVD Synthesis of Double-Walled Carbon Nanotubes».Chemical Communications.12(12)
- 1442–1443.doi:10.1039/b301514a.Consultat el 14 de novembre de 2008.
- ↑ Cohn, J. University of Califòrnia, Berkeley Lyman alpha systems and cosmology
- Archivat el 6 de juny de 2011 archivat en Wayback Machine.. Retrieved 2009-02-21
- ↑ 12,0 12,1 Color
- ↑ 13,0 13,1 DNA From The Beginning, Classical Genetics, section 6: Gens llaure real things., secció "Animation", pantalla final
- ↑ «Animal Records». Smithsonian National Zoological Park. Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2016. Consultat el 29 de maig de 2007.
- ↑ (2005).«Differentiation of the asteroid Ceres as revealed by its shape».Nature.437(7056)
- 224–226.doi:10.1038/nature03938.
- ↑ Spacecraft escaping the Solar System
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2010. Consultat el 15 d'agost de 2011.
- ↑ «Sun's 'twin' an ideal hunting ground for alien life». New Scientist. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2007. Consultat el 3 d'octubre de 2007.
- ↑ «How large is the Milky Way?». Consultat el 14 de novembre de 2008.
- ↑ «Physics 216 – Introduction to Astrophysics». Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2008. Consultat el 14 de novembre de 2008.
- ↑ «Milky Way fatter than first thought». The Sydney Morning Herald. Australian Associated Press. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2008. Consultat el 14 de novembre de 2008.
- ↑ http://www.atlasoftheuniverse.com/superc/hor.html The Horologium Supercluster
- ↑ J. R. Gott III et al., Astrophys. J., 624, 463 (2005). La Figura 8 – "Logarithmic Maps of the Universe" – està disponible com a pòster en la pàgina de Mario Juric. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ https://arxiv.org/abs/astre-ph/0605709v2 How Many Universes Do There Need To Be?
- ↑ https://arxiv.org/abs/hep-th/0610199 "Susskind's Challenge to the Hartle-Hawking No-Boundary Proposal and Possible Resolutions "
- Este artícul conté una traducció derivada de «Órdenes de magnitud (longitud)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>